El vi fa sang

A la tarima, compartida amb Margarida Aritzeta, Marta Banús, Salvador Balcells i Jaume Benavente.

Divendres 1 de maig em va tocar pujar dalt de la tarima. No és una acció gaire freqüent en mi, i molt menys des que els mestres no usem tarimes si no que seiem a la taula amb els infants. Se'm fa estrany pujar i situar-me sota els focus, sobretot perquè sóc més partidari de la rotllana i del cercle. Sobretot quan sé que el coneixement és allò que es crea de forma compartida, perquè sóc incapaç de creure que hi ha uns senyors i unes senyores que en saben, i que expliquen el seu saber als qui no en saben i seuen a l'ombra. Sobretot perquè jo escric una mena de poesia en prosa més aviat fosca, però mai no he estat un teòric de la cosa.

Tot això només és un suggeriment.

Com que era dalt de la tarima a l'Espluga de Francolí, que és el poble del meu avi Lluís Bosch Tarès, em vaig oblidar de dir allò més important. Important per a mi, és clar (i completament irrellevant per als qui escoltaven). Ara ho deixo escrit aquí:

El meu avi va emigrar d'aquest poble perquè l'esperava un futur de gana i de misèria. El meu pare hi va passar uns anys, durant la guerra, perquè el meu avi va pensar que l'Espluga era més segura que Barcelona. I malgrat tot, l'aviació feixista va bombardejar l'Espluga mentre ell hi vivia. A ells dos, sobretot, m'hauria agradat fer-los arribar que el fill i el nét havien estat allà dalt d'una tarima i sota els focus. Ni que fos durant uns minuts, ni que fos per dir-hi quatre coses i fer un parell de bromes lleus.

No sé si aquestes paraules escrites en una pantalla els podran arribar a l'altra banda del mirall, on fa temps que són, en companyia de les seves dones i germans, i de tants altres. Cal no perdre l'esperança en aquesta possibilitat, perquè hi ha alguna cosa poètica com en els cercles que es tanquen i que esdevenen símbols d'alguna cosa que no arribem a comprendre mai, tal com mai no comprenem del tot res del que és essencial.

___________

Agraeixo per escrit a en Salvador Balcells, alma mater del festival El vi fa sang que m'hagi ofert aquesta possibilitat.