A LES SENYORES I SENYORS DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA

Senyores i senyors del Consell
per la República catalana,
M'adreço a vostès després de llegir
que vostès són el govern més legítim de Catalunya,

el més legítim de tots els governs

que es fan i es desfan a la nostra bella i vella terra,
i per això els escric en vers i en dolç llemosí.
He vist amb goig la seva bella estampa
sota el llimoner ardent
i els vull demanar ajut en els meus neguits:
no arribo a final de mes i necessito
una subvenció per al lloguer, i una beca
per a la filla que estudia un grau mitjà de perruqueria,
i ajuda psicològica per a la mateixa,
que arrossega grans problemes després del virus,
i també els demano, si és possible,
que li atorguin una plaça en un centre
sociosanitari a la meva mare,
que ha complert noranta-tres anys i no
ne'n puc tenir cura, perquè treballo onze hores al dia
comptant els caps de setmana fent la neteja d'un hotel d'Olot
i m'he de desplaçar a la feina
en el meu vehicle particular (la benzina està impossible!)
i, si no és demanar massa, els dic que m'urgeix
una roba d'abric perquè la primavera no arriba,
no arriba, i he hagut d'apagar la calefacció.
Sé que vostès, legitimíssims, seran sensibles
a les necessitats d'una catalana de tota la vida
i de la ceba, i resto,
humilment, a la seva disposició tot i que sé
que la pàtria no em fallarà mai
i vostès menys, si a Déu li plau.