En Jaume Cela, que és mestre, pedagog i escriptor, deia fa pocs dies en una entrevista que la majoria dels problemes de l'escola pública es resoldrien amb un mestre més a cada escola. Em sembla una forma didàctica d'explicar que cal una mica més d'inversió. Si és que ens preocupa el futur del país, és clar.
Però allò que ronda pel cap de la Consellera d'Ensenyament és, vès per on, suprimir com a mínim un mestre de cada escola pública. Només cal que a Madrid insinuïn retallades perquè la sobiranista i desobedient Genialitat de Catunya es posi a retallar com ningú. A mi, l'opció de la Consellera no em sorprèn. Aquesta Honorable senyora era d'Unió Democràtica i és "propera" a l'Opus. Va deixar Unió per passar a Convergència, perquè allí el sol (i el sou) escalfa més. No va deixar la proximitat a l'Opus. Tot legítim, no cal dir-ho.
El que costa d'entendre una mica més és que un govern amb consellers ex-unionistes i propers a l'Opus se sostingui gràcies a les CUP. La conclusió a la qual he arribat és que les CUP estan disposades a pactar amb el dimoni si el dimoni ve amb l'estelada. Amb una estelada a cada banya, que deia aquell poema carrincló.
Quina mena d'akelarre assembleari deuen haver fet les CUP per mantenir la benedicció a una consellera que acabarà d'esclafar el poc que ens queda de dignitat a l'escola pública? Les CUP no deixen de parlar de desobediència als tribunals "espanyols". En Pujol practicava el "peix al cove" i les CUP la "desobediència al cove". Desobeïran un tribunal perquè és espanyol i obeïran una consellera de l'Opus per què és (o sembla) independentista? Tindran la barra de dir que els mestres suprimits els ha suprimit l'Espanya dolentota, i que quan siguem independents tindrem més i millors mestres que Suècia, Dinamarca i Finlàndia juntes?
A mi, les CUP em fan pensar de vegades en una versió barroera de "El banquer anarquista", aquella obra genial d'en Fernando Pessoa. El banquer de Pessoa és més anarquista que ningú perquè tan sols pensa en el seu benestar i a la resta que els bombin. Doncs això. Anem cap a la independència, i al poble que el bombin.
Tal vegada cal entendre-ho del revés: els independentistes saben que el procés s'ha acabat, i que més val conservar els escons i els càrrecs. Les CUP saben que mai més no tindran 10 diputats, i per això sostenen un govern de dreta dura: fer-lo caure vol dir anar a unes eleccions noves. I quedar-se amb 1 o 2 diputats. Que és el que es mereixen.
Quin fart d'independentistes!
Quina peresa i quina angúnia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada