Sairy Romero (sense permís de)

Versió lliure del gravat de Hokusai El somni de la dona del pescador (s.XVIII)

Tot el que sé de Sairy Romero és que va néixer fa vint-i-un anys a Venezuela, viu a Veracruz i estudia Ciències de la comunicació. Això i que ha escrit un relat extraordinari, Viscosidad. No sé com escrivia Edgar Allan Poe en aquesta edat però sí que sé com escrivia jo als vint: al seu costat feia pena. 

No sé perquè l'he traduït. Si no estés de vacances probablement no ho hauria fet. Però m'he llevat d'hora i en la traducció sempre hi he trobat un plaer petit i silenciós. Em venen imatges de monjos acotats damunt del full, els ulls enrogits i fatigats en la còpia o la traslació dels mots. Intueixo alguna cosa remota, el secret d'una altra vida. Una vida meva i que transcorre en un univers paral·lel. 

[Procés d'adaptació del text i de la il·lustració]

Viscositat

La primera cosa que vaig fer en saber que estava embarassada va ser llençar-me endavant repetidament, colpejant-me el ventre contra el rentamans. Em fastiguejava la decoració antiquada del lavabo, el desgast del paper esgrogueït amb roses opaques. La il·luminació era pobra. Vaig vomitar-me pel damunt uns quants cops, sense deixar d'empènye'm contra la pica amb els braços. Havia menjat espaguetis amb calamars en salsa d'all. No estava segura de si no estaven massa bons o de si hi influïa que gairebé tot ho trobava repugnant des que m'havia llevat. Enmig del meu vaivé davant del mirall em vaig veure pàl·lida, suada i amb restes de calamars mal digerits per la barbeta. La visió no em semblava gaire atractiva, i vaig pensar que ja aprendria a maquillar-me com cal. 

Mentre pensava en una marca de maquillatge millor que no pas la que usava, em va tornar a molestar aquell pop groc en miniatura que constantment escalava les parets, el sostre i algun dels meus vestits deixant-hi un rastre de bava. M'estava acostumant a trobar viscositats a totes les meves pertinences. Va deixar d'importar-me que els pretendents fessin gestos de torbació quan m'agafaven la mà per besar-la i es trobaven una substància enganxosa a les seves.

El pop va aparèixer a la part superior davantera del meu vestit, barrejant el rastre de viscositat amb el vòmit. Vaig parar de colpejar-me el ventre, vaig desenganxar el pop del meu tors i el vaig llençar contra la porta del lavabo, fent soroll i deformant-lo. Amb els tentacles esclafats semblava una repulsiva estrella estampada a la porta.

Em vaig cansar, vaig netejar el vòmit, vaig anar a la cambra i em vaig ajeure al llit. No em sentia menys embarassada, però ja era l'hora de la migdiada.

El senyor Gastón, que treballava al càrrec de la meva família, va pujar a la cambra per avisar-me que aviat començaria el sopar, i que els convidats no tardarien en arribar. Abans de despertar-me es va adonar que jo havia començat a riure suaument en l'entresòn. Segurament es va preguntar què somiava i la qüestió li va semblar força tendra. No va voler despertar-me de seguida, em va observar durant uns segons fins que la respiració se'm va agitar i les extremitats em van començar a tremolar. Vaig expulsar un gemec entretallat i tremolós que el va pertorbar, i això el va fer caminar de pressa cap a la porta. Però llavors em vaig despertar i el vaig cridar. Gastón va dissimular la contrarietat, em va advertir del sopar i va marxar de seguida. En despertar-me i veure'l l'havia cridat instintivament, però al mateix moment que l'anomenava em tornava a la ment la sensació del somni. El pop a l'entrecuix.

Mentre baixava les escales sentia la viscositat incòmode. Em preocupava que la humitat no taqués el vestit. Va ser curiós quan les imatges -mentre saludava els meus respectables pares i els respectables convidats- se'm mesclaven amb el record del somni. Quan va començar la conversa a taula vaig mirar la paret, vaig desenfocar la mirada i vaig endormiscar-me asseguda amb l'esquena ben dreta i un lleuger somriure, tal com solia fer. El so de la xerrameca es feia opaca fins a ser incomprensible. Els cambrers van servir els plats, que feien l'olor i tenien l'aspecte de ser deliciosos. Vam començar a menjar. La meva atenció continuava enfosquint la conversa i amb prou feines copsava frases entretallades cada dos minuts:

...obra dona, creu que si es compra aquest rellotge car semblarà menys desgra...

...ni una paraula en tota la setmana, però arriba el divendres i comencen les anima...

...el vermell no li combina gens amb el to de la pell, tan vulg...

...el gos li va llepar la cara i després li va fer un petó al marit, a la boc...

...aquesta llagosta és exquis...

Vaig girar els ulls enmig d'aquesta frase. El pop, lleugerament més gran i més groc, estava enganxat a l'orella esquerra del convidat senyor No-sé-què. L'home va obrir la boca per ficar-s'hi un altre mos, i el tentacle bavós també li va entrar. L'excitació per la delícia que assaboria li va augmentar amb l'afegit del gust del tentacle i la bava groguenca. El pop continuava apareixent en diversos llocs de la taula i pels entaulats. Als plats, als rostres, als escots. Al final del sopar tots estaven molls d'extracte de pop. Després de les copes, quan augmentava el contacte físic, s'escampaven les baves entre ells i mullaven els llocs que encara romanien secs. Fils de bava assenyalaven el camí entre la boca i el got.

Se't veu pàl·lida i suada. Gens fresca. Puja a dutxar-te, nena, em va dir la mare amb un toll de bava entre els pits.

Vaig decidir explicar-los un acudit. Mare meva, que còmic...!

-Escolteu, he tingut un somni molt curiós. Espero que hi hagi algun psicoanalista a la sala que me l'interpreti.

Entretant, el pop adherit al sostre es feia més gran i el color groc cada cop enlluernava més.

-He estat fecundada per un pop de color groc! Ja m'he ficat, sense èxit, la mà sencera per treure el fetus, perquè dubto que funciona cap altra cosa. He llegit que el temps de gestació d'un pop és de cinquanta dies. De manera que en el periode d'entre quaranta-nou i dies i menys de nou mesos naixerà un ésser humà de pell groga i viscosa, amb el cap gros i tou i els ulls petits i separats. Espero que tindré el vostre suport i que tots l'estimarem profundament.

Tots van esclafir a riure i mostraven les dents més lluents i grogues que mai.

Sairy Romero, trad. de Lluís Bosch
El text i la il·lustració originals