18 set. 2011

Incineració (del senyor Spejbel)


Em sento predisposat a creure que el senyor Spejbel va jugar amb mi. Que ell ho havia planejat tot, i que jo vaig ser el seu instrument, el seu titella. Coneixia el meu caràcter i les meves febleses. I deuria saber que si es presentava un diumenge al matí em trobaria de mal humor. Per això deuria escollir el dia i l'hora.

Hauria d'haver intuït que el senyor Spejbel amagava una ànima de màrtir rere el somriure bondadós i tranquil. Però les coses sempre les comprenem més tard. Després. És després que t'orientes pel plànol, que saps perquè vas dir una paraula i no una altra, que entens què feies en aquell lloc. De vegades és molt més tard que comprèns perquè vas despenjar el telèfon o perquè vas deixar-lo sonar. Perquè vas respondre una carta o perquè la vas llençar sense obrir-la. Perquè vas escollir el camí de l'esquerra: quan ho vas fer tan sols senties una vague intuïció, un impuls irracional.


Penso que el senyor Spejbel deuria voler desaparèixer, però no deuria haver trobat un bon motiu. Què fas quan no trobes un motiu per tu mateix? Doncs és ben senzill: busques algú que el trobi per tu, i que et faci desaparèixer en virtud del seu motiu.


Això és el que ell deu haver fet amb mi. Ho entès ara que ja és tard. Ara és tard: aquesta oració és una tautologia. L'ara sempre ha estat tard. No comprenc perquè no em puc reconèixer en el present: tan sols em recordo dels dies passats i comprenc les coses que em passaran. Les que entendré després.

Fa molts anys un home va tenir aquest mateix somni, però molt abans que jo. I dic jo que deuria filmar-lo perquè deuria voler saber què volia dir, per si després i més tard el podia comprendre.







13 comentaris:

  1. HO SENTO! pero em sembla una falta de respecte cremar al sr.Spengler, millor dit - incinerar-lo -, crec - encara que tard - que li hauries de demanar disculpes.

    ResponElimina
  2. Puigcarbó: Spejbel té encara molts recanvis, i l'he cremat en efígie, com els heretges fugitius. Com que segurament reapareixerà ja veuràs com no em cal demanar-li perdó. Sense mi, ell és tan poca cosa com jo sense ell.

    ResponElimina
  3. Llàstima que els del Blogger encara no han inventat la connexió d'una webcam mentre els lectors del teu bloc miren els teus vídeos. Potser en aquesta escena del Senyor Spejbel veuríem les cares dels espectadors com en la pel·lícula de Joana d'Arc.

    ResponElimina
  4. Això té traces de vudú, o de crim. Cremar imatges, si són d'algú respectable, et pot portar a presó! Que vols ser el següent màrtir, tu?

    ResponElimina
  5. va tenir un judici com Joanna d'Arc? a l'inquisició els hi llegixien els càrrecs...

    ResponElimina
  6. Tot el que ens has ensenyat fins ara del Senyor Spejbel és esfereïdor: martiri, mort, segurament redempció i, com dius resurrecció.

    Però ... i el que no hem vist? El que no ens has ensenyat? Els moments en que tu i L’Spejbel heu estat realment sols? Espero que algun dia tot això surti a la llum. Tot allò que, ara, segurament és secret de confessió.

    Auuuuuuuu!!

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Galderich: la genialitat del Dreyer està en el tractament del públic/espectador. En el nostre cas som persones aïllades davant una pantalla, però també contemplem com cremen algú.
    En fi, que pateixo d'una seriosa recaiguda en el Dreyer...

    ResponElimina
  9. Joan: en aquest cas, el màrtir ha estat el pobre Spejbel. Ara bé, tal com les gasten avui els legisladors, tan aficionats a prohibir, potser hauré d'anar a la Fiscalia...

    ResponElimina
  10. Aris: en el meu cas, el judici és hiperbòlic. O bé el propi Spejbel va demanar de cremar. En tot cas, el judici de la Joana no m'imagino que respectés gaires garanties...

    ResponElimina
  11. Llop: És evident que hi ha més material sobre el senyor Spejbel. Que ara estigui cremat no vol dir que no en tinguem més notícies. No crec que tardin gaire en sortir a la llum.

    ResponElimina
  12. De bon segur que el senyor Spejbel tenia un gran sentit de l'humor. M'ha semblat veure'l mormolar, com a darreres paraules: Recony! Aquí fot una calda de mil dimonis!

    ResponElimina
  13. Girbén: veuràs com avat tenim novetats de Spejbel, i les teves idees no van gens desencaminades.

    ResponElimina