Lectura obligatòria

La mare em va dibuixar així als 14 anys.

Estic convençut que la lectura em va salvar. Potser continuaria viu sense ella, però molt més perdut. Perdut en vés a saber quins laberints.

Vaig néixer el 1964 en un carrer fosc i estret del barri de la Ribera. Llavors es deia Vírgen del Pilar i avui Mare de Déu del Pilar. L'any 64 aquell carrer tenia, encara, l'aspecte d'un carrer a la postguerra espanyola. La família havia estat severament represaliada. Recordo la por als ulls de l'àvia. La guerra va fer passar la família materna de menestral a pobra. La meva mare es va casar amb un home de classe obrera, i la cultura de l'obrerisme va entrar a la casa de La Ribera.

En aquell temps, la classe obrera donava un valor a la cultura i a la lectura que avui no li dóna. Em fa l'efecte que ara, a les famílies pobres es pensa més en assolir la fama i els seus epígons. Som en una altra època. En aquell temps, a les cases obreres hi havia llibres. La cultura no era tan sols un mitjà per a l'ascens social ni una eina de la lluita de classes, també era un valor en sí mateix. Saber, comprendre, qüestionar.

Les tardes i els estius eren llarguíssims. Recordo perfectament el tedi, el gran avorriment i l'ambient trist. La felicitat de la infantesa és una idea que he après a la literatura, però no a l'experiència. De la literatura que hi havia a les estanteries. La mare comprava lectures per nens i joves, però jo me les acabava de pressa i llavors tafanejava. Recordo l'impacte de Marcuse als tretze anys: unes paraules màgiques perquè no n'entenia ni un borrall, ni una sola frase. El món dels adults era misteriós, i estrany i críptic. Recordo Cesare Pavese als 13, també. Un any intens de llegir: La cua de palla, El martell d'en Jordi Sarsanedas, Vasco Pratolini, Bertolt Brecht (Els afers del senyor Juli Cèsar). La majoria dels autors no significaven res: no tenia la més remota idea de si eren importants o no. El pare, que no havia acabat ni l'escola, els comprava perquè devien dir-li que calia llegir-los.

I no crec que se'ls llegís. Tornava a casa massa cansat, i un cop llegit el diari no hi havia més lectura. A casa mai no em van dir si calia llegir, ni què. Simplement hi havia més de mil llibres a les estanteries. I més aviat, de vegades, sentia: Aquest llibre no és per tu, no és per un noi de la teva edat. Jo obeïa i el retornava al seu lloc. I l'endemà me l'enduia al llit, d'amagat.

Penetrava en el món de les cuites dels adults amb els ulls esbatanats, fascinat. Amb una mescla de por i de desig de fer-me gran. Vaig descobrir la vella guerra entre classes o més ben dit la terrible derrota dels pobres enfront dels rics que presideix (o sintetitza) la història de la humanitat. La maldat infinita del poder. Vaig descobrir les passions sexuals i la resta de passions. Vaig descobrir les novel·les fosques d'en Pedrolo (ara les trobaria més aviat mediocres i amb una flaira de plagi, però cal dir que llavors ems van impressionar. Joc brut, però especialment Un amor fora ciutat, i més especialment Acte de violència, que encara és la meva preferida).

El pare comprava llibres editats en català sense cap criteri, tot i que vist des d'ara postser sí que n'hi havia un: autors que -des d'aquella vella intel·lectualitat d'equerres que ara es qüestiona i es dilueix en el relativisme- qüestionaven l'home i la societat.

Els pares van morir, i com que la casa on vivien era un pis de lloguer vam haver de buidar-lo en poc temps. El 90% d'aquella biblioteca d'un obrer de Barcelona es va perdre per sempre. He conservat uns quants exemplars gairebé a l'atzar. Vès per on, un d'ells és Un dia d'Ivan Deníssovitx d'en Solgenitsin (sic), editorial Vergara, col·lecció Isard. En Pavese també. La lluna i les fogueres, traduït per la Maria Aurèlia Capmany. Estan grocs i fan aquella olor de llibreter de vell que mai no sé si és bona o nefasta, però que és indissociable de la meva vida, i que té alguna cosa proustiana que mai no sabré explicar prou bé.

Mai no he obligat cap alumne a llegir res. En primer lloc perquè vivim en un altre temps, que disposa d'uns altres valors. Els explico que m'agrada més llegir que mirar la tv, que és genial ajeure's al sofà amb un llibre i etc. Els convido a visitar la biblioteca, a buscar-hi. No jutjo allò que trien, ni jutjo quan no trien. O trien no llegir.