1 d’oct. 2012

Postporno


A las mujeres no nos gusta el porno porque los protagonistas no se casan al final.
Chiste machista y popular

Imagen obtenida de María Llopis

Ante todo -pero sobretodo ante mi mismo- debo admitir y proclamar que ya no soy joven. Una vez cumplidos los 47 digamos que, si uno no quiere declararse de otra forma (viejo, maduro, caduco, etc), por lo menos debe admitir que ya no es joven. Hay un magnífico poema del admirable Jaime Gil que lo cuenta. Se titula Artes de ser maduro y me limitaré a copiar su primera y su última estrofa, más que nada por pereza:
Todavía la vieja tentación
de los cuerpos felices y de la juventud
tiene atractivo para mi,
no me deja dormir
y esta noche me excita
(...)
Envejecer tiene su gracia.
Es igual que de joven
aprender a bailar, plegarse a un ritmo
más insistente que nuestra experiencia.
Y procura también cierto instintivo
placer curioso,
una segunda naturaleza.
*     *     *

Parece que el interés por la pornografía surge en cualquier etapa de las edades del hombre, pero que acontece con más vigor en el despertar sexual y en su atardecer. Como si en las etapas intermedias, ocupados en el uso reproductivo del sexo, más o menos se olvidase. Parece que la pornografía sólo le interesa al hombre. Pero nada de todo esto es cierto.

El problema de la pornografía es sin duda su tendencia al aburrimiento y la repetición, la comercialización masiva y una insoportable propaganda del sexo estandarizado. Parece que se pretende imponer unos modelos de cópula, de apareamiento o de hábitos y usos que -no nos engañemos- tienen un enorme seguimiento y repercusión en nuestros usos y costumbres cotidianos. Aunque la pornografía mainstream no se olvida de los usos alternativos, siempre los presenta bajo el perfil de la marginalidad y del freakismo, y los situa en el segmento risible, cómico o grotesco.

No es de extrañar que hayan surgido propuestas alternativas a la pornografía de mercado igual como la prensa busca -desesperadamemte- espacios de información al margen de las grandes multinacionales. Este movimiento (no se si le puedo llamar así) tiene algunos canales de difusión. Creo que la función de los blogs es tan variada como sus autores, pero también tiendo a pensar que debemos difundir(nos) y ayudarnos a crear(nos) nuevos espacios mentales.

A continuación dejo algunas pistas para descubrir elementos de la postpornografía. Sobra decir que el material gráfico enlazado no es apto para menores o personas con mentalidad de menor, de cura o de sacerdote de cualquier religión. Para los demás debo decir que cada enlace conduce a otros muchos, y que en la paciencia, voluntad o afición de cada uno está el límite. Yo me detengo aquí, como un Virgilio breve, pequeño y virtual.

Bibliografía:
http://vidadeperrxs.blogspot.com.es/search/label/postporno


María Llopis:
http://youtu.be/RcWmmuvCDEY
http://www.mariallopis.com/

Marisol Salanova:
http://www.marisolsalanova.com/

Girls who like porno:
http://girlswholikeporno.com/

Pikara magazine:
http://www.pikaramagazine.com/


Otros:
http://en.wikipedia.org/wiki/Eon_McKai

http://www.altporn4u.com/

http://www.youtube.com/watch?v=wLEGkl6qix4

http://www.estrellasdelporno.com/

21 comentaris:

  1. molt interessant aquesta llista de posporno. Jo crec que el porno cumpleix la seva funció, com una prostitució sense contacte físic. El post porno el veig divertit, el sexe sempre atreu i l'art per si sol es molt avorrit. Per cert, hi ha molt porno lesbianic i aquest no crec que sel pugui assenyalar com masclista, encara que fins ara si ha estat així

    ResponElimina
    Respostes
    1. El porno lèsbic diuen que esta fet amb paràmetres masculins, i que respòn a un públic masculí. No hi entenc gaire, però em temo que tenen raó.

      Elimina
  2. Aquest poema de Gil de Biedma és valuós perquè és un dels primers que incorpora la ironia... Ironia que, per cert, és una aportació del gran José Agustín Goytisolo, i que després serà marca de la casa de tot el grup. Va ser gran en Gil de Biedma, i va fer sovint allò que en castellà es diu "dar en el clavo" (i no hi busquis significats ni pornogràfics ni postpornogràfics). Ho dic per algun altre poema que, després de llegir-lo dius, val, és impossible haver-ho dit millor. I sovint té una altra cosa a destacar: que és un autor que es va entenent a mesura que vius. De jove entents perfectament el Pandémica, per exemple. I després el De vita beata o aquest que portes.

    No, no és que vulgui fugir d'estudi i no comentar res sobre la pornografia. Em passaré pels enllaços i ja et diré alguna cosa (o no), però ara no puc, que hi ha roba estesa. S'ha d'assumir que la pornografia, per mantenir tot el morbo, ha de ser una cosa secreta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també preferixo el Gil de Biedma a altres coses, i em remeto al Peeping Tom.

      Elimina
  3. el que trobo més interessant d'aquest nou concepte postporno és plantejar el desig com a possibilitat d' infinites i diferents maneres de desitjar.
    també trobo interessant una vesant del postporno que incideix en el trencament del canon de bellesa de l'objecte de desig, qualsevol cos pot ser desitjable i també és clar qualsevol forma de relació, fins i tot formes més enllà d'una sexualitat tòpica.

    ResponElimina
  4. es vell aixó del porno i l'erotisme, el que se'm fa dificil és trobar quina frontera separa l'un de l'altre. Deu ser una apreciació personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! Una antiga discussió que em fa una mica de mandra, perquè jo diria que depèn de cada observador.

      Elimina
  5. No entenc gaire de fronteres, i menys encara avui que en volen posar de noves. El nostre rei ALfons XIII en sabia una munt, i crec que el seu nét també (entre elefanta i elefanta).

    ResponElimina
  6. Coincidència de la teva investigació y el 'master de Cine Adulto para Padres de Família'????? coincidim doncs en un postporno que no deixa de ser un 'body-art' & happening dels anys 60....ara més digital, i no ho dic pel dit que podem utilitzar.....no deixeu de llegir 'porno para mujeres' de Erika Lust (que vaig trobar en pdf en algun forat)... ho clava !!!

    ResponElimina
  7. És que el porno és com la sublimació del sexe als nostres dies. Ràpid, directe i sense preliminars, com una compensació menor o un atac onanísta desganat. I això acaba esgotant l'erotisme i la màgia de fer les coses a poc a poc, tastant-les amb calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I alhora és una eina per dir-li a la gent com s'ha de copular, no fos cas que algú se sortís de les normes.

      Elimina
  8. Para mi que lo que ocurre a ciertas edades es que ves que has perdido un monton de oportunidades de follar y quieres recuperarlas. Sinceramente pienso que lo que no sabe la Humanidad es envejecer con dignidad...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, es un punto de vista interesante... y es cierto: parece que envejecer con dignidad es muy difícil. Casi tanto como dedicarse a la política con dignidad.

      Elimina
  9. Con dignidad o sin dignidad, el tiempo pasa. Y uno quiere entonces atraparlo. Pero ya no desde un sentido metafísico o filosófico: no, atraparlo aquí significa follar mucho. ¿Dignidad? Los aburridos llaman dignidad a lo moralmente conservador. Yo creo que estaría bien que fuéramos todos un poco más indignos. En la libertad del sexo, al menos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, en algunos aspectos la dignidad es un cuento conservador. Debería preocuparnos la ética en algunos asuntos y no tnto la moral en otros.

      Elimina
  10. La pornografia per a mi té el valor del punt de vista. Necessito una referència més enllà de les imatges. Per això no hi ha res com mirar per un forat. En aquest sentit, la millor pornografia està fora dels circuits comercials. No hi ha res com la pornografia amateur: necessito connectar el meu cervell (i el sexe) amb el cervell de qui es mostra. És la relació sublim que s'estableix entre l'exhibicionista i el voyeur. De tota manera hi ha porno de ficció que pot arribar a ser bo, però cal un argument que, més que bo, sàpiga posar en context els elements de desig.

    La postpornografia em sembla massa sofisticada. Si hi ha molta parafernàlia em destrempo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que la pobresa del relat també destrempa, i una excessiva tendència al sexe mecànic que desfà tot l'imaginari.

      Elimina
  11. Crec que el porno s'ha de deixar de mirar com l'alternativa al sexe per a adolescents excitats i començar a explorar la infinitat de possibilitats de representar el desig. La infermera amb minifaldilla i amb els pits que se li surten de l'escot ja està molt usat i és el cliché recurrent quan pensem en porno. Però per sort no és això.

    Molt ben dit que el porno només és per a homes, estic una mica cansada del discurs que el porno és denigrant per a les dones i que les objectifica. Les persones que diuen això no s'han parat mai a mirar porno, o més aviat, un altre tipus de porno.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En algunes de les propostes enllaçades el porno està dut al terreny de l'art contemporani i explora llenguatges que contenen una crítica als rols i als models socials, i això li dóna un nou valor.

      Elimina