12 de nov. 2019

França és franquista?


Fa poc, un conegut em deia que, si volem saber com és un estat centralista no hem de mirar a en Franco, si no a na França. La broma té gràcia, per aquest joc de paraules que donaria tant de sí. I perquè França és el referent global de la democràcia.

Avui, els defensors de la República de Lil·liput han tingut el goig de conèixer com tracta una república de veritat els qui alteren l'ordre públic en nom d'una mania persecutòria. Els ho han explicat ràpid i clar. No els han llençat gas mostassa, tal com ha dit Antena 3 (després han rectificat), si no gas pebre, que sona com un gas de broma de Mickey Mouse però es veu que cou de veres.

Diran que França és un estat opressor, franquista i semblant al règim de Turquia? No gosaria dir que no ho faran, perquè són capaços d'això i de molt més. A la tv m'he trobat una senyora que, dins d'un cotxe força luxós, aturada a l'autopista per la banda francesa, al Pertús, li diu a la reportera que l'entrevista:
-Ens quedarem aquí fins que Europa es fixi en nosaltres.

Poc després, les pregàries de la senyora oprimida dins d'un cotxe còmode han estat ateses: la policia de la República de veritat l'ha identificada i, a més a més, com a premi, l'ha multada amb 650 euros: en veritat us dic que no es pot demanar res més quan pretens que es fixin en tu.

No sé si aquesta senyora amb ànims de notorietat és la mateixa que, unes hores més tard, a mitja vesprada, ha penjat un tuit on remugava amb amargor: he tornat costipada (al Pertús hi fot un fred que pela), multada i humiliada, i plego perquè només érem 700 revolucionaris i ningú no ens ha vingut a ajudar, amb mi que no hi comptin més, i que si patatim i que si patatam. A hores d'ara la senyora ja és a casa, la criada (una innegable colonitzadora disfressada de criada) li ha preparat un caldo de gallina i la senyora jeu en un sofà, que no és d'Ikea, i llegeix les memòries d'en Jaume Balmes, esperant que li vingui la soneta reparadoreta, després del sacrifici revolucionari.

En diuen Tsunami Democràtic. Ells publiquen cartells amb la inscripció "Tsunami D", com si vulguessin convidar els ciutadans (que no el poble) a posar-li l'adjectiu que comença per "D" al darrera, una endevinalla enjogassada i ocurrent en la línia de totes les propostes que surten de la freda, boirosa i trista vil·la de Waterloo: serà la "D" de "delirant"? Dipsomaníac? Ditiràmbic? La "d" de "deficient" (pel nombre de persones que convoca) o la "d" de "deficitari" perquè els calés de la caixa de resistència han volat enllà, com les orenetes al capdavall de l'estiu?

El poble català (que és un 30% del cens de la ciutadania de Catalunya) no perd l'ocasió de perdre ocasions: mentre ells feien una kermesse maldestra (tant maldestra que fins i tot en cantautor Llach va anar a fer-los passar una mala estona), a Espanya estaven negociant un pacte d'estat del qual en quedaran exclosos, tal com es mereixen. No hi haurà premi a la deslleialtat, ningú no li agafarà el telèfon al Gandalf i, al damunt, refredats i fent gasto de Frenadol. Coses catalanes.

Demà explicaré perquè vaig ser federalista i ja no ho sóc: per poder creure en una Espanya federal cal creure en la lleialtat de les regions, i aquesta no ho és. Aquesta és impresentable. Tant impresentable, que els francesos els han hagut de donar una lliçó. Una lliçoneta. Ni tan sols les armilles grogues no han anat a ajudar els nostres nacionalegoïstes.

13 comentaris:

  1. Se está bordeando la ilegalidad. Se está paralizando la economía, no sólo la española, y se está diciendo desde las grandes empresas (Seat), que si esto sigue así se trasladan (Marruecos está a tiro de piedra).
    Se está diciendo que esto no remonta ya en cinco años. Se les está recalcando que poner vidrios en la autopista es delito punible y cuantificable, y se les está diciendo que quedarse tuerto para cegar a España es cuanto menos de irresponsables.
    Mientras, Sanchez telefonea antes al AITOR , del PNV, que a Iglesias, para decirle lo del pacto (tal como suena y dicho por el Aitor). ¿Qué quiero decir?, que no se cuenta para nada con los neoconvergentes, que no pintan nada y que han pasado a ser una molestia incluso para la economía vasca, esa a la que apelaron los del Tsunami para paralizar la entrada a Francia por el Pais Vasco y a la que se presentaron cinco coches, uno de ellos con un sólo ocupante.
    Resultado: un paro atroz se nos viene en nuestra Catalunya del alma, una bajada del PIB catalán, un goteo constante de empresas que se marchan y una tristeza de un par para la próxima década.
    Así lo desean desde Waterloo, no desde Madrid.
    Salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La estrategia del independentismo es justamente esta: perjudicar a la economía para obligar a una negociación bajo chantaje, técnica negociadora de mafiosos. Esa estrategia, en lo doméstico, se llama "la maté porque era mía".

      Suprimeix
  2. Sóc independentista, com ja saps, i també socialista democràtic. Les accions del Tsunami D. no em semblen malament quan reivindiquen drets, però les veig més discutibles si n'impedeixen... Quant a França, el seu mantra "Liberté, Egalité, Fraternité" no sé si lliga gens -jacobins com són- amb la llibertat, igualtat i fraternitat entre els pobles i, per tant, també les persones. Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Joan, algun dia m'has d'explicar com es fa per ser independentista i socialista alhora (solidari i insolidari? d'esquerra i de dreta?), a mi aquesta pirueta ideològica se m'escapa i no trobo cap referent que me la faci entendre.

      Suprimeix
    2. Molt fàcil, en un país reconegut oficialment com a país, ja no hi ha independentistes socialistes, hi ha socialistes ( ho pretenguds socialistes).

      Suprimeix
    3. Per exemple, ningú que voltés mig rodó del cap s'hi li ocorreria dir que els del PSOE són independentistes socialistes espanyols.

      Suprimeix
  3. " fui federalista y ya no lo soy: para poder creer en una España federal hay que creer en la lealtad de las regiones, y esta no lo es" y yo, pues lo mismo...

    Se acabó mi fe.
    Un saludo
    Un saludo

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sigo creyendo en el federalismo como principio, pero no lo veo aplicable en la situación actual, o por lo menos mientras el gobierno autonómico esté en manos de personas zafias y desleales.

      Suprimeix
    2. LLuis el federalismo es un buen sistema, pero el federalismo en España, (que es lo que eufemisticamente llamamos autonomias), esta demostrando ser un fracaso y lo es por la carrera de a ver "quien la tiene más grande" a la que nos lleva.Les viene muy bien a estos (y no solo de Cataluña, que el resto del pais es igual o similar), un texto de Proudhon que me gusta mucho:
      "‬El Estado:‭ ‬de fundador se convierte en obrero‭; ‬no es ya el genio de la colectividad que la fecunda‭; ‬la dirige y la enriquece sin atarla‭; ‬es una vasta compañía anónima de seiscientos mil soldados,‭ ‬organizada para hacerlo todo,‭ ‬la cual,‭ ‬en lugar de servir de ayuda a la nación,‭ ‬a los municipios y a los particulares,‭ ‬los desposee y los estruja.‭ ‬La corrupción,‭ ‬la malversación,‭ ‬la relajación,‭ ‬invaden pronto el sistema‭; ‬el Poder,‭ ‬ocupado en sostenerse,‭ ‬en aumentar sus prerrogativas,‭ ‬en multiplicar sus servicios,‭ ‬en engrosar su presupuesto,‭ ‬pierde de vista su verdadero papel y cae en la autocracia y el inmovilismo‭; ‬el cuerpo social sufre‭; ‬la nación,‭ ‬contra su ley histórica,‭ ‬entra en un periodo de decadencia‭"

      Un saludo

      Suprimeix
    3. Tal como está la cosa ahora, el federalismo no lo veo aplicable porque ni los unionistas ni los independentistas lo quieren. Como me dijo un unionista, cuando comenté sobre una España federal o confederada; "eso de ninguna manera, España no se rompe!"
      Que gracia...luego los únicos fanáticos resulta que son los indepes.

      Suprimeix
  4. Independència o barbarie! Anem bé...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ells no tindran la seva independència, i nosaltres tindrem la seva barbàrie.

      Suprimeix
  5. Es curioso, no os gusta la expresión "presos políticos" porque os retrotrae a otros tiempos y a connotaciones demasiado grabes para poderlo aplicar en el contexto actual, pero no tenéis ningún problema en utilizar "barbarie".

    Salut.

    ResponSuprimeix