6 gen. 2016

El turista i la Mort




La nit més llarga i un matí fred. Les oliveres a banda i banda del caminet. I llavors, de sobte, l'estació de trens abandonada que sembla el final de la ruta.

El turista hivernal, que ha arribat en bicicleta, deixa el vehicle arrepenjat a la paret i treu la càmera de fotos. S'ho pensa, però finalment es guarda l'aparell sense disparar ni una sola instantània. Quin sentit té prendre fotos d'una estació de trens en ruïnes? Què els dirà, als amics de l'Instagram? Que va fer una pila que quilòmetres per arribar a les parets ensorrades d'una vella estació d'un ferrocarril que no passa mai?

Quin sentit té el viatge fatigós per arribar a una andana morta? El turista es demana qui dimonis ha estat el bromista o l'incompetent que ha planificat una excursió que acaba en una estació ruïnosa. Llavors descobreix un rètol que explica coses d'una guerra antiga, i així sap que l'aviació enemiga va llençar bombes en aquest lloc, que és a tocar dels escenaris d'una batalla que va deixar milers de morts. Alguns dels quals encara són sota la terra, els ossos escampats. Potser camines damunt de cranis esberlats, de piles de fèmurs i costelles i clavícules.

El turista no comprèn ben bé la lògica del viatge. Remena per les alforges que du enganxades a la bici. Busca el fulletó que li han donat a la sortida, allà on ha llogat la bicicleta. Se'l mira i se'l remira de nou, com si busqués l'error. Li han donat un fulletó equivocat? El tríptic, profusament il·lustrat amb imatges acolorides i molt belles parla una mica de paisatges naturals i bonics, i molt de gastronomia fastuosa, típica i alhora moderna. Promet àpats i plaers diversos. Però no adverteix que la ruta acaba en una estació de trens fantasmals.

2 comentaris:

  1. No es versemblant, els instagramers dels nassos fan fotos de qualsevol cosa, encara que no els hi agradi.

    ResponElimina