Volem inquisidors catalans!

L'altre dia, i gràcies a seguir la lectura dels articles d'en Ramón de España, em vaig assabentar que el Parlament de Catalunya vol debatre la qüestió de les bruixes catalanes assassinades al segle XIV, un tema que la ciutadania de 2022, assotada pels virus i la ineficàcia (i la corrupció endèmica de la casa nostra) sens dubte desitja conèixer a fons, i no dubta en comprendre que se li destinin hores i recursos al nostre parlamentet regional. La regionalització folklòrica sempre serà la cosa nostra. La nostra casa.

Volem bruixes catalanes, però sobretot volem inquisidors catalans, perquè són els inquisidors allò que de veres ens excita el nervi patriòtic: al foc la bruixa i el botifler! Al foc els llibres que no reivindiquin els mil anys de la nació catalana! Al foc tot el que no ens agrada! No en va, a moltes manifestacions de l'Òmnium Cultural hom desfila amb torxes i caputxes: el foc salvífic de la pàtria somiada.

Volem inquisidors catalans! I per això ja vam reclamar bisbes catalans, anys enrere. I exorcistes catalans, que treguin el dimoni botifler de l'ànima dels posseïts pel dimoni espanyol: els maleïts sociates, els ciudadanus, i àdhuc dels Comuns i les Comunes, que mostren un aire diabòlic i espanyolista que no s'escapa a l'ull de l'exorcista català capaç de detectar impureses i heretgies. Catalunya serà pura o no serà: no hi pot haver una Catalunya mestissa ni mig nyorda ni mig xarnega: que es foti en Candel i la seva tropa de xarneguets! Només ens val una Catalunya pura que digui àdhuc i nogensmenys, i que usi els pronoms febles a la manera canònica d'en Fabra -o del malhaurat Pau Vidal.

Volem inquisidors catalans, vigilants i amatents, torxa enlaire, a punt per a la incineració del traïdor a la pàtria. Volem llibres en català encara que siguin llibres de merda. Perquè seran merda catalana, i la nostra merda és nostra abans que merda, i qui no ho entengui que el bombin. Qui no ho entengui ja ho entendrà quan truquin a la porta de casa seva, de matinada, els inquisidors catalans.

Llavors, quan l'inquisidor català us truqui a la porta, a les tres o a les quatre, lamentareu la vostra traïció i la vostra botifleria i haureu desitjat haver estat bruixes catalanes. Més catalanes que bruixes, a poder ser.