Aquí hi havia un apunt, il·lustrat amb una bella fotografia.
No se sap si ha estat esborrat perquè:
a) l'autor és covard, i s'ha penedit del contingut
b) no li agradava la sintaxi emprada, i se n'avergonyeix
Ara, esborrat, el protagonisme és dels comentaris. Dit d'una altra manera, el post és una llista de comentaris a un text inexistent.
Aquest experiment està dedicat a la Marta (Volar de nit), que em va donar la idea
Ja pots dir misses negres que jo vaig amb el pilot automàtic posat i només em veig capaç de dir-te: bon Nadal, Lluís!
ResponEliminaAllau: gràcies, home. Com comprendràs, no podia deixar escapar l'ocasió de fer una mica l'anarquista (ni que sigui de saló), ja que tothom sembla tan necessitat de correcció. I tot i així s'agreixen els bons desitjos dels altres, perquè no és un bon nadal per mi.
ResponEliminaFa temps que no cremem Esglesies ni Convents Lluís. aixó és el que passa. Ara no seria considerat politicament correcte. Però no et preocupis de la cosa religiosa n'agafem les festes perquè ja ens va bé i dir-ne solstici, que vols que et digui prefereixo el Clàssic Bon Nadal, o Bones Festes, al cap i a la fi ja ho sabem que les festes aquestes SON UN PAL, i que varen ser manllevades pel cristianisme de les que ja hi havien anteriors dels pagans.
ResponEliminaBon Nadal doncs!
Puigcarbó: finalment, jo també decideixo dir-li Nadal. A més a més, el solstici va ser fa tres dies, o sigui que ja no cal.
ResponEliminaLos abuelos quisieron fusilar a dios de manera simbólica. A ellos les fusilaron -entre dios y sus aliados- bien de verdad. Quien se atreverá hoy a alzar la vista. Rouco y sus secuaces no engañan, así que Navidad...
ResponEliminaÉs curiosa la força simbòlica d'aquesta imatge!
ResponEliminaImatges com aquesta són les que van fer que de manera subtil Europa ajudés a Franco en comptes de la República. En fi, història...
Sobre el Nadal i els Solstici estic d'acord amb tu. Digue'm-li Nadal, Setmana Santa... i així sabrem de què parlem i l'origen directe, ens agradi o no.
Pepe: los milicianos fueron fusilados de verdad, y Dios simbólicamente. Eso es cierto. Hay un sector de la sociedad que no entiende de símbolos, o sólo entiende el símbolo de la sangre. En eso estamos, como en tiempos del Cromañón. No somos como los cromañones, si no que somos cromañones. Por eso no quiero oir hablar de contextos distintos. El tiempo no existe, tal como lo demuestra la fotografía.
ResponEliminaGalderich: imatges com aquesta van fer inclinar la guerra, és possible: van promoure diversos tipus d'aliances internacionals. Les brigades internacionals també venien atretes per aquesta mena de símbols, que van fer entrar aire fresc a la vella europa. A mi em xoca que ara, quan les injustícies i els abusos són semblants, ningú no gosi cometre cap acte, ni que sigui simbòlic.
ResponEliminaPer mi, bon nadal, Lluís! O si vols bon Nadal! O fins i tot Bon Nadal. Però m'agrada més bon nadal. Perquè sí, és nadal, però tmpoc no cal que sigui Nadal. O sí. No ho sé. Ahir a la missa del gall de ripoll... vaig recordar la primera vegada que vaig consumir lsd de molt joveneta. Va ser la bomba! Els geranis telepatics... encara hi són. En tenim tres en un estat molt depriment. Si reneixen a la primavera, em faig monja! jeje
ResponEliminaMarta: molt bona...! L'hòstia sagrada és una clara referència a la pastilleta de l'LSD, que també du dibuixets estampats. Hi ha qui vola una mica, també, amb el pa d'àngel.
ResponEliminaPel que fa als geranis jo els veig molt fotuts, però si a la primavera reneixen i es comuniquen telepàticament... potser no em faré capellà, però em tancaré un dies en un monestir. A veure què passa.
LLuis, et diré que tinc des de fa temps escrit una entrada sobre la destrucció de les Esglesies de Manresa durant la guerra. Encara no m'he atrevit a publicar-la. Es molt interessant,perque no es va fer en plan salvatge, si no que es van emplear tots els homes que no tenien feina i portat a terme per arquitectes, aparelladors i mestres d'obres. Es va destinar el 80% del presupost municipal, fins buidar les arques, en aquesta tasca. Quan es van acabar els diners es van buscar voluntaris. En fi, deconstrucció planejada. Bon nadal o el que vulguis.
ResponEliminaAris: A Puigcerdà, les milícies de la FAI van desmuntar l'església pedra a pedra, i les van fer servir per a construir coses més útils. No sé si eren escoles o senzills marges dels camps. En tot cas, una història que no se'ns ha acabat d'explicar mai bé.
ResponEliminaLLuis, has borrat l'entrada? doncs la foto i la teva explicació era molt bona. podria ser
ResponEliminac) l'entrada tenia data de caducitat...
Això de Puigcerdà no ho savia, però si que es nota que algu deuria passar, sempre m'ha semblat que estava reformada...
ResponEliminaLluís,
ResponEliminaEts un mestre del replantejament dels blocs!
Llàstima que en aquest mitjà un Ferran Adrià no té cotització perquè sinó estaries donant conferències per aquests mons de déu en comptes d'estar a llistes de la Generalitat esperant que algú estigui de baixa.
Aris: aquí està la gràcia de l'assumpte, que ara apareixeran comentaris sobre l'esborrament, i així la confusió sobre el text desaparegut serà absoluta. Gràcies per col·laborar en l'experiment.
ResponEliminaGalderich: la vida és així d'estranya... I efectivament, no sóc Ferran Adrià: la fideuà em surt mig bé, però a la paella no li acabo de trobar el punt. Provaré de decnstruir-la.
ResponElimina(Per algun misteri teconològic, la Marta ha enviat un cimentari que no apareix):
ResponEliminaLluís, gràcies per la dedicatòria i records dels geranis (fotudíssims).
Ironia: ON
Però molt petita la lletra, gairebé no es veu el meu nom). Com que la idea te la vaig donar jo, Ferran Adrià seria jo, que sí que sé fer paella. Ferranna Adrianna podria ser un pseudònim prou suggerent. Però cutreja. Caldria buscar-ne un altre. Hauria de ser enorme.
Ironia: OFF
Apareix un altre tema. Sobre egos, rivalitats, idees innocents, aprofitadors d'idees, desaprofitadors d'idees, malgastadors d'idees, etc. No inventarem res -penso- però els blogs són un banc de proves acceleradíssim. Què et sembla? Què n'opines? Però serveix d'alguna cosa fer experiments també aquí? L'equivalent s'havia fet? Hi ha una base de dades d'experiments? A on? Ha de servir d'alguna cosa? No estem saturats d'experiments? Puc fer un comentari més llarg que el contingut d'un apunt esborrat?
El que m'ha agradat més és com han quedat d'orfes els comentaris sense el text. Em sembla una idea potent. I també es podria treure suc al tòpic que diu "el millor del meu blog són els comentaris que em deixen els meus lectors".
Important: experiments a banda, tornaràs a publicar el que havies escrit?
Enviat per marta (volar de nit) a MIL DIMONIS el 27 de desembre de 2010 0:00
Marta: ja veus que la tecnologia ha aconseguit intensificar l'experiment, i li dóna més intriga. Sento haver-me excedit en la minusculitat de la tipografia on apareix el teu nom, però ni que sigui petita l'has llegida. Res a afegir: la idea era teva, i jo només l'he actualitzada.
ResponEliminaDeixa això de la Ferrana, que ja trobarem un pseudònim millor.
En efecte, el qui diuen "el millor del meu blog són els comentaris" ara ja saben que no ho poden tornar a dir. Cal retratar la hipocresia tal com es mereix.
I per cert: el text, un cop esborrat, queda esborrat. Ni en tinc còpia ni tenia cap altre destí que aquest. També és un homenatge al caràcter efímer de tot això que fem. O algú pensava que passaria a la posteritat per escriure quatre ratlles improvisades?
doncs es veu que sí que hi havia alguna cosa que has esborrat... he arribat massa tard, i és clar, no em toca més remei que desitjar-te molta felicitat :)
ResponEliminaKika: doncs sí, he fet un experiment. Penjar un post i esborrar-lo, deixant els comentaris. El post és irrecuperable, però era un homenatge als micians de la FAI que van afusellar una estàtua de Jesucrist el juliol de 1938.
ResponEliminaPerò allò que volia és justament això: un experiment que doni tot el relleu als comentaris.
Jo que sovint no sé qué comentar amb post inclòs, imagina't sense post. Jo no et desitjo bones festes, ja ho vaig fer i em vas contestar amb bastantes males puces, doncs ara et fots.
ResponEliminaPetons felins.
Panterablanca: Ostres, tens raó que no vaig estar massa delicat responent la felicitació. Ho sento, ja sé que ho feies amb bona intenció. Però al no sercristià, em poso malalt a partir de la tercera felicitació. Si em felicites per cap d'any, però, ja t'ho agraeixo des d'ara. No em diràs que amb tot això, l'experiment dels comentaris sense post no és un èxit. Ja estic pensant en possibles seqüeles. L'ideal seria crear un caos total d'ofenses, insults, enrabiades i malentesos... per res.
ResponEliminaostres, Lluís, ara tocaria negar haver fet cap comentari ahir a les 00.00 hores.
ResponEliminamarta, pots negar el que vulguis. Jo sé que vas publicar aquest comentari. Sóc bruixa.
ResponEliminaMarta: doncs em sap greu que no ho hagis negat, perquè hauria quedat la mar de bé.
ResponEliminaEulàlia: doncs això, que discrepo. Si ho negués hauria obert una nova línia de comentaris.
ResponEliminaÉs que jo diria que la Marta va negar haver fet el comentari. Jo vaig contradir-la, seguint una intuïció. Jo no puc dir si el va penjar o no el va penjar... Posaria la mà al foc que ho va fer, però no n'estic del tot segura.
ResponEliminaProbablement t'ho has inventat tot.