Joan Serra, coreografia de la mort i la ressurrecció

Vaig conèixer en Joan Serra a Esterri d'Àneu ara fa dos anys. Tant a ell com a mi ens hi va dur la feina, i vam coincidir a la mateixa escola. El juny del 2011 va ser especialment lluminós. Recordo unes tardes brillants, i l'aire fresc que baixava desbocat des de la Bonaigua cada vespre, les tempestes sobtades que em feien córrer avall a mig camí, quan m'enfilava pels camins. Vaig tenir la sensació de viure dos mesos màgics, lluny de tot i de tothom. No vaig enyorar ningú perquè tot era ple de llum i d'amor.

Em van explicar històries sobre el Grial, que està amagat un xic més amunt, poc més enllà de Son. Algunes tardes ens trobàvem amb en Joan a la terrasseta de Cal Costa i fèiem una cervesa. O dues. La impressió que em va fer en Joan Serra és la d'un entusiasta. Entusiasme en el sentit grec i etimològic del mot. És cert que en algun instant es va queixar de les retallades, dels buròcrates i dels polítics, però vivia per la passió i la dansa. D'aquella mena de gent de qui només ets capaç de pensar que et cal aprendre'n i prou, callar, escoltar i aprendre'n tant com puguis. Que no et faci por morir. Ni viure, ni vergonya ballar.

-A tu t'agradarà el Joan Colomo -em va dir- Busca'l pel youtube o per on vulguis.

Amb aquesta cançó del Joan Colomo em va fer ballar.

A en Joan li va tocar preparar la coreografia amb els nens de segon, que eren els nens a qui jo els feia de tutor. Li deuria tocar perquè en aquella escola tothom considerava que el grup de segon era el més difícil, i ell va acceptar el repte. Recordo perfectament el primer assaig, damunt la gespa del pati embogida per les pluges. Aquell nen tan difícil... ens va deixar esgotats a tots dos i després, asseguts en unes pedres, vam parlar d'aquestes criatures a qui tothom assenyala.

Aquell mateix nen, pocs dies més tard, em va dur uns cap-grossos que havia recollit en una bassa de Sorpe, el seu poble. Els duia dins d'una ampolleta d'Aigua de Ribes. N'hi havia un que flotava panxa enlaire. Va preguntar perquè estava en aquella postura.
-Em penso que està mort -deuria dir-li jo, més o menys.
-Potser ressuscitarà. A Sorpe va ressuscitar una dona, fa un temps.

____________

Ara, de sobte, els dos petits videos que vaig gravar per la frase d'aquell nen troben el seu significat:
A Sorpe va ressuscitar una dona.
Ha passat el temps, res no és al mateix lloc.
I jo... sóc el mateix? Veig que duia les sabates que duc avui. Però no sé si jo era jo.