11 de jul. 2013

Youssef


Youssef, la vida tan estranya i tan perillosa. Diuen els diaris que et van disparar quinze bales.

El meu poema per tu consta de quinze versos, però la suma dels quinze no pot restar l'efecte de cap ni una de les quinze bales que he ajudat a pagar amb els meus impostos. En el nostre món, la pistola pot més que la ploma. A Catalunya som molt lluny del temps en què la ploma podia més que l'espasa. Tot i sabent en quin país visc, et deixo el meu poema.

1. Vas néixer pobre en un país pobre.

2. Vas emigrar per continuar sent pobre en un país de gent ignorant que es considera rica, perquè que es pot permetre el preu de 15 bales per a tu.

3. Vas intentar aprendre la llengua i la cultura del país que es volia aprofitar de tu i vas descobrir, perplex, que el país autoanomenat Catalunya aspira a passar d'expoliat a expoliador.

4. Vas descobrir que aprendre la llengua i els costums de l'amo es diu integració.

5. Vas buscar una feina entre les feines reservades als pobres.

6. Vas aprendre a fer-te invisible a l'Europa de la transparència.

7. Vas buscar la supervivència com sigui quan el país d'acollida no et dóna feina.

8. Vas descobrir que la misèria pot ser més angoixant a la bonica Europa.

9. Vas saber que Omar Khayyam i Ibn Al-Rumi són poetes desconeguts a la terra dels rics.

10. Vas intuir que els noms de Omar Khayyam i de Ibn Al-Rumi sonen com a terroristes a les orelles dels depredadors.

11.  Vas comprendre que els policies són idèntics a tot el planeta, i que en tot cas sempre disposen de 15 bales per a tu, i per a qualsevol altre pobre pària.

12.  Vas intuir que la vida es pesa i es valora en balances diferents depèn de la classe social i del país on hagis nascut.

13. Vas intuir que el país d'acollida no és racista, tan sols odia els pobres.

14. Vas saber --perplex-- que hi ha una Subdirecció General de Drets Humans i una altra dedicada a la Immigració amb funcionaris ben pagats, oficines cèntriques i programes molt ben editats. Vas descobrir que aquestes oficines i aquests funcionaris no diuen res de tu, Youssef, ni tan sols quan caus abatut per tres patrulles de policies covards en una carretera secundària. 15 bales. Quinze.

15. En el darrer instant vas dubtar del país on vas trobar la mort sota 15 bales. Fou al Marroc o fou a Catalunya? Hi havia cap diferència de veritat?

20 comentaris:

  1. no ho se! anava armat i tenia antecedents, no ñes que fos tampoc un angelet, clar, que tot això és des de la versiò oficial dels mossos. Hi ha moltes maneres d'agafar a una persona sente fotre-li quinze trets....

    ResponElimina
    Respostes
    1. vols dir que calien 15 trets? I carai, el Millet el Prenafeta, l'Alavedra, l'Oriol Pujol tampoc no són uns angelets.

      Elimina
  2. Vivim en un món depredador i el poder de les armes és inapel·lable. Les "forces de l'ordre" (ironia mode on) fan el que volen impunement. Era necessari disparar? 15 bales, 15? Evidentment, m'agrada molt tot el que dius i com ho dius. Lamentablement, la gent, la massa, no ho veu així ni de bon tros.
    Una abraçada, Lluís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La massa pot opinar com opini, i tant. En tot cas la realitat sí que és inapel·lable. I diu que aquesta policia que paguem provocarà un incendi. I després haurem de pagar els bombers.

      Elimina
  3. La Catalunya que es vol consituir com un nou estat europeu fa esforços per obtenir un reconeixement internacional en la defensa dels Drets humans. Hi ha 15 bales que ho demostren, i un silenci brutal dels funcionaris i les autoritats.

    ResponElimina
  4. He de reconeixer que alguns dels mossos que conec, utilitzen l'abús d'autoritat fins i tot en la vida quotidiana -normalment es nota només en petits detalls- res exagerat. Prefereixo més no saber quants trets hagués disparat jo si m'hi hagués anat la vida i saben que a més, ja portaven força estona en persecussió i foc creuat. Ja et dic, prefereixo més no trobar-m'hi. Suposo que per això, jo no sóc mosso, ni m'ho he plantejat mai.

    Un any vaig estar a Montmeló a les curses il.legals de motos que es fan al poligon per la nit. Era un batibull de gent tothom pel mig i només obrien pas quan s'aproximava una moto -tot plegat una mica de bojos, i poc curiós per la raça humana, cap animal posaria en perill la seva vida, si no fos, per defensar als seus cadells o per menjar-. Bé, tornant al tema, a cada carrer hi havia una furgoneta d'anti-disturbis, allí parada, vidres tancats i foscos etc.. pel aspecte no es sabia si estava plena o buida. Al cap de pocs dies em vaig enterar que dins d'una d'elles hi havia una amiga meva, em va explicar que els van tenir allí tota la nit, sense saber si rebrien ordres de sortir o no. Sense l'airé acondicionat obert -era juny- vestits amb tot l'equipatge amb una calor que es morien.

    Ja et pots imaginar si haguessin sortit... estaven super cremats d'estar allí dins tantes hores, ofegats de calor. Llavors vaig entendre els tipus de táctiques que els hi practiquen per a que quan surtin reparteixin canya. Com gossos abans de caçar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res a dir, és obvi. Espero que després d'aquest incident algunes coses canviïn, però no me'n refio gaire. De fet, jo torno a apostar per marxar de Catalunya i deixar de pagar les seves bales amb els meus impostos. El mossos són com gossos, no ho he dit jo.

      Elimina
  5. Lluís, m'han agradat molt les paraules que li dediques al Youssef, és bonic dedicar uns mots a la vida d'algú que no coneixes, però que per algun motiu, els sentiments t'han mogut a fer-ho. Parla bé de tu, això.
    Però.
    Conec algun mosso que aquestes quinze bales fa temps que li vol etzibar als Montulls Pujols Millets Alavedres i altres de torn, però li paguen per evitar que no ho faci un altre. Tot té el seu moment i no cal que marxis per deixar de pagar els seus sous, vinc de França fa pocs dies i he conviscut i parlat amb gent d'allí, no estan millor que nosaltres, crec que hauràs de marxar molt i molt lluny... a Mart potser? Malgrat el miserable dolor per la mort injusta, injusta ho és sempre quan és tràgica, sense que el color de la roba ni de la pell hi tingui res a veure, em dol tant que es digui Youssuf i vesteixi xil·laba, com si s'hauria dit Miquel i anés de blau.
    Les teves paraules han de ser iguals per a tots, per ser realment justes i encara més boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són interessants boniques les teves paraules. Te les agraeixo. Tant de bo aquestes bales haguessin estat repartides entre els culpables de veritat, tot i que jo crec que ningú no es mereix cap bala.

      Elimina
    2. En això de que ningú les mereix hi estem d'acord, però la ràbia algun cop ens fa dir coes que no pensem. Les bales (i tota la parafernàlia d'armes que les envolten) són una de les coses que no li calen al món.

      Elimina
    3. Ens trobem davant d'un crim d'estat que quedarà impune, ja ho veuràs, si no hi insstim perquè el Mas i l'Espadaler són dos incompetents. Ara ens trobem davant d'una oportunitat real de canviar de paradigma (parlo de la independència inminent) i crec que cal aprofundir. La història és irrepetible, ara o mai. O construïm una Catalunya justa o fem una mala còpia d'Espanya. Nosaltres decidim.

      Elimina
    4. Ostras no cal q marxis de catalunya

      Elimina
    5. M'apunto al repte del nou estat, em fa temor, però m'agrada el repte, i estic segur que si hi arribem hi haurà sorpreses. Per ser una còpia, bona o dolenta, potser no cal moure's d'on som, potser. De totes maneres, jo prefereixo saber que hi ha darrere de la porta aquesta que tanta por provoca i aleshores jutjar a qui sigui culpable de qualsevol crim. Qui ho sap la de sorpreses que ens endurem, però jo les vull viure i que es faci justicia.

      Elimina
  6. No sé, més enllà del que expliquen els mitjans, què s'amaga darrere de tot plegat, d'on ve aquest noi, ni de quines eren les seves intencions. Però a banda de tot això, el que em resulta preocupant a mi és que un policia descarregui quinze bales sobre el cos d'algú. No sé fins a quin punt és extensible a tot el cos (no m'estranyaria), però és evident que té un problema: quinze bales indiquen, com a mínim, ràbia, i un descontrol absolut d'un funcionari armat que en qualsevol altra situació pot descarregar quinze bales sobre qui sigui.

    On hi ha diners, hi ha qui els roba; on hi ha armes, hi ha qui les utilitza.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vet aquí: ahir vam saber que l'Alfons Todó era capaç d'endur-se molts milions d'euros públics i avui hem sabut que hi ha un policia capaç de disparar molts trets sobre un cos. La pregunta és: el govern dels millors és capaç de controlar cap de les dues pulsions? O tal com em temia és completament incompetent i els seus funcionaris inútils?

      Elimina
  7. Quinze bales ho diuen tot. Judicialment això és acarnissament... o no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no entenc ni de bales ni d'acarnissament. Però és evident que tenim una policia descontrolada que pega i dispara i uns funcionaris que haurien de controlar-ho però que deuen estar esmorzant.
      Ens hem de replantejar què paguem i per a què paguem. Cada curs menys mestres i més bales? Qui dá la cara per qui?

      I ara que vinguin a demanar-me el vot per anar a Ítaca, els espero.

      Elimina
  8. Aquesta notícia m'afecta més directament, doncs la meva família procedeix de Castell de L'Areny. Els estius de la meva infantesa els vaig pasar allí, un lloc idílic en mig de la naturalesa que ara esdevé un lloc tan o més violent que La mina o qualsevol barri lumpen de Barcelona. Potser - i dic potser, no se sap mai- a Barcelona no li dispararien 15 bales a un Youseff, perque els mossos estan més acostumats a lidiar amb aquests casos aqui a Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els Mossos d'Esquadra són abans de res policies, joves de mentalitat violenta a qui se'ls dóna una pistola i llicència per matar. A partir d'aquí tot és possible. En una societat que es va desintegrant en nom de l'austeritat pressupostària la tensió creix, i tant és Castell de l'Areny com la Mina.

      Elimina