23 d’oct. 2012

Sombras



Negra sombra 
Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofas. 
Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.
Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do rio
i es a noite i es aurora. 
En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me deixarás ti nunca,
sombra que sempre me asombras.

He copiado lentamente el poema, porqué en el acto de copiar letra a letra hay algo que no se contar y que no se parece en nada al acto de copiar/pegar que permiten nuestras valientes tecnologías de lo inmediato. En la lentitud y las dificultades de la mano sigue habiendo un secreto oscuro y profundo, silencioso como ún útero. El mundo es muchísimo más difícil de lo que habíamos imaginado y de lo que nuestros profesores nos contaron.

Políticos y vendedores y técnicos de marketing siguen apostando, una y otra vez, por las virtudes de twittear y por la divulgación digital o como se llame. Sin embargo, la realidad sigue mostrándose reacia y desconfiada y hay un tremendo fracaso piadosamente, betatíficamente ocultado en el asunto de la red. El fracaso es un desastre tan mayúsculo cuánto mayor es la vanidad de sus negacionistas. El candidato más seguido en la red fue el tercero en las urnas. Sin seguidores en facebook, el queso para fundir marca "Hacendado" es el más vendido.

La vida sigue transcurriendo en las calles donde toman el sol los lagartos, donde mueren los sin techo, donde hurgan las dudas, se pierden los pasos. Donde la lluvia agujerea la placidez ingenua de mi ropa recién lavada. La vida estalla en las sábanas y los colchones húmedos de lágrimas, de semen o de sangre. Los hechos del amor y de la muerte no suceden jamás en tu pantalla. Nos fascinan las sombras, pero vivimos por la furia de la luz.

Debe ser por eso que copio poemas de poetas muertas en este espacio.

_____________
La versión musicada de Rosalía de Castro que se escucha se debe a Roger Mas, que debe ser uno de los mayores valores de la música en estos tiempos tan lúgubres.



Anexos:
Más sobre Rosalía de Castro

La enorme cantidad de versiones de Negra sombra demuestra qué poeta fue (es) Rosalía, y la capacidad de una partitura para llevar las palabras hacia nuestro infinito:
http://youtu.be/jNjGSn56McY (Albano!!!)
http://youtu.be/3zbuk-q53nQ (María do Ceo)
http://youtu.be/iIk6s9qfbsA (cuarteto de viento)
http://youtu.be/s3e8BpXNdgU (Rock progresivo galego)
http://youtu.be/J5VqcgbiyxY (con acento napolitano)
http://youtu.be/k0g77yOXZlM (cantautor)
http://youtu.be/sAsYj3Mb9Ss (Los Tamara)
http://youtu.be/mSWT8n6ytKo (orquesta aragonesa y orfeón donostiarra)
http://youtu.be/sgDGlyBnSSM (versión catalana de M. del Mar)
http://youtu.be/sNotw8mf4Io (tecno-house)
http://youtu.be/sq1vnmgU9qQ (jazz-rock)
http://youtu.be/ReSs3GQ1gHA (Antoñita Moreno)
http://youtu.be/qUCp75mcid8 (guitarra flamenca)

22 comentaris:

  1. bé, la cançó es original de Carlos Núñez i la canta Luz Casal
    http://www.youtube.com/watch?v=gdnVZE5I8Os

    fa anys que la tinc a casa i m'agrada molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons la informació que tinc jo, la música és de Xoán Montes, però la versió que has enllaçat m'agrada molt.

      Elimina
    2. segons la meva companya l'original es ànonima i ha estat versionada per molta gent

      Elimina
    3. Suposo que hi deu haver discrepàncies, però no goso discutir d'una cosa que desconec. Segons sant Google, la música és de Xoán Montes Capón.
      http://www.laopinioncoruna.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041100_5_181127__Opinion-Juan-Montes-genial-compositor-director-coros-bandas-orfeones-gallegos
      I discrepàncies al marge, una tremenda versió per a piano i contrabaix:
      http://youtu.be/-9OFimWCPVE

      Elimina
    4. Estic al·lucinant amb ls versions que hi ha, crec que faré un annex perquè puguem comparar. Una impressionant de Milladoiro i aquesta, la més freak que he trobat de moment:
      http://youtu.be/jNjGSn56McY

      Elimina
    5. Efectivament, era un "alalà" (http://es.wikipedia.org/wiki/Alal%C3%A1) (una melodia gallega) que Juan Montes va transcriure a partitura el 1892

      Elimina
    6. fuente: A Irmandade das Estrelas, Carlos Núñez

      Elimina
  2. Cert Lluis, i és curiós, si publico poemes que no són meus, els copio, pero després els escric copiant del que he escollit, m'ajuda a entendre el poema. Son manies meves, pero m'agrada fer-ho així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'acte de copiar té alguna cosa màgica que ens connecta amb l'autor/a, i que ens fa comprendre. O potser és per la lentitud, que li va millor al cervell.

      Elimina
  3. La pedagogia del manuscrit i de l´ensenyança mai apresa dels docents.

    Inexorablement navegam per ses ombres per mor de trobar qualque llum, qualque far, que ens il.lumini i ens marqui unes coordenades , un rumb a seguir.

    Qui canta el seu mal espanta . Qui escriu espanta l´imbecilitat.( s´intenta al manco )

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Nanis, no ens queda més remei que espantar els mals.

      Elimina
  4. el video l'he trobat d'una sensibilitat exquisida..m'ha hipnotitzat..
    i les teves paraules escrites amb un tempo molt especial, poètic i lúcid
    doncs sí, un post que dóna gust llegir, veure i escoltar.

    ...la vida sigue transcurriendo en las calles..

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord amb la Lolita. Una perfecta combinació de imatges, paraules i pensaments... Tot plegat, fa por... de tan real...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs no pretenia fer por, que per passar por ja tenim els diaris i els telenotícies sobiranistes.

      Elimina
    2. Fa més por existir, que llegir els diaris...

      Elimina
  6. Las palabras siempre tendrán poder, hacen posible que las ideas cobren significado, que se plasmen en realidades tangibles, por eso cuando las escribimos hacemos palpable algo tan etereo como las ideas.
    De los medios de embrutecimiento informático como tuiter o caralibro podíamos hablar mucho...Mañana saldrá el sol, eso si que es cierto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, ya lo dice el librito: al principio fué el verbo.

      Elimina
  7. Totes les versions (la que enllaça l'Aris i les altres) són exquisides.

    Les ombres poden venir de l'interior, o bé ser provocades per l'exterior. I tots dos origens s'embranquen i s'entrelliguen per dins. Hi són, però hem de poder mirar els punts lluminosos.

    Ens caldria recuparar el fet d'escriure lentament, copiar lentament per interioritzar els significats. Ara he pensat en l'ús que fan els joves d'internet, per fer treballs: pim pam pum, copio i enganxo, gairebé sense llegir. I res après.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de les virtuds del poema és que no sabem quina ombra és, pot tenir diverses lectures i significats, i finalment cada lector pot escollir la seva ombra. Aquest procés de comprendre i pensar crec que només es pot fer llegint a poc a poc i fent ressonar les paraules a dins.

      Elimina
  8. Carai, quina investigació... A mí m'agrada molt la Rosalia, té poemes commovedors. Saps que també va fer novel.la? Molt de l'estil de l'època, novel.la històrica. Era un valor. I coincideixo totalment, alguna cosa deu tenir un poema quan molts pensen que diu amb les paraules justes quelcom que tots hem sentit.

    M'agrada copiar lletra a lletra, també. És com caminar. Jo, que no sóc gent religiós, només puc entendre el camino de Santiago pel que té de recuperació de les coordenades d'espai i temps humans: aquests quatre quilòmetres hora que sembla que volem oblidar. Cada vegada que camino hi penso. Cada vegada que copio un poema hi penso també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia la faceta narrativa de la Rosalía, però sí el seu activisme polític que és molt interessant i que mostra una personalitat molt potent. Una dona de la seva època i a Galícia no tenia res a favor i en canvi aquí la tens.

      Elimina