Les matemàtiques irracionals

Diuen que el col·lectiu dels matemàtics és el que conté més creients en Déu de totes les disciplines científiques (i el que menys creients té són els biòlegs: es veu que, com més t'apropes als éssers vius, menys confiança tens en els déus). No m'estranya gens: el pensament matemàtic explica un món ordenat i precís, un univers explicable i racional que indueix a pensar en un ésser ordenador.

Jo sóc de lletres i més aviat ateu, i em costa imaginar un univers ordenat. Accepto, això sí, que dos més dos sumin quatre, però això no em serveix de gran cosa. En definitiva, la infal·libilitat de l'algoritme no resol el que de veritat importa: quatre és un número gran o petit? Si dic em queden quatre mesos de vida i a continuació tinc quatre xalets, me n'adonaré que el quatre no és cap mesura objectiva, que no m'explica res.

La diferència entre el zero i l'u és molt petita, diries a priori. La mateixa que hi ha entre l'u i el dos. Però hi ha una diferència enorme entre haver viatjat a Paris zero vegades o una. I petita si hi has viatjat una vegada o dues, cas en què la diferència és gairebé anecdòtica. Tot això no és res de nou ni cap descobriment. Però en canvi, com a éssers socials, mantenim una fe cega en els números i les seves operacions.

[Aixi com hi ha gent que de vegades veu morts, jo de vegades veig Wittgenstein.]

Deu ser per culpa d'aquesta fe que, en temps de campanya electoral, ens deixem seduir pels discursos plens de números. Les persones a l'atur disminueixen depèn de com es compti. El partit del govern a l'Estat espanyol treu conclusions optimistes (o fins i tot eufòriques) dels més de quatre milions i mig de persones a l'atur. El govern de l'autonomia catalana no parla d'aturats, com si aquesta xifra no anés amb ells. En canvi, parlen de percentatges de persones sobiranistes. Mentre cedeixen la sobirania de la sanitat dels ciutadans (sobiranistes o no) a empreses com Capio, propietat de Rodrigo Rato i família.

El turisme deixa a Barcelona milers de milions d'euros de benefici i això avala la política de promoció del turisme de l'alcalde/candidat Trias. I ho diu com si, en acabar la temporada turística, els ciutadans de Barcelona es posessin en fila per recollir els dividends obtinguts a canvi de suportar la barbàrie dels celtes borratxos que es passegen pels carrers. On van els milions del benefici? Aquesta pregunta -que és la pertinent- no es respòn mai. Ídem per al Barcelona Mobile Congress: l'ajuntament hi posa diners perquè genera beneficis per a la ciutat, però tans sols sabem del cert que el sector professional més beneficiat per l'esdeveniment és el de la prostitució (com sempre, un dels sectors més honestos).

Per què de vegades es parla de percentatges i de vegades de números absoluts?

En la qüestió independentista, el caos dels números et podria deixar autista: els independentistes van enfilar-se al cavall de l'eufòria després del pseudo-referèndum perquè hi va participar un milió vuit-centes mil persones. Es va dir poc que aquesta xifra representa el 33% del cens. Des de la perspectiva de l'estat, el referèndum es va analitzar invertint els termes. Quan es tracta la qüestió de l'abstenció en les eleccions es tendeix a minimitzar amb els recursos matemàtics que calgui, per més estranys que siguin.

A França neixen 2,1 fills per dona, i això es considera un bon indicador. (Mentre que, a mi, la xifra tan sols em suggereix un conte de terror, la versió neonatal del Frankenstein de la Shelley).

Un avió es va estavellar als Alps, va fer cent cinquanta morts i això va generar funerals d'Estat a tort i a dret d'Europa. A la Sagrada Família es va tancar el pas als turistes (amb la consegüent pèrdua d'ingressos mai no explicada) per celebrar-hi una gran missa catòlica en record dels 150 difunts. La mateixa setmana que el mar Mediterrani ofegava més de dues mil persones. Per a quin percentatge de persones estan restringits els funerals d'estat?

L'empresa Volkswagen (la que va néixer i prosperar a Alemanya durant el règim nazi) invertirà uns dos mil milions d'euros a Catalunya, explica en Mas. I ahi afegeix: això vol dir que Volkswagen confia en Catalunya. He d'entendre que rebré la part proporcional dels euros al meu compte corrent? Que em regalaran un Golf si demostro que sóc català?

Per què el senyoret Mas m'amaga que Volkswagen donarà molts milions a empreses, accionistes, propietaris de terrenys i altres mafiosos que podrien tenir l'adreça fiscal en qualsevol paradís fiscal del planeta -excloent-ne Catalunya?

Els equips de futbol espanyols (exceptuant el Barça i el Madrid) volen fer vaga en protesta per la política esportiva i fiscal del govern. Les autoritats contraataquen, esgrimint per damunt de tot que la vaga produiria 55 milions d'euros de pèrdua. De pèrdua per a qui? Em costarà algun euro aquesta vaga? Hauré de pagar la part proporcional que em toca com a ciutadà espanyol?

Doncs això, que de vegades se m'apareix el pobre Wittgenstein. Mai no he lamentat prou haver estat de lletres. Perquè a l'edat en què calia decidir-se per les lletres o les ciències jo tan sols tenia setze anys i no em podia imaginar la magnitud de l'error que cometia.

El resultat és que no comprenc res, però en canví sé que el dia 24 de maig puc anar a votar al districte 05, secció 23. I que si tinc algun dubte m'ho poden resoldre al 901 101 900.