Quan ha marxat el darrer actor i després del ritual (aplaudiments, salutacions, llums encesos). Llavors entren els tramoies. El decorat es desmunta depressa. L'escena és buida: aquell lloc (un jardí, una casa burgesa, un carrer) mostra les tres parets de guix i totxo. Tot el que has vist era mentida, la il·lusió de la vida. Les veus, que sonaven tan brillants i netes ara s'enfosquirien amb uns ecos estranys -si algú parlés. Però ningú no parla.
Nota: Aquest blog segueix en punt mort. Però aquest alè breu no destorba gens la pau. Entretant, segueixen passant coses a
La filmació l'he vista moltes vegades en els desmuntatges de pisos en els que he participat. Haig de reconèixer que em donen una sensació estranya, fora de qualsevol altra sensació racional.
Mentre mirava el vídeo m'assaltaven estranys sensacions. I veig més coses de les que hi manquen, pura metàfora. Com aquell calendari solitari o els matalassos que semblen encara calents.
Bloc en punt mort, dius, encara lluny del mort i punt.
Joan: potser es fa estrany això del punt mort i que hi apareguin coses. Ara mateix em diverteixo molt més a l'altre blg, i aquest em serveix per a urgències com aquesta.
La casa dels pares buida sembla que, de cop, s'ompli de tots els records del que s'hi ha viscut a dins. És com si, de cop, tots els records passessin a càmera ràpida, talment com diuen que passen en els darrers instants abans de la mort.
l'absència de mobiliari és absència de vida i de caliu.
ResponEliminaLa filmació l'he vista moltes vegades en els desmuntatges de pisos en els que he participat. Haig de reconèixer que em donen una sensació estranya, fora de qualsevol altra sensació racional.
ResponEliminaPuigcarbó: fins i tot fa una olor diferent, irreconeixible.
ResponEliminaGalderich: sí, aquí es desperten emocions i pensaments poc racionals, no ho sé explicar millor.
ResponEliminaUn espai propici pels ecos. Els de la veu avui i els dels temps viscuts ahir.
ResponEliminaMaleta: deu ser això, que els ecos es barregen en el món sense temps. Aquest pis ja no té cronologia, torna a ser al punt zero.
ResponEliminaMentre mirava el vídeo m'assaltaven estranys sensacions. I veig més coses de les que hi manquen, pura metàfora. Com aquell calendari solitari o els matalassos que semblen encara calents.
ResponEliminaBloc en punt mort, dius, encara lluny del mort i punt.
Joan: potser es fa estrany això del punt mort i que hi apareguin coses. Ara mateix em diverteixo molt més a l'altre blg, i aquest em serveix per a urgències com aquesta.
ResponEliminaLluís,
ResponEliminaLa casa dels pares buida sembla que, de cop, s'ompli de tots els records del que s'hi ha viscut a dins. És com si, de cop, tots els records passessin a càmera ràpida, talment com diuen que passen en els darrers instants abans de la mort.
i el post de marres?
ResponEliminasi, on està Esparraguera mon amour?
ResponElimina