16 de maig 2011

Després de la funció

Quan ha marxat el darrer actor i després del ritual (aplaudiments, salutacions, llums encesos). Llavors entren els tramoies. El decorat es desmunta depressa. L'escena és buida: aquell lloc (un jardí, una casa burgesa, un carrer) mostra les tres parets de guix i totxo. Tot el que has vist era mentida, la il·lusió de la vida. Les veus, que sonaven tan brillants i netes ara s'enfosquirien amb uns ecos estranys -si algú parlés. Però ningú no parla.

 


Nota: Aquest blog segueix en punt mort. Però aquest alè breu no destorba gens la pau. Entretant, segueixen passant coses a 

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

11 comentaris:

  1. Francesc Puigcarbó16 de maig del 2011, a les 6:29

    l'absència de mobiliari és absència de vida i de caliu.

    ResponElimina
  2. Galderich16 de maig del 2011, a les 10:46

    La filmació l'he vista moltes vegades en els desmuntatges de pisos en els que he participat. Haig de reconèixer que em donen una sensació estranya, fora de qualsevol altra sensació racional.

    ResponElimina
  3. Lluís Bosch16 de maig del 2011, a les 11:15

    Puigcarbó: fins i tot fa una olor diferent, irreconeixible.

    ResponElimina
  4. Lluís Bosch16 de maig del 2011, a les 11:16

    Galderich: sí, aquí es desperten emocions i pensaments poc racionals, no ho sé explicar millor.

    ResponElimina
  5. Carme Sala16 de maig del 2011, a les 12:49

    Un espai propici pels ecos. Els de la veu avui i els dels temps viscuts ahir.

    ResponElimina
  6. Lluís Bosch16 de maig del 2011, a les 17:56

    Maleta: deu ser això, que els ecos es barregen en el món sense temps. Aquest pis ja no té cronologia, torna a ser al punt zero.

    ResponElimina
  7. Joan16 de maig del 2011, a les 20:46

    Mentre mirava el vídeo m'assaltaven estranys sensacions. I veig més coses de les que hi manquen, pura metàfora. Com aquell calendari solitari o els matalassos que semblen encara calents.

    Bloc en punt mort, dius, encara lluny del mort i punt.

    ResponElimina
  8. Lluís Bosch16 de maig del 2011, a les 20:50

    Joan: potser es fa estrany això del punt mort i que hi apareguin coses. Ara mateix em diverteixo molt més a l'altre blg, i aquest em serveix per a urgències com aquesta.

    ResponElimina
  9. maite mas17 de maig del 2011, a les 22:52

    Lluís,

    La casa dels pares buida sembla que, de cop, s'ompli de tots els records del que s'hi ha viscut a dins. És com si, de cop, tots els records passessin a càmera ràpida, talment com diuen que passen en els darrers instants abans de la mort.

    ResponElimina
  10. Francesc Puigcarbó2 de juny del 2011, a les 13:36

    i el post de marres?

    ResponElimina
  11. Mr. Aris4 de juny del 2011, a les 20:25

    si, on està Esparraguera mon amour?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)