24 de nov. 2010

Diari del lladre (1)

El tenia per un tipus gris, ensopit i rutinari. Desapassionat, només mogut per petits impulsos de consumidor mediocre, atent a les modes i els anuncis de la TV. Creia que a casa d'en Federico Robles no hi trobaria res de meravellós: objectes adotzenats i més o menys moderns, tecnologia de rebaixes, quatre xavos, una col·lecció de cinema i música vulgar procedent de les ofertes i els esquers de la premsa dominical. Pel·lis de Tom Cruise a un euro, Greatest Hits d'Abba i de Bon Jovi, potser aquell CD de la Norah Jones obsequi d'una companya de l'oficina amb qui va tenir un brevíssim flirt.

Però jo sóc un lladre i el pany era tou, i la nit llarga i càlida. I en Robles d'excursió amb Ryanair a Frankfurt fins diumenge al capvespre (anada i tornada per vint-i-nou euros, que el tinc ben observat). La fortuna m'acompanyava: els veïns del pis del damunt -uns joves estudiants holandesos de l'Erasmus- feien una festa estrepitosa. De manera que la senyora Antònia, al dessota, havia augmentat el volum de la tele fins al màxim. Sóc destre i silenciós quan treballo, però si aquell dia m'hagués endut l'amiga a la feina i haguéssim cardat com salvatges, tret d'ella ningú no ho hauria recordat.

Quan duia poc més de deu minuts al pis, em vaig adonar que rere el desaigüe de la pica, a la cuina, hi havia dues rajoles sospitoses, mal col·locades. Una petita pressió amb un ganivet les va fer caure. Al darrera hi havia una capseta de llautó, Galetes Birba, de vores rovellades i traïdores. Vaig furgar sense mirar, esperant el tacte dels menyspreables bitllets. Però no eren bitllets, i llavors ja no sé pronosticar què podria ser.

Els dits van topar-se un rectangle rígid. Qui era aquell home uniformat i que els anys deuen haver engolit, dècades enllà?


Quin parentiu deuria tenir el vell coronel amb en Federico Robles? Mentre encara em demanava perquè aquell home ensopit amagava la fotografia de l'antic militar colonial, em vaig adonar que dintre la caixa hi havia encara una segona sorpresa. O més ben dit encara, dues sorpreses. Dos dibuixos no massa bons, esgrogueïts i amb les vores rosegades pels insectes.



Recullo les eines i penso en marxar cap a casa amb les troballes, per engrossir el meu arxiu. En Federico m'obligarà a obrir noves carpetes, amb categories noves. Mentre penso quin títol duran, m'adono que els dibuixos anònims m'han desvetllat una líbido distreta, endormiscada. Amago les relíquies dins el folre de l'americana i truco al pis dels estudiants, que ja duen l'orgia avançada. De seguida percebo els ulls lànguids, aquosos i lúbrics de la Maargie, que espera asseguda en una butaca d'Ikea mentre xarrupa un líquid roig, dolç i espès.

27 comentaris:

  1. D'això se'n diu un bon botí... i per partida doble! S'ha de ser observador per treure el màxim rendiment a la feina!

    ResponElimina
  2. D'això en dic treure petroli (Ryanair és el mot clau) i a més continua, oi? Bieeen!

    ResponElimina
  3. Ja espero amb ànsia la continuació...Aquesta festa de becari@s d'Erasmus promet emocions fortes.

    ResponElimina
  4. començo a veure que haurem de parlar seriosament de fer un bucle a l'engròs, que ens permeti, diguem, unes 200 pàgines?

    ResponElimina
  5. Federico Robles seria un bon nexe no?

    ResponElimina
  6. Si n'arribes a ser de lladre! Ja posats, i abans de fer-la petar amb la Maargie, podríes tornar cal Robles i pillar el cd aquest dels gritestjits, a veure si hi surt aquella del "Dancing queen"?

    ResponElimina
  7. Oh, no! i en LEblansky publicitant que va a Brussel·les, amb tot el material que té!!!

    Esperem la continuació a veure què, perquè promet. . . .

    ResponElimina
  8. Galderich: diuen que l'ocasió fa el lladre, i és ben cert. Si ets observador, ja tens mitja feina feta.

    ResponElimina
  9. Allau:petroli una mica escatològic, en aquest cas. Un lladre estrany que exposa més intimitats del compte. Sobre Ryanair, segur que també apareix als propers escrits d'aquest diari.

    ResponElimina
  10. Alberich: malauradament, pel que jo he vist del diari del lladre, em temo que la farra dels Erasmus se la ventila amb una el·lipsi d'aquelles tan clàssiques.

    ResponElimina
  11. Clidice: d'acord amb el bucle ben gros, i amb usar en Federico Robles, el copyright del qual és en part de l'Allau i en part de Sam Peckimpah.

    ResponElimina
  12. Aris: em temo que en Federico el tornarem a veure poc. Els lladres no tornen mai al lloc del crim.

    ResponElimina
  13. Matilde: jo diria que el lladre ja ha perdut l'ocasió d'endur-se el CD d'Abba (on hi ha indubtablement Dancing Queen). És ben curiós, però: ahir a l'escola vam haver d'escollir quina nadala cantarem els mestres, i una proposta era la versió catalano-nadalenca de "Dancing Queen", que es pot escoltar al Youtube. No apta per a sensibilitats agudes.

    ResponElimina
  14. Carme: Acabo de veure la imprudència temerària d'en Leblansky. Després que no es queixi, si quan torna li han furtat alguna curiositat eròtica.

    ResponElimina
  15. Veig que t'has decidit a publicar els dibuixos "trobats a cal Federico", jajajajajaja!!! Espero ansiosa la continuació del relat.
    Petons de pantera.

    ResponElimina
  16. Panterablanca: ja veus que sí, que al final els he publicat. Però com que no són meus i sé que altra gent els havia vist abans, vés a saber si apareixen també per altres bandes i al final descobrim l'autor, no?

    ResponElimina
  17. Lluís,

    Els dibuixos són per si sols una història... Es podrien titular alguna cosa així com "La nit en blanc d'un il·lustrador calent".

    ResponElimina
  18. Maite: imagino que descobrirem més dibuixos de l'il·lustrador, i llavors ja anirem veient quin títol podria dur la col·lecció.

    ResponElimina
  19. Un bon post per a dies de fred intents...

    ResponElimina
  20. Pacharan!!!! però però però...! i dius que n'hi ha més!? Això és mooolt divertit

    ResponElimina
  21. Redimonis, ara mateix estic sentint el fregadís plaent d'uns pèl de marta del deu al divuit als baixos! Ai les fantasies (les del coi d'en Robles)!

    ResponElimina
  22. He de dir-te alguna cosa LLUIS,

    Tant el teu text, com el de Fede "el pantalles" que tan bé descriu el teu amic estan genial. Així com aquests dos dibuixos groguencs, que vas trobar en aquest escaramussa al lladre de guant blanc, amb la que et colaste al pis d'aquest tipus ...

    Que per cert ¡¡ja et val!! amb semblant perfil, al meu mai se m'hagués ocorregut acostar-me a casa :-)

    Veuràs quan treies la llauna de darrere de les dues rajoles m'has recordat, la peli d'Amélie (no sé si l'has vist, és una petita joia i fa exactament el mateix que tu) i aquesta Maargie ...¡¡ Déu meu, que perill els seus ulls lúbrics!! ja has tornat a casa? :-)

    Un petó LLUIS

    ResponElimina
  23. Leblansky: doncs no ho pensava però sí. El fred fa fer coses rares. Avui cinc sota zero a Bellver.

    ResponElimina
  24. Marta: Efectivament, jo també pressuposo que és Pacharán. Ho preguntarem al lladre, que el deuria tastar.

    ResponElimina
  25. Girbén: les teves fantasies, les del Robles i les meves han connectat en aquest tacte del pèl.

    ResponElimina
  26. Maria: no havia pensat en Amélie, i això que l'he vista fa poc per segon cop. El tema és que la gent més vulgar amaga sorpreses. Mira en Robles, sinó.

    ResponElimina