Gossos proletaris

Més proletari que els proletaris, el gos Excalibur ha mort per imperatiu legal. Fou un gos de raça incerta, un desclassat entre els gossos. Un xuxo, un animalet de color gos com fuig, un cànid de classe baixa, una bestiola. No fou un dels cent-un dàlmates. Fou un tipus vulgar tal com jo, que no pertanyo a cap de les quatre-centes famílies catalanes imprescindibles.

El 1925, Mikhaïl Bulgakov va escriure Cor de gos, una novel·la trasbalsadora i terrible en la qual un pobre gos del carrer esdevé humà i aquesta transformació és la major desgràcia de la seva vida.

També a principis del segle XX, Saki (Hector Hugh Munro) va escriure Tobermory, la història d'un gat que aprèn la llengua dels humans i aquest aprenentatge li costa la mort (una burla magistral dels coneixements maleïts com la càbala o la lectura del Necronomicon).

A principis del segle XXI, la ministra de Sanitat d'un país mediterrani va decretar la mort d'un gosset domèstic perquè potser estava infectat pel virus Ebola. La ministra es diu Ana Mato Adrover (Madrid, 1959), és filla d'un alférez de la marina i fou professora universitària de Sociologia a la Universitat Complutense i a la UNED.

La relació entre els homes i les bèsties és la història d'un món inacabat o mal fet. Jesucrist va llençar una colla de porquets per un penya-segat perquè potser estaven posseïts pel dimoni, i moltes dones medievals catalanes van anar a la foguera perquè potser havien fet amistat amb un mascle cabró.

En algunes contrades catalanes, la joventut ociosa i estival es distreu fent putadetes als bous. Hi ha monarques constitucionals als quals el poble els subvenciona safaris per matar elefants, i els valents caçadors de perdius són incomptables en les nostres contrades.

També té molta predicació matar porc-senglars, llops i guineus i conills en nom d'una pseudo-ciència anomenada cinegètica i que pressuposa que l'home-caçador és una peça clau de la salut i l'equilibri dels ecosistemes.

Afartar-se de cargols bullits en vida es diu fer una caragolada i rep subvencions en alguns municipis catalans, i se sol cometre en un context de reivindicació cultural de caire nacional i per això sol haver-hi banderes. Torturar fins a la mort un brau en una plaça circular podria ser cultura o fins i tot tradició, i es practica en places que també duen banderes patriòtiques.

Diuen que Goya no hagués dibuixat les seves magnífiques imatges de la tauromàquia si no hi hagués tauromàquia, de manera que bombardejar la població civil en una guerra també hauria de ser considerat cultura, perquè altrament Picasso no hauria pogut pintar el Gernika.

Com que l'eslovè Zoran Music no hagués pintat mai l'obra que encapçala el post si no hagués estat pres a Dachau, caldria pensar que el camp d'extermini de Dachau és quelcom cultural i per això presservable. Potser no estaria mal pensat fer un Dachau commemoratiu un cop a l'any, on el Departament de Cultura podria convidar-hi pintors i cineastes. En nom de la cultura, el senyoret Conselleret de cabell angelical podria donar una subvenció (petita) al millor artista.

El gos Excalibur ha mort per presservar la civilització humana, tal com van fer desenes de milers de vaques boges fa pocs anys, tal com van fer els porquets palestins que Jesucrist (fill d'un Déu) va immolar.

Milions d'animals moren cada dia per mantenir la nostra dosi cultural de proteïna. La cobdícia immobiliària també deu ser cultura, així com ho és l'estupidesa, així com ho és la divina ignorància.

Fins que no arribin uns redemptors extraterrestres àvids de proteïna humana no entendrem res de res i continuarem donant els nostres sagrats vots (votar és sublim) als senyors i les senyores que decreten sacrificis i cultura.

Ei, Excalibur: et saludo en nom dels pàries de la terra.