La fractura de la llum

Il·luminacions, miracles i transformacions

Diuen les escriptures que un tal Saule de Tars va caure del cavall, va sofrir una ceguesa passatgera i en acabat ja creia fermament en Déu. Tant és així que Saule (després de la clatellada s'autoanomena Pau) esdevé l'apòstol més competent i el primer martell d'heretges. Les seves Epístoles són una obra literària densa, profunda i enigmàtica: del raonament a la irracionalitat, de la humilitat a la fúria arrogant. En un to poètic i místic però també hàbil, intel·ligent i polític: Saule/Pau és conscient que està organitzant alguna cosa. J.L. Borges s'entretenia en aquests textos, i els usava per a les seves brillants especulacions.

L'autor havia de ser home de formació sòlida, i la va poder conservar malgrat l'impacte de la llum. Si era funcionari de l'imperi, no cal dubtar que era un tipus llegit.

Saule de Tars/Pau és més o menys el paradigma del convers: el qui abraça una nova fe (com el qui deixa de fumar) abraça alhora una profunda actitud bel·ligerant contra els seus antics companys. El menyspreu que sent per aquells qui ha deixat de banda és també un menyspreu contra el seu propi passat, que odia per no haver abandonat abans.

El cas, però, és això de la il·luminació brusca. Sembla que no hi ha procés, tan sols revelació sobtada. S'esdevé quan no ho esperes, quan anaves a buscar o a fer una altra cosa. Sembla que la il·luminació es dóna en un lloc més o menys especial: enmig d'un desert, dalt d'un cim (com Jordi Pujol a la Pica d'estats). En aquest destí atzarós hi ha el senyal diví, que decideix pel seu compte, sense tenir-te en compte. Chateaubriand diu j'ai pleuré et j'ai cru. Així tot d'un cop estàs transformat.

El santoral és ple de conversions, de vegades amb relats fulgurants i fabulosos que tenen una enorme potència per a tocar les emocions: la il·luminació és un renaixement, i el nou nascut comença amb aquest plor que anomena el vescomte de Chateaubriand, imatge del primer plor amb què els nadons aprenen l'aire del planeta. (Més avall deixo l'escena central del Francesco de Liliana Cavani, una mica pasoliniana: potser sobreactua, però el Mickey Rourke explica aquest plor aquí duplicat: abans i després de la revelació).

També cal dir que alguns sants cabdals del cristianisme es van cristianitzar per interessos estratègics del poder i de la política, una mica a l'estil de l'Esquerra Republicana. O com l'Artur, qui de sobte va trobar la fe sobiranista. Per a demostrar aquesta conversió va fer erigir una catedral: la Casa Gran. Invent efímer i que avui ha desaparegut del discurs.



Hi ha una llarga llista de sants i beats que es van acollir a la fe en edat madura o àdhuc provecta: el designi diví es manifesta sense prejudicis d'edat. Francesco d'Assissi i l'Ignasi de Loyola van passar una joventut dissoluta i quan van decidir posar seny es van transformar en models de santedat, d'austeritat i de bondat. La conversió és molt cara al cristianisme, sempre disposat a acollir i a perdonar. Sembla que a Déu li plau aquesta operació miraculosa: gamberros, delinqüents, lúbrics i saltataulells son candidats a la il·luminació. El peculiar sincretisme mexicà actual converteix en beats i miraclers alguns narcotraficants morts per la causa, que són elevats als altars populars.

Com en la política, novament, és possible viure il·luminacions successives: a Mahoma l'àngel el visita repetidament per anar pulint i millorant el discurs. Com ell, el senyor Piqué va iniciar-se a les files d'una organització clandestina i trotskista, per acabar sent el lider del Partit Popular de Catalunya, tot passant per Convergència. L'ínclit Solé Tura va anar des del Partit Comunista Espanyol (que llavors defensava els valors de la lluita armada) fins a participar en un govern socialdemòcrata i creador de la guerra bruta contra ETA. La llista seria inacabable i per tant extenuadora, avorrida.

De fet, la vida quotidiana també sofreix transformacions i il·luminacions inesperades. El polític més ben valorat d'Espanya té reflexions interessants sobre el pas de l'heterosexualitat a l'homosexualitat -i viceversa (!).

La vida conté innegablement una necessitat de canvi que algú vol anomenar procés d'evolució, i que es deu a què només podem viure un cop: en realitat, som l'eruga, la crisàlide i la papallona -però per dins.

Un dia descobreixes que la Pepsi t'agrada més que la Coca, o la Pepeta més que la Ramoneta -o en Pep més que la Pepa. Arthur Rimbaud deixa de fer versos i es posa a traficar amb armes, i Llucifer passa d'àngel a dimoni en una il·luminació inversa. El món dels blogs és virtual però viu dins del món sense adjectius i per tant és un reflexe més de la vida. Necessàriament inclou transformacions, mutacions, miracles i il·luminacions.

Aquest humil autor de blogs també va decidir fer un gir, i fa poc va crear el blog on ets ara. Va variar una mica el registre, la temporització dels apunts i l'enfocament. No se sap del cert si aquesta imatge que clou el text (dins un temple catòlic d'Itàlia)  fou presa abans o després de la transformació, però és el testimoni d'una il·luminació fulgurant.