Ha calgut voltar pels llibreteres de vell i els brocanters per acabar rescatant una curiosa edició de còmic de la prestigiada Glénat, on uns desconeguts guionista i dibuixant van basar-se en Joan Perucho per a una obra de joventut.
Els autors eren prometedors, però van morir joves i en circumstàncies estranyes, abans de tenir temps per a consolidar l'obra incipient. El guionista va ser víctima d'un fatal accident de motocicleta per no dur un casc reglamentari. La premsa local de l'època ho resumia així:
Jeune promise de la bande dessinée, mort comme Lawrence (es refereix a Lawrence d'Aràbia). A Le Figaro, 30 de novembre de 1984.
El cas del dibuixant és més terrible encara. L'artista va fer una excursió al Cabo de Gata (Almería) i es va banyar en alguna platja de la zona. Mai no en va sortir. Un testimoni recollit per El Caso (30 de novembre de 1985) diu que durant la nit anterior s'havien vist luces surgiendo del mar en dirección a la constelación de Orión, i que a la matinada se sentia una forta pudor de peix podrit a la regió. El jove periodista Iker Jiménez va esmentar el cas en una edició del programa Cuarto Milenio.
Jiménez hi afegeix (sense especificar-ne la font) que per aquelles dates també es van registar incidents de sirenes que havien assetjat alguns pescadors molt catòlics, malgrat cap d'ells no va sucumbir als encants de les donzelles marines. Va sucumbir-hi el dibuixant? Va viatjar a Orió i ara dibuixa des del sistema de Betelgeuse?
Tot són especulacions i ombres, aquell soroll que diria Shakespeare (tant li fa si és soroll de sabres com de periodistes). Allò que tenim és aquest petit i bell llibret.
(Per al lector/a curiós o inquiet, es recomana obrir el document en mode de pantalla completa, perquè la lletra és menuda).
Malaguanyada fi la de l’autor o el dibuixant, tot i que ben segur que aquest darrer, tal com dius, deuria ser abduït per alguna nau forana, potser de la facció cerdana de les forces d’Orió, i segueix dibuixant o àdhuc escrivint. Sovint les formes estranyes del núvols es deuen al caprici d’aquests artistes abduïts ;-)
ResponEliminahe he més que un còmic es una foto novel·la. Molt divetit
ResponEliminaMalaguanyats, aquests joves autors. Una pèrdua irreparable.
ResponEliminaAlberich: l'opció de l'abducció cerdana no em sona gens malament. Podria ser la versió oficial, fins i tot.
ResponEliminaAris: vet aquí que la fotonovel·la és un dels formats que m'agradaria anar treballant, no crec pas que aquesta sigui la darrera. Ara només he de trobar actors i actrius.
ResponEliminaMaite: jo no patiria massa per aquests joves autors. Si van ser abduïts, qualsevol dia podrien reaparèixer, i tan frescos. Hem de ser optimistes. I si els extraterrestres demanen algú a canvi, els podem enviar algun candidat d'aquests que ara veig a la TV.
ResponEliminaEl que més greu em sap és no poder llegir la continuació. I pensar que, ara mateix, a Orió, aquests autors novells estaran triomfant i venent tebeos com rosquilles, degut a que, durant el llarg viatge -però alhora ràpid, degut a l'efecte pancatòdic que es produeix durant un viatge interestelar- cap a la constel·lació, van tenir temps per meditar i agafar mà i pràctica en l'assumpte.
ResponEliminaNo sé si anar-me'n a prendre un bany al cap de Gata, a veure si tinc sort i m'adbueix algú.
I tot això em porta a la insoportable aleatorietat de l'abducció: per què a mi no???
Leblansky: A mi també m'intriga i m'emprenya que les abduccions siguin tan poc democràtiques, i que no es pugui fer una instància sol·licitant-la. Potser algun dia trobarem la fórmula. Ens veurem a Orió!
ResponEliminaHa, ha... genial! Sempre m'han agradat les fotonovel·les i si a més són tunejades com ho fan aquests autors abduïts, millor que millor!
ResponElimina