Elements (4): Aire, aire lliure

Juan-Eduardo Cirlot és molt breu a l'entrada Aire del Diccionario de símbolos. Però no obstant és claríssim, i fa així una bonica referència al concepte, que és quasi com una metàfora:

Diu que l'aire s'associa a l'alè vital i per tant a la paraula; al vent de la tempesta; a l'espai com a àmbit dels processos vitals. Relacionats amb l'aire hi ha la llum, el vol, la lleugeresa, l'olor i els perfums. Cita Gaston Bachélard quan cita Niestzche: per al filòsof, l'aire és la imatge de la llibertat, una matèria esprimatxada que permet l'expressió lliure. Niestzche -de vegades- és sorprenentment translúcid.


El vol suspès a l'aire ha estat sempre imatge d'una llibertat radical, fins i tot ofensiva: el Neo de Matrix vola sobre els caps dels congèneres, en un acció reivindicativa i amenaçadora, en la darrera seqüència. Als Nòmades del vent, tot esdevé en l'aire i lluny de les fronteres: és el territori sense territori. Els protagonistes de The Misfits combinen la captura de cavalls salvatges amb les avionetes. El vent és la imatge d'allò que és lliure per definició, com la imatge del cavall.


Al zodíac, els signes d'aire (Gèminis, Balança i Aquari) són aquells que viuen en un espai de llibertat fantàstic: els qui projecten idees i somnis, sense preocupar-se de la seva concreció. L'aire és el somni, l'ideal que no necessita exèrcits ni diners per a ser dut a terme. El projecte inacabat, el somni utòpic. En aquest sentit, retrobem Cirlot: l'aire és el lloc dels processos vitals, i en tant que processos no necessiten concrecions finals perquè llavors serien obres o productes. Així ho veu (ni que sigui irònica i amargament) Requiem for a dream.


Netament aeri, doncs, deu ser el pintor d'icones Andrei Rubliev: en quasi tres hores de pel·lícula no fa una sola pinzellada. Com el Giotto que interpreta Pasolini a Il decamerone, prefereix somniar l'obra abans que no pas realitzar-la. El Che Guevara sembla que fou Gèminis i per tant, home d'aire. És això el que s'explica als Diarios de la motocicleta? L'associació moto-llibertat acaba de ser reeditada pel sempre xocant Vladímir Putin, que va inaugurar una concentració de motards russos amb un discurs sobre aquest vincle.


Què deu voler dir Cirlot quan diu que l'aire és l'àmbit de la paraula com a alè vital? Suposo que es refereix al versicle del Gènesi on s'explica que Yahvé comet la creació mitjançant el verb. La creació fou un acte oral: Déu va dir llum i la llum es va fer. Tal com fa el mag amb abracadabra. L'aire transmet la màgia del so creador. El Gòlem també pren vida mitjançant un mot, tot i que aquest cop ja és escrit sobre el fang primigeni (atenció a les imatges, que expressen clarament el poder de l'aire).


Una dita popular diu una cosa com ara que les paraules se les endú el vent, i això caldria discutir-ho molt. No pas les paraules del demiurg, que són poderosament creadores de realitats tangibles. I de vegades, mortals.



(NOTA: Malgrat haver liquidat el quart i defintiu element de la sèrie, en queda un, de propera aparició. Es tracta del riu, i gràcies als lectors i les lectores del blog que me'n van fer adonar: Lila i l'incombustible Francesc Puigcarbó. Reconec que afegir el cinquè element és una mica arrogant, però s'ho val).