13 de nov. 2010

Henri Breuil segons Joan Perucho

The image “http://www.hominides.com/data/images/illus/Scientifiques/comte-henri-begouen.jpg” cannot be displayed, because it contains errors.
El relat que segueix pot ser llegit de tres formes diferents, que en realitat poden ser quatre:
a) En diagonal, tal com solem fer amb els textos dels blogs. Modalitat indicada per a lectors que llegeixen blogs d'amagat, a la feina.
b) El primer paràgraf i el darrer, i aturant-se a les il·lustracions. Modalitat adequada per als hiperactius que cada dia llegeixen vint o trenta apunts de blogs diversos.
c) Llegir-lo tot sencer i en acabat, encara ociosos o badocs, perdre més temps encara fent els tres exercicis de comprensió lectora. Modalitat aconsellada per a usuaris de les OTG, o alguns funcionaris de l'administració pública. També per als nous treballadors de les Vegueries, que ja cobren tot i no existir la Vegueria.
d) No llegir-lo. Modalitat transversal, apta per a tothom.

Une excursion aux fresques préhistoriques de Cogul près Lérida

Henri Breuil (Châteauroux, 1863), -Comte de Bégouen tal com ell prefereix ser conegut-, fou un aristòcrata diletant i ociós que havia trobat en l’arqueologia el remei per no caure massa ràpid en mans de la malenconia i els vicis que se'n deriven. Amb el temps va esdevenir un reputat arqueòleg, i va visitar les terres occidentals de Catalunya en una sola ocasió. No podem dir que escollís un moment feliç per a l'erudició i la investigació de l'art rupestre, que fou la seva especialitat. perquè l'any de 1936 fou un any agitat i complexe.

Tot i els advertiments que havia rebut, el comte va arribar en tren a la vila de Lleida més o menys per l'abril, i des d'allà es va disposar a recórrer l'incert camí que l'havia de dur fins al poblet del Cogul. Finalment, va tornar passant per Tàrrega, indret on es va produir un incident tavernari que fou objecte d'un informe de la Guàrdia Civil (el 24 d'abril de 1936).

Quan li va arribar la notícia que en aquell remot poblet del Cogul havien aparegut unes misterioses pintures antiquíssimes en una balma anomenada la Roca del Moro els ulls li van guspirejar, i li va faltar temps per fer l’equipatge i sortir rabent. El viatge, però, va ser catastròfic.

Més de la meitat de l’informe que va escriure el Comte de Bégouen, per tant, parla de les incomoditats terribles que va haver de sofrir. La carretera que mena al Cogul va esdevenir un veritable Gòlgota per al refinat estudiós de la prehistòria. Henri Breuil lamenta i es dol del mal estat de les rutes, de les dificultats infames que presentava la via: un pedregar impracticable que va haver de transitar a bord d’una tartana vella i desmanegada: On y arrive moulu, rompu.

Potser per aquest motiu, quan tot cruxit d’ossos i masegat fins a l’ànima es va plantar davant de la roca estampada, els seus ulls es van desorbitar: en temps remots, els homes d’aquella contrada no tan sols van celebrar una orgia desenfrenada sinó que a més a més la van documentar per a la posteritat. Fos conseqüència del seu mal estat o no, el cas és que el Comte de Bégouen descriví una escena de gran intensitat eròtica. Un homenàs proveït d’un fal·lus de grans proporcions està rodejat d’un munt de dones predisposades a complaure’l, amb gran lascívia. També consigna, més avall i amb menys detalls, que hi ha representacions d’animals: cèrvols, gaseles, bous. Els quals no participen de la festa, diu Breuil, no sabem si lamentant-ho.
http://pe.kalipedia.com/kalipediamedia/historia/media/200707/17/hisuniversal/20070717klphisuni_8.Ies.SCO.jpg

Amb el temps, potser perquè les carreteres van millorar i els cotxes foren cada cop més comfortables, els visitants de les pintures en marxaren decebuts. Apenes hi veien un bocí d’animal, l’ombra d’un dibuix abstracte, el record lleu d’una mà. On era la bacanal? Què se n’havia fet d’aquella orgia tan engrescadora? La facilitat per arribar-hi, sens dubte, va fer minvar el gaudi de la contemplació. Com l’erosió, les comoditats van esborrar les pintures fins a deixar-ne el rastre sobri i purità que hi trobem avui.

Tot i que el Comte de Bégouen no va anotar el dia precís de l’incident, és pensable que arribés a Tàrrega molt poc després de veure els dibuixos. Això explicaria perquè el dandy, freturós i lúbric, no es va poder estar d’assetjar la mestressa del cafè de l'Estació. Sembla que l'incident va acabar a la caserna de la Guàrdia Civil, on es va redactar un informe parc, amb desastrosa sintaxi. Per a major desgràcia, Bégouen va topar-se just després amb els nudistes llibertaris que voltaven per aquells paratges acompanyats pels joves impetuosos de la FAI, assajant col·lectivitzacions i revoltes populars.

Sens dubte, Breuil deuria pensar que els llibertaris serien un bon auditori del relat dels seus descobriments pictòrics, i va aprofitar l’avinentesa per a mostrar-s’hi agosarat. Els va fer una proclama en favor de l’amor lliure i el sexe comunitari, tot lloant aquella Arcàdia paleolítica de la qual n’havia trobat les petges. Preveia obtenir l’aplaudiment dels naturistes, i qui sap si la invitació a alguna festeta llibertina.
 Però el van corregir amb una esbroncada inesperada, i que el va retornar, escuat, cap al país de Racine i de Corneille.

Les coses no són així de fàcils, li van explicar: el mascle eminent que havien retratat damunt la pedra tan sols abusava del seu rang, ras i curt. Es tractava d’un indigne patriarca, d’un infame tirà. Un tipus menyspreable que practicava una conducta repugnant que cal extingir, ni que sigui per la força. Que tot plegat era la representació d’una societat patriarcal i caduca, degenerada. Que sens dubte, mentre ell es dedicava a la gaubança, la resta dels homes de la tribu es trencaven el llom recollint fruites i verdures, o trescaven pel bosc arriscant la pell en una cacera esgotadora. El comte de Bégouen va acabar per admetre-ho, amb uns copets de cap temorencs i apocats.

El comte ho va recollir tot a Une excursion aux fresques préhistoriques de Cogul près Lérida (Espagne), a Notes d'archéologie préhistorique, Toulouse, pàgines 1-8.

_______________________

Tres exercicis per fer després de la lectura:
Al text s'han suplantat elements i noms i llocs, seguint la tècnica de Joan Perucho. Identificar-ne dos com a mínim. Cal tenir en compte que hi ha dades absolutament certes i fiables. Cal tenir en compte, també, que allò més inversemblant no és necessàriament allò fals.
  1. En algun instant del viatge el Comte podia haver-se topat amb el vampir de Pratdip? En quin?
  2. Podria ser que l'art rupestre fos sobretot un art eròtic i/o pornogràfic, i que la bibliografia erudita al respecte hagi tingut des de sempre l'obsessió d'amagar-ho?
  3. Joan Perucho és un escriptor real o forma part de la imaginació de l'autor d'aquest blog? Podria ser a la inversa? El món virtual està sotmès a les lleis de la natura?
  4. Què passa amb aquestes dones? (Quarta qüestió, suggerida pel comentari d'en Jordi Girbén i incorporada al test).







17 comentaris:

  1. Lluís, passo d'examens (no tinc edat). Conec l'abat Breuil perquè me'l va presentar el net d'en Lluís Pericot. En definitiva, tu explica i jo t'escolto.

    ResponElimina
  2. Mira Allau, jo també em pensava lliure d'exàmens i resulta que anava errat. L'edat no fou una frontera, sinó les necessiats de la política (qui avalua el Conseller d'Educació malgrat haver superat l'edat mitjana de la jubilació?).
    El dia que et vagui respòns. I si no, doncs mira, què hi farem.
    Dilluns et faig una lleu cita, sobre això del dimoni de les llistes, que he convertit en vampir de les llistes.

    ResponElimina
  3. He detectat una discrepància i no pertany al text.
    A on, llavors?
    Com que passat unes bones estones al balmat de la Roca del Moro, alguna cosa em ballava i no eren les dones. Bé, sí que eren les dones; o, millor dit: la representació de les dones que ballen.
    Deixo la qüestió damunt la taula:
    4. Què passa amb aquestes dones?

    ResponElimina
  4. Ara que estic examinant els meus alumnes és bo fer la desvirtualització a l'inrevés...

    a) Trobo difícil que es trobessin per la distància geogràfica geogràfica i a que l'Abat de Breuil però segur que en Joan Amades, amb la seva trobada a Barcelona li devia parlar sobre el vampir de Pratdip i del cas de Llers. Malgrat tot, estic obert altres respostes.

    b) Les teories de André Leroi-Gourhan (que coneixia l'Abat de Breuil) el que fan és parar atenció sobretot amb l'aspecte eròtic de les pintures (incloses les que corresponen a animals) com a santuaris de la fertilitat, en aquest cas no paleolític sinó neolític. En el cas d'El Cogul és interessant perquè hi ha grafittis de lletres en iberic i llatí donant gràcies a la manera d'exvots. Això indicaria que la seva continuïtat com a santuari de fertilitat de la comarca va ser llarg i que segurament l'Església devia tallar-ho amb algun procés de bruixeria. La denominació de la Cova dels Moros així ho demostraria com a lloc més o menys antic i estigmatitzat.

    c) Joan Perucho és un escriptor real i virtuós però en Lluís Bosch és real, virtual i virtuós.

    d)Les dones ballant envoltant l'home erecte intenten transcendir l'espècie humana i obrir-nos tots els interrogants possibles com si d'un apunt del Lluís Bosch es tractés avant-la-lettre.

    ResponElimina
  5. ai! quin descans! RB.06-01 i B,L. Lpi, 72-73 :) estava a punt de creure en coses rares :D

    ResponElimina
  6. Clidice; doncs vet aquí que sí, que m'has enxampat de ple. Aluns dels textos de l'ofensiva Perucho -o de la Peruchiada que diu la Matilde- són textos reaprofitats, reciclats. Tot i que els retocat i rentat la cara, es poden rastrejar com tu has fet. No tinc prou temps ni cretivitat per a escriure tot de nou, i combino nous articles amb velles glàries. I dilluns, un vídeo.

    ResponElimina
  7. Doncs que jo no he passat de les intruccions d'ús, perquè no entenia "OTG", es nota que sóc funcionària.
    Després hi tornaré, aplicada i amb l'estoig de dos pisos i tot.
    Ara, una migdiada de pijama i orinal!!

    ResponElimina
  8. Girbén, com pots veure he incorporat la teva nova pregunta al qüestionari. Ara només falta que algú respongui. Jo m'ho estic meditant, encara.

    ResponElimina
  9. Galderich, és evident que de moment has tret la millor nota dels examinats. (L'Allau té un ominós "no-presentat").

    ResponElimina
  10. Matilde: per culpa de voler fer massa coses al mateix temps, he diagonalitzat massa la lectura del teu comentari. De manera que allà on dius "orinal" jo he llegit "original", i m'ge quedat pensant com deuria ser el teu "pijama original".
    Ja ho veus: vinga parlar de comprensió lectora i llavors vaig i suspenc jo la meva pròpia prova. El caçador caçat, en diuen.

    ResponElimina
  11. Veig que la meva endevinalla no progressa...
    Especular -em sembla una bona pista.

    ResponElimina
  12. Lluís,

    Però l'Henri Breuil no era un abat?
    Sobre les pintures rupestres sempre plana la hipòtesi que han estat manipulades pel seu descobridor: que hi ha afegit un personatge o ha dibuixat un fal·lus on hi havia una lamentable absència. El món dels estudiosos de la prehistòria en va ple.

    ResponElimina
  13. Iuju! Doncs, res, que m'agafo a l'excusa de l'orinal i, amb el teu permís, em declaro exempta.
    Matrícula per en Galde, ja!!

    ResponElimina
  14. Girbén: si hom es fixa en les dones, hi descobreix un estrany joc de miralls, però deixarem l'endevinalla oberta fins al final de la campanya sobre Perucho. Segur que algú s'hi apunta.

    ResponElimina
  15. Maite: el joc de les suplantacions és complicat, i no tot és ni veritat ni mentida. Qui era Breuil?

    ResponElimina
  16. Matilde: és una mica trampós això de retirar-se de seguida, però en fi... Posem-li la matrícula al Galderich. Queda per decidir la nota del Girbén, que ha aportat més llenya al foc.

    ResponElimina