Catascòcia

Un amic que llegeix El Punt/Avui en paper, Vilaweb a la pantalla i mira Els matins de Tv3 (amb aquella fe...!) em parla d'un nou país d'Europa que jo desconeixia. Santa ignorància! El país es diu Catascòcia. Diu que Catascòcia és el millor país del món occidental. El més democràtic, això per descomptat. Un país que no tan sols pertany a la Unió Europea, si no que hi pertany com a membre d'especial rellevància. Un país d'aquells que dius: caram, tu... quin país!

-De debò que no té cap pega, Catascòcia? -pregunto.
-Oh, sí, és clar. La perfecció només existeix a la ment de Déu...! A Catascòcia hi ha uns quants botiflers... però ja els reeducarem!

M'ho prenc amb humor distanciat, vès què més podria fer-hi. Com que el meu amic em veu incrèdul, m'allarga un tríptic per a turistes: Welcome to Catascotland (per internacionalitzar-ho), The most Democratic country in the known Universe. Gràcies al fulletó (en quadricromia) descobreixo que:

1. El vestit tradicional està composat per una faldilleta de quadres i una samarreta groga de Tèxtils Forcadell. No s'admeten falsificacions. Per a les classes desfavorides, és dóna una ajuda de 35 pessetes destinables únicament a l'adquisició obligatòria del conjuntet. Els subvencionats hauran de dur, en lloc visible i en tot moment el signe identificatiu de la subvenció, on s'especfiqui (amb respecte i agraïment) que les peces es duen gràcies a la bondat del govern.

2. La beguda típica és un còctel ressuscitador: meitat de wisky, meitat de ratafia. Sense gel, si us plau. Està en fase de promoció. A l'espot de tv, hi apareixen Sean Connery i Mikimoto. L'un l'agita, l'altre el remena. O del revés.

3. L'himne nacional és la partitura de la banda sonora de Braveheart amb unes notes de Els Segadors. A la lletra s'hi ha incorporat el vers: "jugadors, seguidors, tots units fem força" on menys no te l'esperes.

4. El patró de la nova pàtria és Sant Jordi dels Referèndums. La seva imatge es representa amb un home a cavall introduint un sobre en una urna delicadament treballada que recorda un lliri obert. El cavaller du la inscripció: "La voluntat del poble" gravada a l'escut. 

5. La dansa típica és un ball en rotllana, que es balla com la sardana però amb els balladors borratxos de wisky. A la cobla s'hi han incorporat dues gaites i un sàmpler amb la veu de na Marta Rovira que repeteix en un loop "mandat democràtic". El cap de colla dóna les ordres en catanglès (dialecte del catascocès, varietat del catanyolanglès).

6. El llibre més venut a Catascòcia és "Memòria amb xiruques camí d'Andorra", l'autobiografia del virrei Duncan O'Pujol. Els pares el llegeixen als fills cada nit, per fer-los venir la soneta depressa i deslliurar-los dels mals pensaments. 

7. El joc infantil preferit dels infants és "Botifler l'últim". Segons els etnògrafs, el joc consisteix a dibuixar una urna electoral en un racó amagat i sortir corrents a trobar-la des del punt de sortida que assenyala l'infant més bon catascocès. El director del joc s'escull entre els qui hagin pronunciat l'expressió "jo escric en bell llemosí" amb una prosòdia més acurada. El jurat està format per delegats voluntaris del Grup Koiné sense ànim de lucre. El qui arriba últim és humiliat i vilipendiat (només verbalment o per tuiter, perquè els catascocesos són gent pacífica allà on els hagi). Diu l'etnògraf que a les poblacions de l'Osona i del Ripollès és possible veure una variant del joc que allà es diu "Cupaire l'últim.

8. El sistema electoral és majoritari i representatiu, però els afiliats a l'Assemblea Nacional Catascocesa poden dipositar tres vots. O quatre, si pertanyen als quadres directius de l'organització. 

9. A les eleccions presidencials s'aplica el principi de la "majoria silenciosa": el percentatge de l'abstenció se suma al candidat del partit les inicials del fundador del qual siguin JPS. En cas de discrepància (si aparegués un fundador anomenat Juan Pérez Sánchez), s'apliquen al partit la muller del fundador del qual respongui a les inicials MFL i tingui relació provada amb el món de la floristeria. Amb la floristeria ben entesa, perquè si fos María Flores López i vengués roses per les cantonades, no té validesa.

10. Pel què fa a la resta, vès, tot més o menys com sempre: misèria abundant i serveis públics maltractats, sous pel davall de la dignitat, terrasses de bar plenes de turistes rossos, amb moros i negres passant per entremig tot provant de vendre mercaderies xineses. Caritat enlloc d'igualtat. Un parlament lliurat a la poesia èpica de les Grans Declaracions Solemnes. A Pedralbes l'esperança de vida és de 15 anys més que al Raval i de 12 més que a la Trinitat. Escoles públiques residuals, sanitat pública en vies d'extinció, grans beneficis de Caixabank i càrrecs públics i alts funcionaris amb nòmines supergenials. Un govern "bussinesfriendly". Projectes de construcció de grans superfícies amb casinos i bordells i centres comercials. Les escoles de l'Opus reben subvencions generoses i els drets laborals s'esfumen perquè ara no toca. Els corruptes i els policies violents, impunes. I els lladres de gallines, a la Model. Un dels països més corruptes d'Europa, un dels més incultes i un dels que pengen més banderes pels balcons. Un país convençut que "el món ens mira" però no es demana què veuria, el món, si ens mirés.

-Què faràs, aquest estiu? -li demano al meu amic catascocès abans d'acomiadar-nos.
-Oh, no sortirem de Catascòcia! Aquí tenim els millors paisatges, la millor gastronomia, la millor cultura, les tradicions més distretes, les millors costes i la Pica d'Estats, els millors parcs temàtics, els millors chefs, els millors vins... la família volia anar a la Toscana, però els ho he tret del cap!
-Has convocat un referèndum familiar?
-I cà, home! Els referèndums només es convoquen quan es poden guanyar!