Sóc a casa, assegut i escrivint. He posat Tchaikovski. Llavors, sento el soroll del vent i les primeres gotes.
Després cau una pluja suau que mulla els arbres. La tempesta es va desfent. Com que he obert el balcó, la TV del veí m'explica que els atletes francesos han guanyat la cursa de relleus, a Barcelona.
La pluja afluixa i sento que novament la gent passa per davall del balcó, camí del bar.
Molt lluny, ha caigut un llamp.
Finalment, amaina i la tempesta marxa en direcció nord-est.
Una bona recreació d’una tarda de diumenge amb tempesta inclosa. Està molt bé el vídeo en el que has “caçat” el llamp.
ResponEliminaSalut.
El llamp l'he caçat de xurro, és clar.
ResponEliminaUff!, aquí també em tingut tronada, amb una mica de pluja. I ara sembla estar tot en calma, però el cel és encara ple de núvols amenaçadors... ups!! acaba de tornar a tronar :-S
ResponEliminaNo m'agraden gens les tempestes. Recordo que l'any passat just al 1 d'agost, també en va fer una amb pedra inclosa. Se'ns va tapar el desguàs de la terrassa, ens va entrar aigua a dintre de la cuina i la pedra ens va foradar dues persianes. Quina feinada vam tenir fa just un any!
Petons selvàtics.
Pantera: per aquí segueixen caint llamps, i crec que recordo la tempesta del dia 1 d'agost de 2009. Jo pretenia agafar el cotxe i em vaig quedar a casa. Pel carrer passaven els contenidors, sense respectar el semàfor.
ResponElimina"El temps de pluja,
ResponEliminatemps d'estimar-se a mitja veu". Aquí no, desde luego, aquí luce un sol de fuego.
Si fueses Félix Rodriguez de la Fuente el relámpago lo hubieses tenido más que preparado para la ocasión.
Buen día.
Pepe: pues confieso que estaba preparado el relámpago. Lo tenía en casa guardado para el momento oportuno.
ResponElimina