Perdona eis, por soleares

Caldria haver estudiat molta teologia per comprendre un bocinet de la vida, em refereixo al bocinet que podria fer-la divina. I també caldria haver viscut molt, molt més. Caldria haver estat penjat d'una creu, perseguit, turmentat, caigut del cavall i sotmès a un llampec de llum inesperada i reveladora que t'indueix al sacrifici. I això encara seria poc. Caldria haver atravessat deserts a peu, passat fam i set, haver dormit al ras més estricte i amb la panxa buida.

Caldria haver sojornat en una presó tailandesa (o peruana o txetxena per exemples), caldria haver viscut en un camp de refugiats sirians o palestins, caldria haver estat en un hospital de Costa d'Ivori malalt de l'Ebola, soldat ferit a la trinxera de l'Ebre, guerriller amb els zapatistes d'Oaxaca. I això seria insuficient.

Caldria haver estat miserable a Mogadiscio, esclava sexual a Niamey, captaire a Barcelona, lladre de crostons de pa a Detroit, quinqui de la Mina, dona de Kosovo que assalta els contenidors a la porta del Mercadona de Sabadell a dos quarts de nou del vespre. Tot això no seria prou.

Caldria haver llegit molt més i sofert i gaudit i somrigut i plorat i cagat de fred o mort de calor per entendre una mica.

Tinc tants indicis per pensar que ens va perdonar com proves de què no ho va fer, i en aquest cas tot suggereix que ens va maleir. O que, en el pitjor dels casos, ens va obviar enmig de les galàxies infinites, interminables. Això explicaria moltes coses que passen cada dia davant meu o per les múltiples pantalles que m'envien, com mals d'ulls.

____________________

Per si algun lector té ganes de pensar en d'altres qüestions (diferents però no menys complexes) deixo aquesta magnífica cançó que busca orelles: