Una notícia breu a la premsa em va permete descobrir que, sota la capa del cel, hi ha un individu que es fa dir Josep Oliu. La premsa va recollir unes declaracions d'en Josep que em van fer venir ganes de saber qui és aquest home. Fins llavors, desconeixia que algú de nom Josep Oliu hagués fet mai cap aportació al pensament i a la cultura occidentals.
Va ser així com vaig descobrir que en Josep presideix el Banc de Sabadell. Un banc que, malgrat dur el nom pusil·lànim d'una vila discreta de províncies, presenta unes grans xifres de beneficis, participa a l'Ibex, fa fora gent de casa seva i els envia a viure al carrer i ha devorat petites caixes rescatades amb els diners dels contribuents.
Més endavant vaig saber que l'Oliu és fill de banquer, que va néixer a la vila de Sabadell el 1949 i que forma part del fòrum Pont Aeri, els integrants del qual són els nostres més estimats monstres. Deixo aquí l'enllaç a la Viquipèdia perquè qui ho vulgui es pugui delectar amb la llista. El qui arribi al final del breu article de la Viquipèdia obtindrà com a premi una petita frase que engrandeix tot el text.
En Josep Oliu va manifestar (i això és que li vaig llegir, recollit per la premsa) que caldria fer un Podemos de dretes. Vaig quedar fascinat.
De la proposta frontista d'en Josep es poden deduir algunes característiques del seu pensament i de la seva psicologia. La primera conclusió que n'he tret jo és que en Josep és un ignorant: tan sols així s'explica que no conegui el Podemos de dretes que existeix de fa molts anys. Si ho demana als seus estimats Artur i Mariano n'hi podran donar referències concretes.
La segona és que en Josep té por. Em temo que aquestes dues característiques unides (ignorància i por) definirien la major part de l'aristocràcia financera del país, que si són aristocràcia és perquè des de fa segles s'han emparentat amb el poder. Com en temps feudals, el tracte simbiòtic és el de sempre: el poder posa les lleis i la policia, ells hi posen el negoci i després ja veurem com ho arreglem. Potser s'ho reparteixen a les reunions discretes del Fòrum Pont Aeri.
Jo, que sóc escèptic malgrat els impulsos romàntics, no havia entès prou bé la por que fa Podemos a l'oligarquia nacional. Però en Josep m'ha esclarit les idees: finalment, en Josep m'ha estat d'utilitat. Perquè el meu escepticisme em feia dubtar de la utilitat de votar Podemos, però ara ja no dubto tant. Sempre he cregut més en les revolucions a l'antiga usança, com la de Trotsky, la d'en Durruti, la de Castro o la del Subcomandante Marcos. Però què carai, potser ha arribat l'hora d'explorar les fórmules noves.
Bromes a banda, allò que de veritat m'agrada de les idees del banquer vallesà és que afirmen allò que negaven fins fa poc. Tothom recorda quan ens deien que no hi ha classes socials i que per tant la lluita de classes és tan obsoleta com la màquina de vapor.
Quan algú els planta cara, els banquers fan tuf de por, s'esveren, s'atabalen i reivindiquen la lluita de classes enmig del pànic. Perquè quan en Josep es mira la ganyota de l'Artur i la d'en Mariano també hi veu la por, i això escagarrina qualsevol, és clar.
Lluís, Podemos en certa manera ja és de dretes i conservador, no ens equivoquem. Oliu el que vo, dir és que s'hauria de crear JODEMOS, i aixo ja ho fan.
ResponEliminaFrancesc, ja veurem què és Podemos. Només cal donar-li temps. Dir que és de dretes potser no és desencertat si entenem que entrar en el joc de la democràcia parlamentària ja és ser de dretes (afirmació que segurament m'avalaria en Durruti, un dels pocs esquerrans efectius de la nostra història).
EliminaD'altra banda, jo crec que JODEMOS fa segles que existeix. I qui diu segles diu mil·lenis.
Si d'aquí poc sofreixo un estrany accident de trànsit en què el meu cotxe cau pels penya-segats del Garraf, sabràs que els rastrejadors del Banc de Sabadell han trobat aquest post.
Elimina