Vaig arribar puntual a la feina, com si res no hagués passat.
Els veïns em van indicar un mecànic competent, en Milou. Té el taller aprop.
En Milou em va confirmar que et motor s'havia mort.
Dues setmanes més tard vaig decidir comprar un Renault 4 TL de 30 anys, una bellíssima peça de col·leccionista. Vés a saber per què, vaig anar a provar com anava. Així fou com vaig arribar a Villa Carmen, prop de Vic.
La vida és així de simple, així de sotmesa als capricis. Fa molts anys que als alumnes que tinc els ensenyo a fer vaixells de papiroflèxia i mai no havia sabut perquè. Ara ja ho sé.
Tu i jo som barquitos de paper.
Un R4 no té sensors que desencadenin la tragèdia d'una avaria imprevista i no desitjada. Són pura mecànica que duren 30 anys sense obsolescència programada. Tots plegats haurem de tornar-hi pel que veig.
ResponEliminaPer cert, convertir una emprenyamenta com aquesta en poesia no ho aconsegueix tothom!
No m'emprenyaré pas per l'avaria d'un cotxe!
Eliminaa la tarda em miraré el vídeo, si no vaig errat, aqui a Villa Carmen, si va refugiar Negrin abans de sortir cap a França.
ResponElimina