El suplantador. Perucho, Cunqueiro i Vila-Matas

Al voltant de Joan Perucho han giravoltat dos enigmes principals. Un d'ells és la desaparició del seu llibre Discurs de l'Aquitània i altres refinades perversitats (1982), impossible de trobar durant molt de temps, de forma misteriosa. L'altre és una successió de fets inexplicables que l'impliquen o l'al·ludeixen, sense que ell no en digués mai res.

La recerca d'aquest segon misteri parteix de les al·lusions que van fer Álvaro Cunqueiro i Enrique Vila-Matas:

A l'article "Perucho en autobús", dins El traje de los domingos (Madrid, Huerga&Fierro, 1995, pp 165-166) Vila-Matas esmenta el espejismo de un Juan Perucho juguetón, que quiso hacerse pasar por H P Lovecraft.

A El erudito Joan Perucho, Cunqueiro també ho anomena: Me contó una rocambolesca apuesta con su amigo Néstor [Luján?], una aventura veraniega de antaño, cuando siguieron las rutas de un vampiro por el mapa, cambiándose los nombres y suplantando a aquél escritor tan querido, nuestro huraño Lovecraft y a su discípulo August Derleth.

A partir d'aquestes cites tangencials, el periodista Jordi Pérez Madorell ha aconseguit reconstruir i detallar unes fets quasi inverossímils però finalment documentats, que ha publicat sota el títol de Lovecraft a Catalunya, relat d'una suplantació.

Sigui com sigui, aquesta és la seqüència que cal acceptar:

Un home es va fer passar per Howard Philips Lovecraft el 1976. Tot i que l'escriptor havia mort el 1937, algú que feia servir aquests noms i cognom va recórrer un capciós periple per Catalunya i la Franja. En temps de transició, el suplantador no va trobar entrebancs: a qui molestava el doble d'un escriptor del gènere fantàstic?

El misteriós personatge va saber-se aprofitar del clima efervescent d'aquells anys, i va donar una conferència a la Biblioteca de Figueres, per la qual l'Ajuntament de la ciutat li va pagar vint-i-cinc mil pessetes. El títol, que ha quedat registrat a les actes i als balanços, era un suggestiu "Mites, llegendes i falsedats en arqueologia".

No se'n conserva el text, i la memòria s'ha perdut: els escassos figuerencs que recorden haver assistit a la conferència tan sols van retenir que per a ser nord-americà, el conferenciant tenia un domini excel·lent de la fonètica catalana. Més que ianqui, diuen, semblava del Priorat o potser de més avall, de l'Ebre.

Anys més tard, un periodista empordanès va rescatar aquells fets de l'hemeroteca. Quan es va adonar que el conferenciant era un impostor, va voler resseguir-ne les pistes. La seva investigació ha quedat recollida a Lovecraft a Catalunya: relat d'una suplantació (Antaviana edicions, Figueres, 2009).

Jordi Pérez Madorell va dedicar un parell d'anys a refer les anades i vingudes del fals Lovecraft, i va aconseguir dibuixar el mapa complert dels seus moviments. Anant de sorpresa en sorpresa, Pérez Madorell es va adonar que Figueres no havia estat l'única vila ensarronada. Figueres potser havia estat tan sols l'única ingènua, la qui havia publicat els fets: les altres van decidir silenciar-ho, i amagar la vergonya d'haver-se deixat entabanar.

El relat de Pérez ens explica el recorregut del farsant: Figueres, Llers, Montgat, Santa Coloma de Queralt i Vallfogona de Riucorb, Albinyana, Tivissa i finalment Pratdip.

Als diversos hotels i fondes on es va hostatjar s'hi va registrar com a Howard Love, Philip L. Craft o bé amb el nom complert i sense prejudicis. El lloc on aquesta història -que fins aquí podria ser divertida i innocent- esdevé truculenta i malagradosa és precisament a Pratdip.

L'alcalde de Pratdip (CiU) va obrir els arxius municipals al fals nord-americà, i l'home s'hi va passar un temps investigant. Fins i tot se li va assignar una subvenció per a estudis històrics. Pel mateix temps van desaparèixer dos treballadors temporers i es van posar dues denúncies: diversos veïns asseguraven haver estat perseguits, de nit, per una ombra inquietant que s'esquitllava pels carrers, embolicada en una capa negra. Les autoritats mai no van relacionar l'historiador estranger amb els fets.

Poc després el fals Lovecraft es va fer fonedís sense lliurar cap estudi a l'Ajuntament i mai més no se'n va saber res.

Jordi Pérez ha descobert que uns mesos més tard, a Horta de Sant Joan, un enigmàtic personatge es va inscriure a la fonda local amb el nom d'August Derleth. Però August Derleth, editor i deixeble de Lovecraft, havia mort el 1971. L'autor de l'estudi no es decideix a plantejar una hipòtesi final que conclogui l'enigma, però s'adona que una bona part de noms, llocs i esdeveniments mantenen una estreta relació amb l'escriptor Joan Perucho.

A l'epíleg del seu treball periodístic, Pérez deixa dues opcions obertes: la més plausible és que un estranyíssim personatge seguia les passes de Perucho, disfressat de Lovecraft. La segona, un xic estrambòtica, seria una revisió del cas del Dr. Jeckill.

Jordi Pérez Madorell, a la sortida de la presentació del seu llibre a Prullans (la Cerdanya). La temperatura havia baixat durant l'acte, i en cloure'l nevava tan intensament que hagué de fer nit en una pellissa. 

Arribats en aquest punt cal retornar a aquella cita de Cunqueiro, al principi. Perquè Cunqueiro no resol gens el misteri, i no fa altra cosa que complicar-ho més:  El erudito Joan Perucho, dins El Envés (Barcelona, Tàber 1969, pp 342-344) es va publicar set anys abans que succeïssin els fets, si fem cas de Jordi Pérez Madorell.

______________________________
Aquest apunt està dedicat a la memòria de Jordi Pérez Madorell (Santa Coloma de Queralt, 1963 - Toloriu, 2010). Fou mentre redactava aquest text que la vídua em va fer saber la seva condició civil, molt recent. Pérez no es va refer d'una pulmonia doble obtinguda al Pirineu, i va finar fa pocs mesos. Com que no el coneixia, no lamento especialment la pèrdua, tret perquè no podré dilucidar els punts foscos de la seva argumentació. D'altra banda, jo diria que la vídua tampoc no es mostra especialment afligida: no es mostrava gaire trista a la barra de "La Ferreteria", una molt recomanable cerveseria del centre de Reus (vora la plaça del Mercadal), on ens vam entrevistar per a donar-li el condol.