En els anys de Tangerine Dream i Kraftwerk, un mallorquí els passava la mà per la cara. Riu-te d'alemanys i anglo-saxons. Riu-te de la ruta del bacallà en terres de Francisco Camps.
Enric Barbat provenia de la sobrevalorada secta dels cantautors, però mira tu on va saber arribar. No tan sols per la música, sinó perquè també va escriure versos sincerament bons. Referir-se als pits de plata o al ventre de nacre no era habitual en aquells temps.
I què me'n dius del saxo? Si sembla extret del Dark Side of te Moon!
Tampoc no sé res d'ell, avui per avui.
fa un any i mig, ara ja en saps d'ell. No hi haurà rere aquesta música la mà d'en Bibiloni
ResponElimina