7 de maig 2021

Liberisliber s'ha mort

Rebo un comunicat lacònic a la bústia electrònica. La fira del llibre independent Liberisliber ha llançat la tovallola. El festival no se celebrarà més. Al comunicat, signat pels seus dos responsables, s'hi explica que d'aquesta renúncia no n'és culpable el virus. No té res a veure amb l'epidèmia. La culpa és d'un altre mal, molt més antic i, presumiblement, molt més longeu.

A continuació, els autors del comunicat expliquen que ja no poden més després de tant de menyspreu, de centralisme, després d'un abandonament tan perllongat per part de les autoritats culturals catalanes. Lamenten, i suposo que amb bones raons, una deixadesa històrica, uns greuges comparatius insuportables. Damunt de cadascuna de les línies del text hi alena una fatiga desesperada, una lectura tràgica del destí català.

El text aprofita l'avinentesa per fer un repàs de les polítiques culturals catalanes. La política cultural de la Generalitat nacionalista es pot resumir amb aquetes paraules: als governants que més estimen el país, la llengua i els llibres (escrits en aquesta llengua), resulta que el país, la llengua i els llibres els importen un bledo. És clar que també podríem resumir les línies mestres de la política cultural d'aquesta altra faiçó: a la cultura li destinen el 0,8% dels pressupostos públics. ¡I això que es tracta de la sacrosanta cultura catalana!

Al certificat de defunció de Liberisliber hi ha un cansament existencial, i més fastigueig que ràbia, més fàstic que ira. S'assembla a la nota que deixa un suicida que s'ha afartat de sofrir i acaba de llegir Schopenhauer. La retirada és dolorosa i trista.

No obstant això, tot d'una me n'adono que el correu que m'han enviat permet respondre. De manera que, sense perdre més temps, els expresso el meu condol:

Senyors de Liberisliber,

Després de llegir la vostra carta de comiat, voldria fer-vos unes observacions. He assistit uns quants anys a la vostra fira, la que se celebra a la plaça major de la bonica vila de Besalú, aprop de la trista d'Olot -que no és menys trista que la de Vic. Us he d'explicar que, a mida que se succeïen les edicions, més grans i més nombroses eren les banderes estel·lades, les pancartes exigint l'alliberament d'uns polítics delinqüents (i maldestres) i els llaços de plàstic groc. Al capdavall se'm va fer insuportable: la darrera vegada que hi vaig ser, quan vaig decidir no posar-hi mai més els peus, fou quan vaig sofrir la sensació molt desagradable d'estar, insensat de mi, en territori hostil, rodejat de persones que em perceben com un enemic a abatre, un botifler. Em vaig sentir en perill: és una experiència física difícil d'explicar que només comprèn qui s'ha sentit en perill. Augment de les pulsacions, sensació d'ofec, tots els indicadors d'alerta activats. 

Jo no sóc un dels seus. I ells ho saben. No sortiré viu d'aquí, m'he fotut a la gola del llop. Sóc un pobre liberal en territori carlista, estic perdut. Adéu, mareta, adéu...

La veritat, doncs, és que després de llegir el vostre comunicat m'envaeix una perplexitat profunda: esperàveu una política d'ajuda a la cultura de part dels polítics nacionalistes? Vau creure, de veres, en algun instant de les vostres vides, que la cultura catalana interessa als polítics catalans? Vau pensar que es gastarien un euro dels pressupostos per ajudar una fira de llibres d'editorials pobres que se celebra en un poblet medieval? Si és així, em temo que teniu el que us mereixeu: a determinades altures de la vida (altures que heu assolit en escreix) es pot ser innocent, però no tan ingenu.

Un parell de dies més tard els organitzadors de Liberisliber em van respondre. M'expliquen, ara, que les banderes no les va posar l'organització del festival, que això era cosa dels veïns o dels expositors. Suposo que això és una apel·lació a la llibertat d'expressió, perquè és l'argument més recurrent en l'univers de l'hegemonia nacionalista.

Per Déu! Per descomptat que l'organització no es gastaria els quartos -que diu no tenir- en banderes i pancartes...! Però no ho fa perquè no li fa falta, era innecessari: l'atrezzo patriòtic passiu-agressiu era cosa del poble, i el poble decideix. Ja se sap. Qualsevol acte públic en aquesta dissortada Catalunya profunda i sinistra, i envil·lida pel nacionalisme llacista (bressol del carlisme) és així de macabre. Les autoritats culturals no els subvencionen i ells foragiten els qui estimem els llibres però ja no suportem més dosis de nacionalisme excloent. El nacionalisme ens ha expulsat a tots. El nacionalisme va matar la cultura que més estimava.

Tal vegada, senyors de Liberisliber, us hauria anat millor a vosaltres -i a nosaltres- si haguessiu decidit plantar la parada a Cornellà. Em refereixo al Cornellà de Llobregat -no al de Terri. O Sabadell sud, per exemple, on hi ha tantes banderes que tothom admet, per fi, que és més intel·ligent no disposar cap bandera al balcó i vetllar per la convivència, la pau i la cohesió. La cultura floreix en llocs així. Penseu-vos-ho i ja em direu alguna cosa.

El futur de Catalunya, si és que això existeix, aneu a buscar-lo allà on no hi ha banderes als balcons. Allà el trobareu. Entre els mestissos, els xarnegos, els criolls i els mesclats. No hi ha cap altra opció.


6 comentaris:

  1. Molt acertat, com sempre. Quan manca la llibertat la creació es ressent. De todas formas, también el talento humano ha creado grandes obras de arte en situaciones difíciles. Anim Lluis, mai abandonis.

    ResponElimina
  2. Ya sabes lo de mi caso. Mientras al editor se le subvencionaba por hacerlo en catalán (y así la edición le salía gratis total) le importaba un carajal la opinión del escritor, la de hacerlo en la lengua original, en este caso, el mio, en castellano.. Así, en la segunda edición me presionó para hacerlo en catalán, sólo en catalán, olvidándose de que se vendía bien en castellano y que en ese idioma al menos se tenía que hacer otra, ¿pero que pasó?, que de castellano no había parné y de catalán le caían los dineretes , y sin poner ningún esfuerzo de mis impuestos yo mismo pagaba la edición pues a él, el editor, se la subvencionaban.
    Fue entonces cuando me dijo que el libro no valía una mierda y que si me creía Cervantes. Y fue entonces cuando le aclaré que ya sabía porque no hacía más ediciones en castellano, porque no se las subvencionaban como en el catalán y que él lo quería todo, teta y leche, o sea no pagar un duro por hacer el libro y quedarse con el porcentaje de las ventas.

    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Ya ves al final es lo de repetir para recomenzar.... Mi caso no es de literatura pero es de rótulos. Me explico: cada día me gusta tomar un café en la granja debajo de casa desde hace 35 años... al principio estaba rotulado todo en castellano, mas tarde se hicieron bilingües, el rotulo del toldo ya solo en catalan porque se lo subvencinaban al 50% si era solo en esa lengua....bien nada que objetar, la pela es la pela y estamos en una comunidad española al fin y al cabo que habla esa lengua,,,, pero hace unos meses sacaron el castellano y lo rotularon todo en catalán e ingles nada de español... así que he dejado de ir pese a su buen café... el propietario me preguntó que pasaba que ya no tomaba "SU CAFÉ" y le contesté que ya no era "MI CAFÉ" y que me sentía extranjero en mi propia tierra,
    No se si lo entendió (dentro de su nueva religión) pero ya no he vuelto mas.
    Creo que muchas veces, o casi siempre CALLAR Y TRAGAR no es la solución, para mí si "SU CAFÉ" ya no es "MI CAFÉ" pues ,,,, que con su pan se lo coman y que conmigo no cuenten.
    Un abrazo ""

    ResponElimina
  4. Por errores al publicar----- ?
    Ya ves al final repetir para recomenzar...Mi caso no es de literatura pero es de rótulos. Me explico: cada día me gusta tomar un café debajo de casa desde hace 35 años.... al principio estaba todo rotulado en castellano, mas tarde se tornaron bilingües, pero el rótulo del negocio solo estaba en catalán. Porque se subvencionaba el 50% si solo estaba en catalán....nada que objetar, la pela es la pela y estamos en Cataluña .... Pero hace unos meses sacaron el castellano y rotularon todo en catalán e inglés , nada de español ni el letrero del servicio...
    Así que he dejado de de ir pese a tener un buen café....el propietario me preguntó de que pasaba que ya no iba y yo le comenté que "SU CAFÉ" ya no era "MI CAFË" que me sentía extranjero en mi tierra...
    No se si lo entendió...yo ya no he vuelto mas.
    Creo que muchas veces, o casi siempre callar no es la solución , para mi "SU CAFÉ" ya no es "MI CAFÉ"...y que con su nueva religión se lo tomen...y ya no cuenten conmigo.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se que ocurre pero cuando se inserta en tu blog aparecen errores gramaticales !!

      Elimina
  5. El augurado nuevo referéndum en Escocia, la ida de miles y miles de catalanes a sus tierras de origen para librarse del clima opresivo del nacionalismo -el censo de estas últimas elecciones era muy inferior al anterior y no era por la gente que había muerto-, la progresión del independentismo entre los jóvenes amaestrados desde la escuela, los conciertos, las asociaciones, el Barça, etc... delimitan un futuro que no nos favorece a los no independentistas. Llevan las de ganar con el tiempo, solo es cuestión de tiempo que sean mayoría y lo saben. Eso sí, el catalán desaparecerá también con el tiempo por el avance del castellano, mucho más versátil y util, y vivirán en una Cataluña en que la lengua dominante seguirá siendo la que ellos odian, aunque sean independientes. Y dentro de cincuenta años no existirán ni Cataluña ni España. En fin...

    ResponElimina