14 de jul. 2013

La música de la meva vida no era de Lluís Llach




Hi ha músiques que ens acompanyen una part del viatge. Músiques que ens emprenyen una part del viatge. I després hi ha músiques que ens van acompanyar durant un temps però ara ens emprenyen.  També hi ha persones que fan aquestes funcions. La higiene i la salut ens empenyen a fer net.

L'anarquista -sempre pendent de la higiene i de la salut- decideix donar al foc allò que és del foc per imperatiu universal. La vida passa, la música passa. L'univers perviu. L'univers ens sobreviu.

I en tot cas mai no cremaria Johann Sebastian, per més alemany que sigui.
I en tot cas, demano al bon déu que puguem decidir si volem seguir el camí de la bondat o l'altre  camí. En això sí que estic decidit a voler decidir si vull decidir si vull reclamar el dret a decidir


20 comentaris:

  1. La música del video és de Roger Mas. No sé per quin motiu el qui per a mi és el millor intèrpret i compositor actual no va anar al concert de beatificació in vitro de Lluís Llach. Com tampoc l'excel·lent Eduard Cabnimas que tanca el post.

    ResponElimina
  2. És molt bo Roger Mas, m'agrada perquè va a la seva sense pensar en l'èxit, a Canimas no el conexia, quan a Johann Sebastian, després d'ell, el silenci.

    ResponElimina
  3. Per la mateixa raó, jo potser també hauria de cremar tots els que tinc del Sabina. Però penso que tot forma part d'un temps i no deixa de ser cremar part dels nostres records. Així que de moment, he deixat al mestre Sabina a l'estanteria.

    Ah! una coseta, el teu "arbre nu", no se'n perd ni una! S'ha convertit en el testimoni omnipresent! m'agrada que li donis vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment, de discos que no escolto en tinc molts més i no els cremo pas, això és un acte simbòlic i prou.

      Elimina
  4. El foc és purificador, sempre i quan sigui un acte individual. No vull pensar que podria anar a les flames si la pira fos permanent i col·lectiva.

    No sabria dir si Llach m'agrada o no. Senzillament no forma part del meu imaginari. I no ha estat una cosa volguda. Sí que ha estat volgut, però, fer-lo formar part.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, evidentment no proposaria fer cremes col·lectives i públiques, això és un altre tema i molt perillós. Però fer net dins de casa és molt sa.

      Elimina
  5. Jo el Lluis LLach m'agradava als 12 anys. Ara actualment no m'agrada, però reconec que hi han un parell o tres cançons que em venen al cap de quan en quan com el carrusel deportivo dels diumenges o la música del nodo. El Roger Mas es interessant, potser em falta sentir-lo més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, això volia dir. A mi el Llach em va agradar de molt jove, fins que vaig començar a descobrir que hi havia coses millors fora del territori. Sobre el Roger Mas crec que si l'escoltes t'agradarà molt.

      Elimina
  6. . Lluís, per aquesta mateixa regla de tres tothom ho cremaria tot. El feixista a Miguel Hernández. Una noia que el seu nuvi la va abandonar, als Beatles. A Serrat perquè és de Poble Sec Els francesos La Trinca perquè una de les seves cançons parla malament d'ells ... Cony, d'aquesta forma no acabarem mai, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home és clar, tens raó que això de cremar té una lectura difícil. Però és un acte higiènic quan es fa dins de casa i com a ritual individual, per a un mateix.

      Elimina
  7. M'han impactat les fotos!! En comptes de cremar-lo perquè no el regalaves el CD que a mi em faltava!!!

    ResponElimina
  8. Jo tinc molts discos a casa que ara cremaria però no m'atreveixo a fer-ho ja que darrera de casa meva hi ha uns camps i davant un bosquet i encara sortiria al Telenotícies com a piròman de l'estiu.
    Hauràs de crear el post: "Com cremar correctament els discos per a gent amb pocatraça sense generar incendis"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, em sap greu perquè donar-lo també hauria estat bé. Podríem parlar d'intercanvis, també, de música i llibres... Una acció que tinc prevista és deixar una pila de llibres al carrer i gravar què passa.
      Respecte del foc fas bé d'anar amb compte, perquè hi ha mlta legislació en aquest país que tot ho legisla, i et podria caure un puro dels grossos. Jo ho he fet al balcó per assegurar-me que no fos en una zona agroforestal.

      Elimina
  9. Justament ara fa 20 anys d'aquest disc. Si la discografica veu aquest post potser li agrada la idea i en fa una bona campanya publicitària, el reedita i potser fins i tot li canvia el nom:
    "en comptes d'un pont de mar blava"..."un foc de mar blava"
    Ho vendrien com una nova edició amb material inèdit i videos dels seus fans o ex-fans.
    Si tenies aquest disco serà per alguna raó, no? O potser te'l van regalar i no va saber dir que no...

    Si ho veu alguna agència de publicitat encara et copiaran la idea...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn de qui ho vegi em dirà que sóc un nazi, perquè ara està de moda entre els feixistes acusar de nazis els qui discrepen. I per mi encantat de donar idees...
      EL motiu pel qual tenia el CD? Molt senzill: tots tenim un passat, però el meu passat va passar.

      Elimina
  10. Com a acte simbòlic dóna que pensar...
    Cremar o no cremar els records?
    Tot forma part de la vida.
    I també és cert que en el fons la ment humana acaba sel·leccionant allò bo i allò dolent que vol guardar en la seva memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobre cremar records tinc una teoria molt pragmàtica: els objectes fan una funció en la nostra vida durant un temps determinat. Un cap aquesta funció ha acabat, és bo desprendre's d'ells. Sobretot si vius en un pis petit.

      Elimina
  11. Ets un gran, Lluís! En pensament crític, allunyament higiènic del nacionalisme-farsa-negoci que representa ara en Llach i en mantenir un posicionament lligat a uns valors que es desenvoluparen a Catalunya i altres llocs i res tenien a veure amb fronteres, nacionalismes i mediocritat ideológico-identitària. Vinc seguint el teu bloc i és un "oasi". En el bon sentit de la paraula, no en el que han convertit nacionalistes i burgesia. Salut i felicitats.

    Carlos Casado

    ResponElimina