Santa Cecília satànica i blasfema

Amb alguns dies de retard,

aquesta entrada celebra la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics

Molts espectadors de Eyes Wide shut, la darrera cinta d'en Kubrik, s'han sentit fascinats per l'escena de la masquerade que promet un ritual satànic i cau en una decebedora orgieta burgesa. El plantejament és molt atractiu: un palau decadent, les túniques de seda porpra, les màscares inquietants, el pianista que toca amb els ulls embenats. Però l'evolució i el desenllaç de l'escena no podrien ser més banals (i a més a més contenen una autoreferència egocèntrica, una picada d'ullet a The Shining). El text del qual parteix (Traumnovelle, el Relat somniat de l'Arthur Schnitzler, 1926, en castellà a Acantilado) és més pervers que la cinta de Kubrik.

El director anglès, un mestre de l'engany i del joc amb els gèneres, diria que es va riure de la qüestió dels gèneres i dels espectadors durant tota la vida. Un cas d'humor anglès. Estic segur que, algun dia, algú ens ho explicarà bé i amb deteniment.

El cas és que un bon dia (o potser una nit), un problema informàtic em va permetre descobrir que l'escena orgiàstica d'en Kubrik perd molta capacitat suggeridora si hom la veu sense so, i això em va dur a adonar-me que tot el mèrit li devia a una desconeguda compositora anglesa: Jocelyn Pook, pianista i violista (com en Savall, però diferent). Deixo aquí el fragment que Kubrik va usar, i que vist sense les imatges on apareix l'avorrible rostre del mediocre Tom Cruise guanya molt en potència evocadora, en intensitat onírica i en suggeriments d'una possible escena molt més perversa (que ara no explicaré).

És a partir de Pook i del seu cd Flood que he buscat les altres músiques blasfemes i obscures que podrien sonar en els malsons. I he gaudit molt en la recerca -i més encara en les troballes-, sobretot perquè algunes d'aquestes músiques, reproduïdes oportunament, m'han permès escriure algunes de les pàgines més terribles i llòbregues d'aquest homenet que escriu i que encara somia ser l'autor que, en català, hagués escrit els relats més esgarrifosos de la teva vida.

Aquestes són les meves recomanacions per si necessites un fons musical en cas de ritual satànic, orgia perversa o sessió d'escriptura de gènere fosc. He de dir que la música satànica i tenebrosa és un món tan extens, divers i complex com el folk o el pop.

• Andrea Haugen. Hexerei im Zwielicht der finsternis. Molt suggeridora i molt recomanable per crear una atmosfera malsana allà on sigui. Fa un efecte fabulós i terapèutic quan s'escolta mentre es mira a la tv (sense so) un partit de futbol o una sessió parlamentària, un concurs o un telenotícies.
• Mayhem: De Mysteriis Dom Sathanas o Esoteric Warfare (música poderosa i salvatge, hardcore per a moments de molt voltatge satànic i/o sexual). Un dels exemples del rock satànic o metal entre els quals hi ha entre d'altres Sabbat, Judas Priest o el senyor Marilyn Manson, els Nine Inch Nails (el video val tot l'or del món) i el senyor Osbourne, remotament emparentat amb el feixista i pseudocantant Bertín (aquest darrer sense enllaç perquè no n'és digne).
• La terrible entre les terribles cançons d'en Johnny Cash: Hurt. Després d'escriure una cançó així... què més li voldries demanar a l'experiència? Potser tan sols hi ha un equivalent en la perversa lucidesa irònica d'en Reed quan diu Perfect Day.
• Tangerine Dream; alguns àlbums són més sinistres que d'altres, però tots tenen una gran capacitat d'alterar l'estat d'ànim i de fer vibrar les neurones com si fóssim als voltants d'un forat negre. La meva selecció és aquesta: Hyperborea, Rubycon, Phaedra i Ricochet.
• Die Sonne Satan: Fac-Totum. Una experiència auditiva definitivament estranya i que convida a la follia, la blasfèmia i les ganes de passar una nit en un bosc a tocar d'un cementiri abandonat.
• Altres peces de la Jocelyn, especialment Forever Without End o Libera Me, un joc molt interessant amb la música sacra que l'enllaça amb el multifacètic Rodrigo Leao, però per la banda maligna.
• Neuronium: un disc produït a la península ibèrica, dens i malsà com pocs dels produïts aquí. Suggerent, oníric, lisèrgic. Una invitació al mal que també és una celebració de les orelles.