De mi diario extraigo
Notas dispersas sobre el proceso independentista de Catalunya
Des de la estación de renfe de Sabadell Nord hasta el trabajo paso ante decenas de bloques con centenares de pisos. Hace unos pocos meses se veían más banderas. Hoy he contado tres. ¿Cansancio? ¿Se está consumiendo el juego de las banderas?
Quién juega demasiado con las banderas corre el riesgo de pincharse el culo con un mástil
Proverbio popular
Si me repugnan las banderas ¿por qué me gusta el Novecento de Bertolucci? ¿Acaso no está lleno de banderas?
La ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) aparece en 2012 como una plataforma ciudadana, transversal y desvinculada de cualquier partido, creada para presionar a los partidos y al gobierno catalán. Todo parece inspirarse en un respeto casi exquisito por lo democrático, por la soberanía popular. A finales de abril, la ANC suspende sine die la asamblea que debía decidir su junta directiva porqué se plantean conflictos entre las bases y sus representantes. Su respeto por lo democrático y por el derecho a decidir queda en entredicho. ¿Sólo puedes decidir lo que yo quiero que decidas?
El presidente de la comunidad autónoma, Artur Mas, no acudió a la manifestación del 11-S, pero dijo haber tomado nota. Hasta la fecha no había tomado nota de ninguna manifestación. Aludía al principio de la "mayoría silenciosa": consiste en contar el número de personas que no se manifiestan contra su gobierno y contabilizarlos como partidarios de su política. Hasta la fecha, manifestaciones había habido muchas.
El diseñador Javier Mariscal compara la manifestación del 11 de septiembre de 2012 en Barcelona con los desfiles nazis de la Alemania de pre-guerra. Poco después pide disculpas.
Braveheart me parece una de la películas más lúgubres que he visto.
Siempre me ha chocado que el nacionalismo catalán sólo hable de España, y que los no-nacionalistas sólo hablemos de Catalunya. Ellos se fijan todo el día en Rajoy, Cospedal, Bárcenas, los generales del Ejército. Yo no puedo ir más allá de lo local: ¿qué pasa con el caso Palau? ¿Qué pasa con los dos hijos de Jordi Pujol imputados por la justicia? ¿Porqué la generalitat sólo recorta gastos en sanidad y educación pública? ¿Dónde está el diputado Crespo, el amigo de la mafia rusa? ¿Por qué los Mossos de Escuadra pegan impunemente, mienten y luego vuelven a mentir?
La CUP tiene tres escaños en en Parlament, y es groseramente ninguneada por los partidos con mayor representación. La CUP aglutina el independentismo de izquierdas, de raíz marxista, que refiere al concepto de la autodeterminación de los pueblos planteada por Lenin.
Un artículo del periodista Xavier Montanyà cuestiona el interés del proceso independentista si no va acompañado por un proyecto socio-político explícito. En el artículo enlazado explica las dudas que se plantea. Le escribo para felicitarle. Montanyà me ayuda a comprender que si el referéndum se plantea sin proyecto no creo que vaya a votar.
Teresa Forcades y Arcadi Oliveres proponen la constitución de una nueva plataforma transversal, Procés Constituent, que apuesta por el derecho a decidir de los pueblos ligado a las reivindicaciones de clase, de defensa del estado del bienestar, de oposición a la banca y al capitalismo financiero. La plataforma pretende aunar las sensibilidades de la izquierda. [Cabe apuntar que el marxismo renace lentamente en Europa y en el mundo].
Las banderas independentistas en los balcones empiezan a mostrar cansancio. Amarillean, se deshilachan. Aparecen banderas de otras naciones. Me planteo comprar un bandera republicana pero no la compro porqué prefiero que mis plantas vean el sol sin interferencias.
Faltan apenas 50 días para que se termine mi contrato y vuelva al paro. Las perspectivas laborales son inciertas. Intento gastar lo mínimo posible, me planteo compartir piso y venderme el coche.
Me concentro en mis cosas. He empezado a redactar una novela ambientada en el año 1913, cuando los trabajadores de La Canadiense se plantearon hacer una huelga. Eran murcianos, como mi abuela.
Ho sento però les banderes em fan yuyu. Totes.
ResponEliminaJo he necessitat moltes ratlles de text per a dir això: que les banderes no em donen bon rotllo. És a dir: que em fan yuyu.
EliminaA mi les banderes no em fan cap gracia, i com a Mariscal, masses de juntes em posen nerviós, potser perquè no aporten res de bo i molt de dolent,les banderes i la seva parafernalia. No he penjat mai cap bandera al balcó de casa.
ResponEliminaQuan a la Forcades, l'afany de protagonisme mediàtic comença a ser preocupant.
Res a dir sobre banderes. A mi em posen negre i vermell. La Forcades la van definir l'altre dia en un mitjà alternatiu: "una monja y un ex-cura proponen una plataorma electoral". Vivim al país que es va inventar el surrealisme... celebrem-ho!
EliminaAgafeu qui sigui i comenceu a fer-lo sortir per la tele, doneu-li audiència popular i la transformació resultarà inevitable, fa anys ja Espinàs ho va comentar respecte al doctor Puigverd, que va patir una estranya metamorfosi mediàtic. Em ve al cap un llibre que va fer història sobre allò de que ETA va néixer en un seminari...
ResponElimina- Lluís no seré jo qui et convenci que tot és igual i greu. Cadascun ...
ResponEliminaPerò podria preguntar-te si et semblen iguals una bandera amb el símbol nazi o L'Àguila de Sant Joan amb la bandera de la pau per sobre de nacionalitats, de banderes polítiques, de credos religiosos. El seu "modus vivendi" està consagrat a la pau per sobre d'interessos personals i de grup. De veritat et semblen iguals?
T’explicaré una anècdota real que em va passar en una biblioteca de Barcelona. No és de banderes, és d'idiomes, suposo que això també dóna “yuyu”.
Un senyor i jo estàvem esperant que ens prestessin un llibre, mentre ella estava llegint una carta que estava escrita en anglès.
-“No tendrían que existir tantos idiomas, con uno solo nos aclararíamos mejor”.
Jo li vaig contestar. És veritat, digues quin triem?
-El castellà, Per descomptat.
Doncs a mi, Lluís contra més llengües hi hagi millor. Potser sigui jo el "rar".
Josep, no pretenc convèncer ningú jo tampoc. És evident que les banderes patriòtiques són diferents de les que representen idees, sempre que aquetes idees no signifiquin exclusions ni imperialismes.
EliminaPel què fa a les llengües, el respecte per la diversitat té poc a veure amb la fórmula de l'estat: Suïssa té 4 llengües oficials i 6 milions d'habitants. Salut.
tres frases de les que has escrit me semblen especialment significatives:
ResponElimina- Siempre me ha chocado que el nacionalismo catalán sólo hable de España, y que los no-nacionalistas sólo hablemos de Catalunya.
en això em sembla que tots mos equivoquem, tant los nacionalistes d'una banda i de l'altra com els no-nacionalistes, fixant-mos només (o incidint especialment) en una de les parts, quan totes són preocupants. sovint t'he llegit criticant lo nacionalisme català, però també l'espanyol mos afecta i mos perjudica a tots, i parlant només del nacionalisme català sembla que traguem importància a l'espanyol.
- La CUP tiene tres escaños en en Parlament, y es groseramente ninguneada por los partidos con mayor representación.
cada ideologia proclama que "defensa" un territori i les persones que hi viuen, però a la pràctica, dintre seu, només defensa allò que considera "lo seu", ningunejant i despotricant contra la resta. també "l'esquerra" ho fa amb la dreta, també la república, també els ateus amb els religiosos... tothom acabem sembrant fronteres i parcel·les i aferrant-mos a elles, mirant amb mals ulls i apartant lo demés.
- Me planteo comprar un bandera republicana pero no la compro porque prefiero que mis plantas vean el sol sin interferencias.
m'alegro per les teues plantes.
de la teresa forcades i l'arcadi oliveres... fa temps que no els veig ni els sento i no conec esta transformació mediàtica que alguns apunteu. ja quan els sentia i m'agradava escoltar-los o llegir-los hi havia qui els acusava d'afany de protagonisme, però jo no els hi veia i sempre m'han semblat molt interessants els seus plantejaments. no em sembla malament que "una monja i un ex-cura" expressen el que pensen i facen aportacions, que puguen compartir-les i que intenten contribuir a fer un món més vivible, i certament no ho tenen gens fàcil explicant el que expliquen i sent crítics com ho són, perquè acaben rebent pedrades i burles de tot arreu.
El discurs de Forcades i Oliveras m'agrada, i com sempre temo que un procés de "mediatització" acabi per banalitzar-los, però crec que són persones vàlides i amb coses a dir.
EliminaTodos los días
ResponEliminaYa no se declara la guerra,
se prosigue. Lo inconcebible
se ha hecho cotidiano. El héroe
permanece alejado de los combatientes. El débil
ha avanzado hasta las zonas de fuego.
El uniforme de diario es la paciencia,
la condecoración, la mísera estrella
de la esperanza sobre el corazón.
Se concede
cuando ya no pasa nada,
cuando el fuego nutrido ha enmudecido,
cuando el enemigo se ha hecho invisible,
y la sombra del armamento eterno
oscurece el cielo.
Se concede
por abandonar las banderas,
por el valor ante el amigo,
por revelar secretos indignos
y desacatar
toda orden.
Ingeborg Bachmann
Versión de Arturo Parada
No coneixia el poema ni l'autor... cada s'aprèn alguna cosa.
EliminaDurant molt de temps vaig tenir una pancarta al balcó de casa per un tema de protesta social. Ho vaig lamentar sobretot per les plantes i perquè visualment m'agobiava. Suposo que és el que deu passar també amb les banderes, arriba un moment que et cansa de tenir-ne penjada una.
ResponEliminaSi una cosa m'agrada d'un futur-possible nou estat és la possibilitat de construir-lo fent foc nou i per això cal estar alerta i tenir grups de pressió que possibilitin una nova entitat més justa. Potser fins i tot els espanyols crec que els anirà molt bé perquè també hauran de retocar la seva Constitució encara que sigui per retocar els seus límits geogràfics. I ja se sap que quan es toqui la Constitució per un tema d'aquests t'has de plantejar què en fas de la Monarquia, del Senat, de les lleis de partit...
Com que tot plegat ho veig com un tema administratiu no li veig jo tanta esveramenta per part dels nacionalistes espanyols, dels catalans i dels qui van de ciutadans del món. Jo vull ser ciutadà del món quan em senti bé on sóc i ara administrativament no m'hi sento.
La meva percepció és que en aquests moments, una gran part dels independentistes tenen prefigurat com serà el nou estat, i em temo que serà una còpia dolenta del que tenim. A vegades em temo que es tracta de reeditar eternament la frase lampedusiana de "canviar-ho tot perquè tot segueixi igual". I en tot cas, Catalunya és un país terriblement conservador.
EliminaLas banderas no dejan de ser telas coloreadas; algunas, llamativamente chabacanas. Dicen que son símbolos impregnados de esencias patrióticas, ideológicas e históricas. Y el Poder debe entender mucho de trapos que absorben esos pigmentos doctrinales, porque hay tipificado hasta un delito sobre ofensa y ultraje a la bandera.
ResponEliminaHe de reconocer que pese a mi grave banderitis, la cuatribarrada me prestó un buen servicio. En un visiteo de edificios religiosos en Roma, no me dejaban entrar en el Vaticano porque llevaba unos pantalones demasiado cortos -según los vigías de la moralidad de la entrada-, así que unos de Balaguer que, por lo visto, viajaban siempre "haciendo patria", me prestaron la bandera y me la coloqué a modo de falda tres cuartos. Fui la ridiculez andante, pero, qué quieres, tenía curiosidad por chafardear en ese antro. El amor al arte, que es débil.
Pues sinceramente... has tenido mucha suerte al encontrarle utilidad a una bandera.
EliminaSaps Lluís, no necessito llegir cap article per a que ningú em convenci de res, tinc molt clar el que vull, i el que no vull. La manipulació mediatica és total, i tu, al igual que jo i que moltes altres persones, entec que llegim i mirem tot allò que més ens interesa, i on s'aproximen més les nostres idees, i està clar que ells ho saben. No sé si em sabré expresar prou bé per a que se m'entengui.
ResponEliminaL'altre dia vaig tenir una "discussió" força acalorada amb una persona que aprecio molt. Només va ser necessari tornar a sentir la famosa frase "con la que está cayendo i sólo se habla de nacionalismos" em vaig fotre com una fera!
Estic totalment d'acord que lo prioritari es sortir d'aquesta crisi. Però no puc soportar el joc brut que es fa amb el nacionalisme, per part de tot el sistema mediàtic, cada cadena televisiva o premsa li fot cullerada per allà on vol. No em vull deixar embrutir pels que tan sols donen la seva opinió cap allà on més els interessa.
Com a ciutadana, no vull persar que ara l'única prioritat del govern sigui només el camí cap a la independència de Catalunya, però està clar que el poble, i en una gran majoria ho està demanat a crits i això s'ha de respectar, i haurem de deixar que s'hi treballi, perquè sinó, no entec quin motiu hauria de tenir per anar a les urnes. És a dir, un milió i mig de persones -sense comptar els que no hi varen poder assistir- es va manifestar, i ara que em de fer? fer veure que no ha passat res? Donc no em semblaria correcte.
"Porque con la que està cayendo", quatre familes demanen l'escolarització dels seus fills en castellà, i a aquests si que se'ls hi ha de preservar els seus drets!!! que no em toquin allò que no sona! si us plau!!
I no sóc del Pujolet i cia... però entenc què qui no vota, dóna la raó al majoritari. Per aquesta raó i com que tinc les idees clares, jo sempre votaré... i faig aquest incís perque amb la persona que vaig tenir la "discussió" fa molt anys que no vota, i li vaig recordar que ha donat tot el seu recoltzament al PP per no haber votat. I ell no en té res del PP. Lo de la llibertat d'expressió està molt bé, però si es vol queixar que voti en blanc. Au siau...
EliminaEl "joc brut" que es fa amb el nacionalisme es fa en les dues direccions. Ara el patètic Mas-Colell anuncia retallades perquè "Espanya no ens deixa fer res més", però no diu que les restriccions del govern de Madrid li van de conya, perquè les retallades les faria igualment: el seu pla passa per desmuntar els serveis públics i privatitzar-los, amb Espanya o sense.
EliminaLo de que es fa en les dues direccions estic totalment d'acord, per això et deia que cadascú mirem o llegim el que més ens interessa, cada vegada que hi ha algun "esdeveniment" nou ja sé com s'interpretarà, en una cadena o l'altra. És el que més o menys volia explicar en el primer parraf. Saluts!
EliminaA mi em sembla que sempre es tracta del mateix, una estratpegia senzilla: vendre's el país (el que sigui) als poders econòmics i entretenir el poble amb banderes i partits de futbol. Ara que el Barça fa llufa, ja veuràs com recorren encara més al show polític.
Elimina...y al final sólo quedan trapos y balones. Sólo que ni las banderas al viento ni el balón entrando en la portería contraria difuminan el hambre y la sed de justicia social.
ResponEliminaTot allò que és emocional s'acaba esvaint. La gana només s'acaba quan menges.
ResponEliminaPuc acceptar qualsevol procés independentista o secessionista perquè és un dret, però si serveix per emmascarar la realitat més dura, és un engany.