27 de nov. 2010

El suplantador. Perucho, Cunqueiro i Vila-Matas

Al voltant de Joan Perucho han giravoltat dos enigmes principals. Un d'ells és la desaparició del seu llibre Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats (1982), impossible de trobar durant molt de temps, de forma misteriosa. L'altre és una successió de fets inexplicables que l'impliquen o l'al·ludeixen, sense que ell no en digués mai res.

La recerca d'aquest segon misteri parteix de les al·lusions que van fer Álvaro Cunqueiro i Enrique Vila-Matas:


A l'article "Perucho en autobús", dins El traje de los domingos (Madrid, Huerga&Fierro, 1995, pp 165-166) Vila-Matas esmenta el espejismo de un Juan Perucho juguetón, que quiso hacerse pasar por H P Lovecraft.


A El erudito Joan Perucho, Cunqueiro també ho anomena: Me contó una rocambolesca apuesta con su amigo Néstor [Luján?], una aventura veraniega de antaño, cuando siguieron las rutas de un vampiro por el mapa, cambiándose los nombres y suplantando a aquél escritor tan querido, nuestro huraño Lovecraft y a su discípulo August Derleth.


A partir d'aquestes cites tangencials, el periodista Jordi Pérez Madorell ha aconseguit reconstruir i detallar unes fets quasi inverossímils però finalment documentats, que ha publicat sota el títol de Lovecraft a Catalunya, relat d'una suplantació.

Sigui com sigui, aquesta és la seqüència que cal acceptar:

Un home es va fer passar per Howard Philips Lovecraft el 1976. Tot i que l'escriptor havia mort el 1937, algú que feia servir aquests noms i cognom va recórrer un capciós periple per Catalunya i la Franja. En temps de transició, el suplantador no va trobar entrebancs: a qui molestava el doble d'un escriptor del gènere fantàstic?

El misteriós personatge va saber-se aprofitar del clima efervescent d'aquells anys, i va donar una conferència a la Biblioteca de Figueres, per la qual l'Ajuntament de la ciutat li va pagar vint-i-cinc mil pessetes. El títol, que ha quedat registrat a les actes i als balanços, era un suggestiu "Mites, llegendes i falsedats en arqueologia".

No se'n conserva el text, i la memòria s'ha perdut: els escassos figuerencs que recorden haver assistit a la conferència tan sols van retenir que per a ser nord-americà, el conferenciant tenia un domini excel·lent de la fonètica catalana. Més que ianqui, diuen, semblava del Priorat o potser de més avall, de l'Ebre.

Anys més tard, un periodista empordanès va rescatar aquells fets de l'hemeroteca. Quan es va adonar que el conferenciant era un impostor, va voler resseguir-ne les pistes. La seva investigació ha quedat recollida a Lovecraft a Catalunya: relat d'una suplantació (Antaviana edicions, Figueres, 2009).

Jordi Pérez Madorell va dedicar un parell d'anys a refer les anades i vingudes del fals Lovecraft, i va aconseguir dibuixar el mapa complert dels seus moviments. Anant de sorpresa en sorpresa, Pérez Madorell es va adonar que Figueres no havia estat l'única vila ensarronada. Figueres potser havia estat tan sols l'única ingènua, la qui havia publicat els fets: les altres van decidir silenciar-ho, i amagar la vergonya d'haver-se deixat entabanar.

El relat de Pérez ens explica el recorregut del farsant: Figueres, Llers, Montgat, Santa Coloma de Queralt i Vallfogona de Riucorb, Albinyana, Tivissa i finalment Pratdip.

Als diversos hotels i fondes on es va hostatjar s'hi va registrar com a Howard Love, Philip L. Craft o bé amb el nom complert i sense prejudicis. El lloc on aquesta història -que fins aquí podria ser divertida i innocent- esdevé truculenta i malagradosa és precisament a Pratdip.

L'alcalde de Pratdip (CiU) va obrir els arxius municipals al fals nord-americà, i l'home s'hi va passar un temps investigant. Fins i tot se li va assignar una subvenció per a estudis històrics. Pel mateix temps van desaparèixer dos treballadors temporers i es van posar dues denúncies: diversos veïns asseguraven haver estat perseguits, de nit, per una ombra inquietant que s'esquitllava pels carrers, embolicada en una capa negra. Les autoritats mai no van relacionar l'historiador estranger amb els fets.

Poc després el fals Lovecraft es va fer fonedís sense lliurar cap estudi a l'Ajuntament i mai més no se'n va saber res.

Jordi Pérez ha descobert que uns mesos més tard, a Horta de Sant Joan, un enigmàtic personatge es va inscriure a la fonda local amb el nom d'August Derleth. Però August Derleth, editor i deixeble de Lovecraft, havia mort el 1971. L'autor de l'estudi no es decideix a plantejar una hipòtesi final que conclogui l'enigma, però s'adona que una bona part de noms, llocs i esdeveniments mantenen una estreta relació amb l'escriptor Joan Perucho.

A l'epíleg del seu treball periodístic, Pérez deixa dues opcions obertes: la més plausible és que un estranyíssim personatge seguia les passes de Perucho, disfressat de Lovecraft. La segona, un xic estrambòtica, seria una revisió del cas del Dr. Jeckill.

Jordi Pérez Madorell, a la sortida de la presentació del seu llibre a Prullans (la Cerdanya). La temperatura havia baixat durant l'acte, i en cloure'l nevava tan intensament que hagué de fer nit en una pellissa. 

Arribats en aquest punt cal retornar a aquella cita de Cunqueiro, al principi. Perquè Cunqueiro no resol gens el misteri, i no fa altra cosa que complicar-ho més:  El erudito Joan Perucho, dins El Envés (Barcelona, Tàber 1969, pp 342-344) es va publicar set anys abans que succeïssin els fets, si fem cas de Jordi Pérez Madorell.

______________________________
Aquest apunt està dedicat a la memòria de Jordi Pérez Madorell (Santa Coloma de Queralt, 1963 - Toloriu, 2010). Fou mentre redactava aquest text que la vídua em va fer saber la seva condició civil, molt recent. Pérez no es va refer d'una pulmonia doble obtinguda al Pirineu, i va finar fa pocs mesos. Com que no el coneixia, no lamento especialment la pèrdua, tret perquè no podré dilucidar els punts foscos de la seva argumentació. D'altra banda, jo diria que la vídua tampoc no es mostra especialment afligida: no es mostrava gaire trista a la barra de "La Ferreteria", una molt recomanable cerveseria del centre de Reus (vora la plaça del Mercadal), on ens vam entrevistar per a donar-li el condol.

15 comentaris:

  1. Ostres, les vídues ja no són el que éren.

    [I si mai algú ha d'anar a fer una coferència (o el que sigui) a una biblioteca, Figueres, sens dubte, vistos els honoraris de l'any 76, i aplicat el corresponent IPC!]

    ResponElimina
  2. Matilde: No sabria escollir una biblioteca, perquè en Baltasar Porcel va anar fa anys a la de Blanes i li van donar tres-centes milt peles per un vague discurs sobre la cultura mediterrània.

    ResponElimina
  3. Malgrat que no els coneguem hi ha pèrdues que lamentem. Aquest seria el cas d'en Jordi Pérez Madorell per la tasca d'investigació tant acurada que va fer, a la manera de detectiu i que ens dona moltes pistes sobre aquest afer de suplantació.
    Malgrat tot, en aquest cas, sempre ens quedarà la vídua!

    ResponElimina
  4. Per cert, sobre tarifes i tenint en compte la qualitat de certs conferenciants per sobre d'en Baltasar Porcel, jo crec que llavors es poden demanar molts més doblers que va fer el mallorquí a Blanes. Així doncs, endavant i a posar unes tarifes a l'alçada de la qualitat com a referència de sortida a en Porcel.

    ResponElimina
  5. Ha, ha! "Sempre ens quedarà la vídua", això és de Diccitionari.

    ResponElimina
  6. Es ben cert, les vídues ja no són el que eren. A banda, una història molt interessant, un bon treball de camp amb vídua a la barra incorporada.

    ResponElimina
  7. Galderich: calculant l'encariment de la vida, serà cosa de demanar vora els tres mil eurus. (Quina gran frase, per cert, aquesta de la vídua!).

    ResponElimina
  8. Allau: vols dir que el copyright de la frese és teu?

    ResponElimina
  9. Puigcarbó: la imatge de la vídua fent unes cerveses és com aquelles que se li acudien al Buñuel, i que no podia evitar de col·locar on fos, ni que fos mb calçador. Més o menys com m'ha passat a mi.

    ResponElimina
  10. "S'ofereix conferenciant especialment vague (o vaga?) del tema que convingui i sota el pseudònim que més abelleixi a la corporació municipal, universitat o gremi de ferreters que posi la virolla". Perdona Lluís per la falca, però entreveig un filó que cal aprofitar.

    ResponElimina
  11. Clidice: em guardo la falca, que amb els temps que corren de retallades a la cosa pública ben podria ser que la necessités.

    ResponElimina
  12. Lluís,

    Jo crec que en Jordi Pérez Madorell també podria haver investigat les estranyes circumstàncies en què es va retirar del mercat Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats. I si no ho ha fet ell, ho podries fer tu mateix. Jo tenia entès que també s'havia retirat del mercat Nani i els itineraris de la zoologia fantàstica i que hi corria una llegenda d'algun encanteri o maledicció al respecte.

    ResponElimina
  13. Maite: sobre llibres desapareguts segurament no hem dit la darrera paraula. Em reservava això del Nani, però no està de més.

    ResponElimina
  14. Ja ho deia la meva àvia que tots aquests escriptors eren uns vangos i vivien del "cuento". (jo per això també vull ser escriptor). Perucho & Lovecraft for ever!

    ResponElimina
  15. Aris: per descomptat! Hi ha una sèrie d'activitats que només poden fer els vagos o els qui pretenen ser-ho. El problema és que mentre ho intentes, no fas altra cosa que treballar com un ximple, i sense cobrar.
    I visca Perucho & Lovecraft! (Perucho no tant, però Lovecraft sí que era un autèntic vago).

    ResponElimina