Cthulhu i el context masculí

La primera intenció era titular aquest apunt El context, però de seguida em vaig arronsar. Sota aquest epígraf ningú no vindrà a llegir, perquè es temeran trobar un tupit tractat de semiòtica de sis-centes planes. Calia necessàriament afegir algun altre mot a el context, un nom capaç d'indicar que podem veure alguna cosa lleugera i divertida, ni que sigui una broma amb Lovecraft i els seus dimonis. Cal no oblidar que això és un blog d'entreteniment.

Per aquest mateix motiu, mentre rumiava quina trampa li posava al títol per a poder parlar del context sense espantar el respectable, em vaig posar a fer dibuixets al meu quadern. (Dit de pas: si un dia el quadern cau en mans d'un psiquiatre, res no em lliura de passar una bona temporada al Pere Mata, on em donaran generoses dosis de psicòtrops gratis, i d'aquesta manera podrien sortir infinits altres dibuixos, inspirats i brillants). Finalment, el meu subconscient em du a dibuixar uns gargots que troben el títol per sí mateixos: Chtulu per a homes adults.

Caldria anar al gra d'una vegada, i dir allò que volia explicar sota el títol el context. El cas és aquest: Quan em miro els darrers apunts del blog, me n'adono que el mot Chtulu ha creat un fenomen inesperat: Chtulu masculinitza el blog. Ara s'assembla a les dutxes d'un gimnàs de l'Eixample. Chtulu a Catalunya va merèixer deu comentaristes, tots ells homes. Aquesta resposta de gènere és inaudita i ens duria a tedioses hipòtesis sobre allò que interessa a homes o a dones, si escrivim igual o diferent, si pensem de formes simètriques, semblants o divergents, que si Venus, que si Mart.

Estic cansat, i les emocions dels darrers dies són massa intenses i profundes. No vull posar-me a pensar en res de tot això, ni tan sols per a evadir-me de la realitat. Vagarejo pel Youtube, clicant noms que em venen a l'atzar, els mites i els Chtulus personals. Així, catric-catrac, arribo fins a un dels meus ídols, en Joan Garcia Oliver. El seu discurs m'ajuda (ens ajuda) a comprendre la diferència entre text i context, entre el discurs i les circumstàncies que l'envolten. Garcia Oliver es troba també en un context masculí? Com es repartia en gèneres, la seva audiència?


És una pena que els textos necessitin contextos. Sobretot avui, quan algú em dirà que el discurs de Garcia Oliver no val perquè l'invalida un context diferent. Com quan diuen que a Egipte es revolten contra un dictador i aquí no calen revoltes, perquè això és una democràcia.

En aquest precís moment sento una alenada al clatell. Un company de feina treu el cap pel damunt i per darrera de la meva espatlla, ulleja el text i em diu parsimoniós, carregat de paciència i bona voluntat:
-T'ha sortit un text embolicat i confús. Això diu molt del teu context.