El cotxe

El cotxe (un Renault Clio) es va morir un divendres qualsevol d'enmig del mes de maig. Em diuen que es va avariar el sensor de la temperatura i que això va generar una cadena d'errors que van culminar en la defunció del motor. Sigui com sigui, el cotxe es va morir. Es va morir a cent metres del lloc de treball, com si malgrat tot vulgués haver acomplert la seva darrera tasca. Tant fou així que fins i tot aquell dia vaig arribar puntual a la feina.

Vaig arribar puntual a la feina, com si res no hagués passat.

Els veïns em van indicar un mecànic competent, en Milou. Té el taller aprop.
En Milou em va confirmar que et motor s'havia mort.

Dues setmanes més tard vaig decidir comprar un Renault 4 TL de 30 anys, una bellíssima peça de col·leccionista. Vés a saber per què, vaig anar a provar com anava. Així fou com vaig arribar a Villa Carmen, prop de Vic.

La vida és així de simple, així de sotmesa als capricis. Fa molts anys que als alumnes que tinc els ensenyo a fer vaixells de papiroflèxia i mai no havia sabut perquè. Ara ja ho sé.

Tu i jo som barquitos de paper.