Kamchàtka, Fugit a Tàrrega 2014

Al mateix instant en què vostè llegeix aquesta línia, milers de persones del seu mateix planeta estan fugint de la guerra, de la fam o de la misèria. Ho sabem perquè ho diuen els diaris i la televisió, que de tant en tant escullen una guerra perquè resulta més mediàtica i més atractiva d'entre les desenes de guerres en què les persones civilitzades ens matem les unes a les altres.

En el joc del teatre, que és el més complexe dels jocs, vostè podria entendre durant uns minuts, i arribar a sentir alguna de les emocions que senten els fugitius. Anar de la ruïna a la desolació passant per túnels foscos, pisos buits i escales interminables. Sense papers d'identitat i fins i tot sense telèfon mòbil.

Fugit, que aquesta companyia de teatre única al món acaba de presentar al festival de teatre de Tàrrega es planteja com una precuela del fascinant Habitaculum del 2010, però la lectura i la interpretació és dins de cada espectador-participant en la fugida. Kamchàtka és fidel a la seva ètica i a la seva estètica tan ben travades, tan riques en el detall, el matís, el silenci, la profunditat i el respecte per aquest espectador-participant que saben crear al primer minut del muntatge.

Fugit és una experiència emocional que es viu enfora, que s'experimenta col·lectivament en el contacte amb els altres. Vostè no és un espectador i les persones del voltant, desconegudes, cobren cos i la seva presència condiciona allò que vivim.

És una hora i mitja en què el contacte, la mirada i el silenci es comparteixen en el grup: La introspecció o les reflexions, en tot cas, vindran més tard. I alhora participa del fet teatral perquè l'imaginari construeix el joc, amb ritme, intriga, humor, un clímax ambivalent i un final coherent i terrible, tan inesperat com lògic.