Arriba l'hivern, discret i humit. El vent gira, el fred estreny. La mandra cenyeix el temps.
Em venen ganes d'estirar la funda nòrdica fins als narius, i després cobrir-me la closca. De bon matí. Com l'óssa prudent, romandria dins del cau vagament atenta al clam de la primavera.
Sé que els cretins corren pels carrers, enfundats en abrics nous. Veig que els Mossos d'Esquadra s'han engiponat roba polar, i aquests passamuntanyes de gore-tex que en d'altres latituds del planeta pertanyen als terroristes de la tele.
De vegades penso que l'hivern és un somni i que només visc -de veritat- en el bon temps. Però això també és un somni. Quan salto del llit tinc els peus freds. Llavors, a les palpentes, busco els mitjons de llana.
he, he, he!
ResponEliminahome! no n'hi ha per tant, que avui és dissabte, i es pot mandrejar fins que el sol sigui prou alt ... no? espero que sigui que si...
Els llençols... quin gran invent!
ResponEliminaCom que visc a Barcelona la nòrdica no l'utilitzo però si fa fred, ben bé que va!
no funciona l'audio de l'ordinador i no sé què dius però els meus dos gats s'han quedat quiets, no sé si congelats o hipnotitzats. Pobrets
ResponEliminaKika: i tant que es pot mandrejar...! No es van inventar per a altra cosa, els caps de setmana. Passa que jo escric quan escric, i ho penjo quan ho penjo. Justament en cap de setmana, perquè tinc més temps.
ResponEliminaGalderich: és evident que a la llista dels grans invents de la humanitat, el llit i els seus complements haurien de ser al top ten.
ResponEliminaMarta: ja se sap que els gats tenen aquell sisè sentit que els adverteix de les coses estranyes, i que són capaços de percebre fantasmes i demés. Però... per l'amor de Déu: a qui se li acut posar els gats a mirar blogs? Pobres bestioles.
ResponEliminaMax von Sidow era més terrible a la sessió d'hipnosi de l'Europa de Lars von Trier.
ResponEliminaBrrrrrr...M'he despertat en aquesta mena de gelor infernal...Tan calentó que es deu estar al infern convencional de tota la vida, amb les calderes d'en Pere Botero incloses. En el fons dec ser un conservador, ja ho veus!.
ResponEliminaSalut.
Encara has de treballar millor el tema de les transicions entre escenes...
ResponEliminaSí,sí, cal millorar-ho, però aquest és tot just el primer videoe ditat... quinze minuts després d'haver-mecomprat la meva primera càmera de video. El proper repte és filmar un fantasma en moviment que apareix del no-res sobre un cementiri nevat. I lleuger de roba, per més mèrit. D'això se'n diu work in progress, i consisteix en mostrar els passos i les vacil·lacions.
ResponElimina