Hergé, Lovecraft i Crowley: Tintin à R'lyeh

Una de les vinyetes esbossades: atenció a la salutació satànica de Lovecraft. Una indubtable aportació de Crowley als petits detalls de la historieta.

Hergé, Alistair Crowley i L. Sprague de Camp van conviure durant set dies i sis nits. El sorprenent trio de persones (entre els més influents del segle XX, cal que ho reconeguem) van passar junts aquest temps tancats al Château de Roissy-en-Brie.  Hergé no volia marxar de la reunió sense disposar d'un guió que garantís el final del seu Tintin. El petit heroi del tupè mereixia una mort exemplar, operística i esgarrifosa. Tot i que al dibuixant li hauria agradat la presència de Lovecraft, una qüestió de força major li va impedir de ser-hi. En el seu lloc ningú millor que Sprague, el biògraf més ben informat del mestre de Providence.

Tintin -vers el final del relat- sofreix un procés de zombificació, del qual no obstant el guareix el professor Tornassol.

Hergé pensava defuncions, però sempre eren massa simples, o bé pecaven de puerils, o bé eren referències massa òbvies: Tosca, Romeu i Julieta, el rei Artús. De manera que remetent-se a l'univers de Lovecraft, Sprague i Hergé van començar a construir una trama que incloïa buscadors d'antiguitats, morts reanimats, arqueòlegs folls i capellans pedòfils (aquests darrers, suggerits per Crowley). El relat d'aquells dies no explica gran cosa més del mag anglès tret d'aquest suggeriment. En canvi, s'intueix que Crowley no estava massa per la feina, perquè va escapolir-se dues nits seguides. El prefecte del departament de Brie va voler relacionar les excursions de Crowley amb la desaparició de tres senyoretes d'un bordell proper, però mai no en va tenir proves concloents.

El Capità Haddock no s'escapa de la massacre: abans del final, sofreix una mort horrible.

De tota aquella feina se n'han conservat residus miserables: apenes quatre dibuixos maldestres i el full d'una llibreta, on Sprague anotava un esbós d'argument. Però el text és il·legible: l'anglès tenia una cal·ligrafia diabòlica.

Una referència a la nostra cultura! Crowley sentia una tírria terrible contra l'antropòleg catòlic -i català- Joan Amades, i li dedica aquesta petita escena. Mentre Tintin és un zombi, el mata i el devora. Volent o no, Crowley va engrandir la nostra pàtria i ens va donar a conèixer.

Algú es demanarà com és que he tingut accés a un material tan delicat i cobejat, essent jo tan poca cosa. Com és natural, no puc revelar res de res: només algú més ximple que jo trencaria el jurament de silenci que m'ha permès disposar del material. Si mai saben que me n'he anat de la llengua, em tallaran l'apèndix esmentat, i no em vull ni imaginar una situació més esgarrifosa que aquesta. Quedaria condemnat a expressar-me tan sols per escrit i a renunciar als cunnilingus: un mal futur, ara que provo de deixar el blog.