Ciutat morta (i la mort d'un canal de televisió)

I finalment, després de les rabietes i les rebequeries, la Tv3 va transmetre Ciutat morta, la pel·licula de no-ficció que els directius d'un canal públic es resistien a transmetre. Ha estat la pressió d'un sector de la societat i d'algunes organitzacions polítiques la qui ha vençut la resistència numantina i provinciana d'uns directius-polítics tan cars com ineptes, tan rucs com incapaços de comprendre què vol dir que la Tv3 sigui un canal públic.

Ara que toca obrir debats i repensar quina qualitat democràtica vivim, també és un bon moment i un bon lloc per veure què és la Tv3, la que es paga amb els impostos de tothom. El canal, fundat fa 25 anys en plena efervescència del virreinat del señorito Pujol, va proclamar que el seu model era la BBC, la cadena pública de la Gran Bretanya. Però a mida que han passat els anys, la Tv3 s'ha anat apropant al model de TeleMadrid i de Canal 9.

Comprendre que un canal public és propietat dels ciutadans sembla un exercici impossible per a les ments dels nostres tristos governants. La titularitat pública s'hauria de traduir en una pluralitat que mai no s'ha vist. I potser també s'hauria de traduir en una pluralitat lingüística que respongui i reflexi el caràcter pluri (o multi) lingüe de Catalunya. Que es mirin la BBC de tant en tant i comprendran què vull dir.

Caldria pensar si un canal públic ha de pagar quantitats milionàries per transmetre el festival lleig, pudent i corrupte de les curses de Fórmula 1. Caldria analitzar quins esforços fa per divulgar i transmetre partits de futbol i per donar aquest relleu monumental que se li dóna a les misèries del Club de Futbol Barcelona. Caldria analitzar si cal que la programació s'ompli de tertulians funcionaritzats i homogeneïtzats, si cal que s'ompli de concursos. Caldria analitzar quina quantitat de temps i en quines franges es divulguen la cultura, el cinema, les exposicions. Caldria veure de quins llibres es parla quan finalment(!) es parla de llibres, de quins autors i de quines editorials, en quines franges horàries.

Caldria veure quina relació hi ha entre La Caixa i Tv3.

Caldria fer la llista dels esdeveniments dels quals no es parla. Com per exemple les reaccions posteriors a l'emissió de Ciutat morta. Qualsevol canal públic normal estaria orgullós d'haver generat aquesta resposta a la població, però la Tv3 ho passa per alt: el nostre mal no vol soroll. En el nostre cas, cal recórrer a un dels millors mitjans d'informació disponibles avui (i que no té cap subvenció publica), Directa.cat.

També caldria veure com ha minvat la producció pròpia en benefici de les productores contractades sense cap mena de concurs públic: Toni Soler, Miquel Calzada, Antoni Bassas, etc. Caldria saber quins vincles hi ha entre Tv3 i el diari Ara, que és una altra de les portes giratòries del sistema, una més: no tan sols hia ha portes giratòries a la sanitat catalana.

És aquest canal públic tan sorprenent el que es permetia censurar Ciutat morta, i que l'ha tolerat quan no li quedava més remei, i que l'ha transmès en una franja de mínima audiència (Canal 33, dissabte a les 22,25).

Qui hagi vist Ciutat morta haurà entès de seguida a què responia la resistència a emetre'l. Allò que s'explica és molt difícil d'admetre per part de la classe dirigent, perquè explica la misèria que hi ha als seus cors i a la seva ment. Quines autoritats tenim, quina policia tenim, quina justícia tenim. El documental deu ser inoportú per al discurs oficial d'aquests dies, que vol pintar una Catalunya exemplar o fins i tot superior, on es practica una democràcia exquisida i que és lider en transparència i bones praxis. També explica la mort lenta i segura d'una ciutat venuda al turisme i convertida en mercaderia barata, i quants cadàvers guarda a l'armari el procés d'eliminar els vestigis d'una ciutat obrera i de lluita social per convertir-la en un objecte còmode i vendible com una samarreta del Zara. Sense origen i sense història.

Si multiplico per 365 cada dia en què la llastimosa Tv3 s'ha resistit a emetre Ciutat morta, obtindré una xifra aproximada dels anys de retard democràtic que duem, i una idea aproximada del desastre. El dia que admetem que Catalunya és retrògrada, trista, caciquil i potser mesquina haurem començat l'autèntic procés de la independència.

______________

El fragment censurat que no es va emetre: