Raül Romeva, autor de "Sayonara Sushi"

-En Romeva ha escrit una novel·la que es titula "Sayonara Sushi"? -demana una senyora de Manlleu, de casa bona i vídua d'un hereu de Torelló, tot alçant la cella dreta- Vaja... podia haver-la titulada "Adéu-siau Sardineta". Seria molt més propi, oi?

En efecte, la nostra senyora de Manlleu és persona culta i ben informada, i sap que el candidat de "Junts pel Sí" és autor de dues novel·les: l'esmentada "Sayonara Sushi" i també de "Retorn a Shambala" (que la senyora de Manlleu hagués preferit titulada "Tornada a Camprodon"). Totes dues es poden trobar a Amazon.es.

No és el primer cop que un polític patriota i contumaç practica la literatura, perquè en JL Carod Rovira ho va fer amb "La passió italiana" (edicions 3i4, premi Octubre 2012), tot i que en Carod va tenir el detall digne d'escriure-la un cop havia plegat de la política, cosa que sona bé i li dóna un vernís elegant, àdhuc afrancesat. L'Antoni Vives (18 de juliol de 1965), regidor de Barcelona per CiU (i futur alcalde si no fos per la mobilització dels barris populars a les darreres eleccions), també fa novel·la i va publicar la revisionista i dretana "El somni de Farrington Road" -mentre era regidor amb càrrec: a Convergència, simular la decència no forma part del codi ètic.

Però tornem a en Raül Romeva Rueda, en Triple R. Que no tan sols sap fer novel·les si no que és gran nedador i bon ciclista, i a més a mes té tot l'aspecte de saber cuinar admirablement bé: se l'intueix capaç de preparar receptes ferranadrianesques de memòria. Un tipus complert, dels que saben reparar aixetes i desaigües, dels que arreglen endolls en pocs minuts i amb perfil d'amant satisfactori.

Però... ai! Sempe hi ha un "però": com és que una persona tan competent cau en un fangar tenebrós? Per quines raons un home com ell es fica en un atzucac que no té sortida bona? Analitzem-ho:

Posem que la candidatura del novel·lista Raül guanya les eleccions. En aquest cas, li ha de cedir la presidència del govern al quart candidat de la llista, un antic rival, un ultraliberal privatitzador i "bussiness friendly" anomenat Artur Mas. Sembla un mal escenari per a la trajectòria esquerranosa d'en Raül, i un moment nefast per a la seva autoestima. Tots sabem que els escriptors disposen d'un bon ego, de manera que si un escriptor calb ha de cedir-li el protagonisme a un tipus mediocre de tupè rampant deu ser una decisió difícil, duríssima, un moment horrible de la biografia íntima.

Ningú no voldria ser a la pell d'en Raül el matí en que es llevarà, es plantarà davant del mirall i dirà:
-Jo, l'escriptor de novel·les i assajos, el bell i jove nedador, ciclista i expert en bricolatge i gastronomia, bon amant, etc, li he de cedir la presidència del país a un fatxa vanitós, mediocre i repentinat, soci del Círculo Ecuestre, sense ofici ni benefici.

I para posem que "Junts pel Sí" no guanya, i que en Raül esdevé el portaveu d'un grup parlamentari a l'oposició format per individus de pelatge ideològic divers, heterogeni i fins i tot oposat, que van des de l'extrema dreta del señorito Vila d'Abadal, de Vic, fins als ingenus de l'Esquerra Republicana del Baix Llobregat. Com ho farà? Quin ésser humà estaria preparat per emprendre aquesta tasca hercúlia?

En aquest cas, hi ha un matí imminent en la vida del novel·lista Raül Romeva en què es llevarà, es plantarà davant del mirall i dirà:
-Jo, l'escriptor de novel·les i assajos, el bell i jove nedador, ciclista i expert en bricolatge i gastronomia, bon amant, etc, he de donar la cara per una colla de tipus d'ínfima categoria, els uns fatxes carlistes i els altres republicans de pacotilla, i tots ells penosament incapaços de pactar un referèndum, incapaços de trobar suports internacionals que no siguin del Tea Party o del neofeixisme italià... què has fet, Raül?

Cap dels dos escenaris no sembla interessanta per a en Raül Romeva, escriptor de novel·les estranyes per desconegudes, poc llegides, i paradoxalment no reivindicades durant la cursa electoral. Podia haver aprofitat la candidatura per promocionar-les, però no ho ha fet. Quin misteri tan enigmàtic...!

[L'explicació de tots aquests enigmes (una explicació hipotètica) la trobo en les idees de Lacan, el psiquiatra que va psicoanalitzar els fenòmens socials i polítics. Seria llarg i tediós d'explicar i ho deixo per més endavant. Lacan és especialment espès, tot i que alhora és meridianament clar. Només avanço que tot plegat té a veure amb certs complexos i els embolics inconscients amb la figura del pare, etc.]

La relació d'en Romeva amb la literatura, però, no acaba amb la seva faceta d'escriptor. En Raül és un tipus definitivament paradoxal i curiós, que podria ser el protagonista d'un conte d'en Txèkhov o d'en Gògol del qual només ens en falta el desenllaç, existencialista i entre còmic i patètic, en la línia dels russos esmentats. O tràgic, perquè també hi ha quelcom de shakesperià en aquest joc de patriotes arrossegats pel destí i la cita amb la història, els viatges iniciàtics, l'èpica i demés grandeses. Hom hi intueix alguna cosa a mig camí entre Hamlet i Macbeth: verins, traïcions, venjances, la descarnada lluita pel poder, les malediccions d'una pàtria dissortada, etc.

Quan el nostre escriptor es trobi davant del dilema que se li plantejarà a partir del dia 28 de setembre, sentirà la temptació de desaparèixer discretament, com aquell Wakefield d'en Hawthorne? Es quedarà atrapat en el dubte com en Benito Cereno d'en Melville? Optarà per continuar endavant vers el sacrifici extrem, com aquell Jesucrist d'en Yahvé?

Vés a saber si el novel·lista es rebelarà contra els qui l'han dut al capdamunt de la llista per usar-lo de màscara provisional. Si es rebel·la, el podrem comparar a Prometeu (malgrat que el tità inventor del sacrifici mai no es va prestar a fer d'estaquirot per complaure els déus). Si no es rebel·la, adquirirà un aire de Bartleby, aquell personatge inquietant de Melville que respòn "preferiria no fer-ho" davant de qualevol repte, i que roman inalterable al seu lloc discret, quasi insignificant, però portador d'una moral incorruptible.

Si donem crèdit a les veus apòcrifes i conspiradores que parlen d'un pacte secret entre les forces de l'esquerra (CUP+CSQP+els diputats d'Erc que ara estan Junts per força) per investir el novel·lista i venjar-se dels xantatges del senyoret Mas deixant-lo a l'estacada, trobarem que Romeva esdevé el personatge d'un thriller d'en Frederic Forsyth o d'en John Grisham adaptable al cinema, i interpretable per un Tom Cruise de testa rasurada (bon impacte visual!).

Si ens quedem en el món de les reunions secretes, les conspiracions i les cambres obscures del poder, Romeva podria ser un personatge secundari d'aquella magistral "L'home que fou dijous", deguda a la ploma del genial capellà Gilbert Keith Chesterton. (Si el mirem com un home amb ànima de xai sacrificial, el podríem situar en una obra de Mossèn Ballarín, que també és capellà però en aquest cas trist i mediocre, ridículament preconciliar).

Vés a saber què passarà, ni quines decisions prendrà el novel·lista RRR. Si acceptarà el destí que li han predibuixat en una reunió fosca, tèrbola i opaca en la qual es va decidir que seria protagonista del primer acte però personatge absent en els actes següents: el sacrifici sempre és dolç quan es fa per la pàtria. (Diuen els místics que els sacrificis vàlids són els gratuïts, però en el món de la política ibèrica la mística és cosa de ximples i no compta).

I més dolç deu ser el sacrifici quan es fa a canvi d'algun càrrec posterior, ben remunerat i còmode, pactat com a pagament (tan li fa si en una Catalunya independent com autonòmica). Tal vegada en Raül serà el proper Síndic de Greuges, perquè l'actual fou membre del PSUC i, en la lògica catalana, és presumible que el successor vingui d'ICV. Som una mica sicilians, i en aquest context ja se sap que la família és important.

En aquest cas -hipotètic però probable- en Romeva tindrà un despatx i una feina agraïda on podrà exercir de progressista enmig de les bèsties ultraliberals, i estarà beneït per un sou que multiplica per deu el sou de les caixeres del Mercadona. Tindrà temps i diners, i podem profetitzar la publicació de novel·les definitives que superaran les d'en Dostoievski, perquè el geni rus mai no va gaudir de tants rubles com per poder escriure tan còmodament.