Temps d'estiu i els blogs aturats sota el sol, com sargantanes. M'agrada aquesta sensació d'escriure al blog per a llegir-me jo mateix, o algun despistat que passava per aquí. Recordo que ara fa un any vaig provar de recollir les meves pel·lícules preferides. O aquelles que més m'han impressionat. Molts d'aquells trenta apunts estan escrits a les tardes, quan tornava d'estar amb la mare a l'hospital on -jo encara no ho sabia però crec que ella sí- agonitzava.
La història d'aquest blog, aturat des de l'abril, és ben bèstia. De vegades me'l miro i penso que és massa íntim, que explica amb detalls excessius aquest fragment de la meva vida, quasi pornogràfic de tan evident, de tan explícit.
Ahir a la nit, ajegut al sofà, vaig descobrir per casualitat Goodbye, how are you? (2009). Una pel·lícula estranya, tendra, irònica, sarcàstica, violenta, pessimista, poètica. Boris Mitic és un director de documentals que ha construït aquest film com si es tractés d'un puzzle. Ha col·leccionat imatges i aforismes (amb l'ajuda d'un grup sorprenent: el Cercle Aforístic de Belgrad). Els ha enllaçat en vint-i-quatre breus capítols, i la música de fons li ha posat en Pascal Comelade, que ja comença a semblar inevitable en el cinema documental.
En deixaré tres, pescats a llapis sobre una llibreta que tenia a mà, vora el sofà:
- Si no vull que la meva vida pengi d'un fil, m'he de convertir en marioneta.
- La veritat no es podrà amagar, perquè enlloc no és ben rebuda.
- L'avantatge de la democràcia és que cada quatre anys podem renovar la sàtira.
_________________________________________________
Si el lector despistat que arriba aquí enmig del tedi no sap què fer, li deixo les claus perquè entri a l'altre blog (una mica més actiu que aquest). De passada pot regar les plantes del balcó, i donar un cop d'ull per comprovar que tot està en ordre.
Ostres, quan visionava el vídeo he pensat: és serbi però el podria haver fet perfectament en Lluís. És del seu estil. I va i llegeixo una mica més avall i veig que l'has pescat a l'atzar però t'hi identifiques perfectament amb aquesta selecció d'imatges suggerents.
ResponEliminaEn fi, avui no rego que ha plogut i això que ens estalviem malgrat que sempre hi haurà la cabra boja que es cruspirà la flor que ha sortit del jardí...
Tot en ordre, veig. Ja que hi sóc, i si no et fa res, vaig un moment al lavabo...
ResponEliminaGalderich: si tens ocasió d'aconseguir la pel·li veuràs que és una perla i una rara avis tot junt. I tens raó: el dia que em posi en això del video més seriosament, m'agradaria molt fer una cosa semblant. De moment tinc el títol "Catalunya Kistch" i alguna idea dispersa.
ResponEliminaMatilde: fes, com si fossis a casa. Recorda d'estirar la cadena en acabat,que amb la calor tot fermenta depressa. I no te n'estiguis de mirar la nevera, que més m'estimo que a algú li facin profit els iogurs abans no em caduquin mentre jo tresco per la muntanya.
ResponEliminaDoncs aquest també es mereixia està a la selecció:
ResponElimina"Ara que estic a punt per morir per allò en que crec, ja no crec en res..."
Brian, la col·lecció d'aforismes és llarguíssima (és una lectura de més de 60 minuts), i la majoria són imperdibles. Deixo l'enllaç del programa de TVC: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3182811
ResponEliminam'agrada molt la veu gairebé xiuiuejant sons que no conprenc acompanyant les lletres que sí que entenc i les imatges... com lliguen subtilment les unes amb les altres i amb el text. Molt suggerent. Una troballa.
ResponEliminaEulàlia: a la TVC encara s'hi troba alguna coseta. De nit, això sí, quan el vigilant dorm.
ResponEliminaEl video és fantàstic i molt intel.ligent!!!
ResponEliminaA mi m'ha passat el mateix, aquest vídeo amb mitjans el podies haver fet tu. NO ho entés, pero no cal, tot és absurd, fins i tot l'absurd per si mateix.
ResponEliminaAnònim: de veritat que la pel·li és molt recomanable.
ResponEliminaPuigcarbó: doncs mira, jo estava convençut que t'agradaria la pel·li. Sabent-te admirador del Cioran i dels aforismes, jo pensava que sí. En tot cas, si agafes l'enllaç del documental sencer (doblat) t'agradarà.
ResponEliminaOstres, pensava que auqest blog estava mort però o bé es un esperit que don voltes o ha resucitat...
ResponEliminaAris: aquest blog no està ni viu ni mort, sinó una mica zombi. No el puc deixar mort perquè quan acabi l'aventura de "La segona versió" tornaré aquí... suposo.
ResponEliminaDeixar alguna cosa per fer és una bona excusa per tornar a un lloc. Com que veig que les plantes estan regades de fa poc, tornaré en un parell de dies i miraré el video. (M'agrada molt aquest blog)
ResponEliminamola força un blog com aquest, un blog que emptatitza amb la vila d'Arreu i que tempta repúbliques i astres. Nosaltres oferim una tribuna delitant i desorbitada...t'esperem a dir la teva, trobaras amics de blogs i desventures aventurades.
ResponEliminaMarta; acabo d'arribar i trobo que se m'ha mort l'alfàbrega. No acusaré ningú del crim, però.
ResponEliminaPenyabogarde: ja sabeu que podeu tornar per aquí quan us plagui. Ara visitaré el vostre blog culé.
ResponElimina