Marta: doncs sí, la caixeta de música hi hauria anat de primera. Però no acabo de resoldre la qüestió de les músiques als apunts. O no trobo la manera de fer-ho, o no he encertat un programet que respongui a allò que m'agradaria. A veure si amb el temps... La titella de les fotos és un personatge del folclore de Txèquia, i més aviat còmic. Però jo li veig una mica cara de Nosferatu, i s'esqueia molt bé a la data.
Mirar velles fotografies de gent desapareguda pot ser un exercici de regressió i nostàlgia. Si hi afegeixes les imatges fantasmagòriques del present –ni que sigui la inquietant marioneta txeca- esdevé un acte oníric, carregat de màgia. Salut.
Hi ha moltes maneres de recordar als morts. Trobo genial el símbol de la titella caiguda a sobre del marbre...Com si fos una làpida sota la qual està enterrat el temps.
Matilde: doncs tens raó, és en M.A.B. I l'he posat perquè dins d'aquest mes s'acaba l'exili que va començar el 1939. Dins de poc allò que queda d'ell es reunirà de nou amb allò que queda de la senyora de la foto. Una història tan llarga que ha anat més enllà de la mort.
sortosament altres afers m'han allunyat del significat d'aquests dies, algun dia m'hauré de plantejar quina relació tenim ella i jo. i la marta té raó, el mal és el que tu dius, això de lligar apunt i música, ara mateix, sembla que només sigui possible amb un youtube.
Només hi falta la música d'una caixa de música. Acabo de recordar que vaig llençar a les escombraries una marioneta inquietant. Fa poc temps.
ResponEliminaMarta: doncs sí, la caixeta de música hi hauria anat de primera. Però no acabo de resoldre la qüestió de les músiques als apunts. O no trobo la manera de fer-ho, o no he encertat un programet que respongui a allò que m'agradaria. A veure si amb el temps...
ResponEliminaLa titella de les fotos és un personatge del folclore de Txèquia, i més aviat còmic. Però jo li veig una mica cara de Nosferatu, i s'esqueia molt bé a la data.
Mirar velles fotografies de gent desapareguda pot ser un exercici de regressió i nostàlgia. Si hi afegeixes les imatges fantasmagòriques del present –ni que sigui la inquietant marioneta txeca- esdevé un acte oníric, carregat de màgia.
ResponEliminaSalut.
Hi ha moltes maneres de recordar als morts. Trobo genial el símbol de la titella caiguda a sobre del marbre...Com si fos una làpida sota la qual està enterrat el temps.
ResponEliminaMiquel Albert Barris, es deia ell. Sabia que ja havia vist abans aquesta foto.
ResponEliminaAlberich: vaig començar a jugar amb la marioneta i el sol i ja ho veus. En mirar les fotos, ja s'hi veia una cosa màgica i inquietant.
ResponEliminaPilar: no sé si és cap genialitat, ja ho veus, va anar sortint...
ResponEliminaMatilde: doncs tens raó, és en M.A.B. I l'he posat perquè dins d'aquest mes s'acaba l'exili que va començar el 1939. Dins de poc allò que queda d'ell es reunirà de nou amb allò que queda de la senyora de la foto. Una història tan llarga que ha anat més enllà de la mort.
ResponEliminaUn apunt inquietant... com la mort!
ResponEliminasortosament altres afers m'han allunyat del significat d'aquests dies, algun dia m'hauré de plantejar quina relació tenim ella i jo. i la marta té raó, el mal és el que tu dius, això de lligar apunt i música, ara mateix, sembla que només sigui possible amb un youtube.
ResponElimina