El "procés" que mai no va existir

Batlle nostre que esteu on fire,

sigui santificat el vostre euríbor

El procés s'assembla cada cop més a la paràbola de la tetera que flota a l'espai, aquella genialitat de Bertrand Russell que li serveix per explicar què vol dir creure en un ens invisible del qual només se'n tenen certeses mitjançant la fe.

Ho explico d'una altra manera, menys parabòlica i més a la catalana manera, amb didàctica. Carles Puigdemont deixa el càrrec d'alcalde de Girona per un ascens d'imperatiu patriòtic, i en el seu lloc de batlle hi col·loca un amiguet (La formiga més amiga de la formiga Piga -anava a escriure "Pija" però m'he contingut). El nou alcalde, home de tarannà justet, ha de repetir el jurament del càrrec per un despiste. La primera mesura que impulsa el beneït és augmentar-se el sou. Desconec els motius que argumenta però me'ls temo: en aquesta Catalunya sotmesa i expoliada per Espanya, els salaris són massa baixos, ens tenen ofegats, és indignant, ens roben, així no es pot viure. (Com un treballador del metro de Barcelona, però amb accent gironí).

La revolta dels somriures somriu millor amb un bon sou. Podria ser que el procés existís si l'entens tal com entens una agència de col·locació (ETT: no té res a veure amb extraterrestres, tot és molt terrenal). Una ETT amb l'esteladeta al logo. L'eficàcia de l'augment del sou va a missa, és indiscutible: com més milions li paguis a en Messi, més gols marcarà. Veni, vidi, vinci. El pobre Pinyol escriu "Vae Victus", però l'alcalde de Girona no és de novel·la històrica. És més de realisme costumista nostrat, més de Narcís Oller.

I vet aquí (continuo amb l'exposició didàctica, no et pensis que m'he distret) que l'oposició de Girona li nega l'augment de sou. Tots junts, els sobiranistes i els altres. Els sobiranistes i els lletjos i peluts i botiflers i etc.

Llavors l'alcalde pensa i pacta amb el PP d'en Rajoy i els Ciudadanos del ciutadà Rivera, i aquests li voten a favor d'augmentar-se el sou. Aquests sí que són llestos: saben que l'europastanaga no falla mai. Aquí tens el procés quan va de veres, sense la pantomima de les declaracions solemnes del parlament ni les armilles flotadores de la CUP.

Si no havies acabat de comprendre què vol dir el neodiscurs de les línies vermelles ara ja ho saps. Es tracta de la pasta. De fet, som a la quarta carlinada, en efecte: mira com eren les carlinades dels gironins i dels olotins al XIX i veuràs que som allà, a la cosa carlina.

Llavors (quan fou investit) Missenyor Puigdemont digué als seus deixebles:
-En veritat us dic que això de la independència no podrà avançar fins que no n'eixamplem la base social.
I a continuació, el seu deixeble més estimat va pactar amb Rajoy i Rivera per augmentar-se el sou, i tota la resta de deixebles menys un caigueren de genolls i de cul davant d'unes paraules tan sàvies i d'uns actes tan espaterrants. Un dels deixebles, d'esperit humil, no comprenguí allò que els deia el Messíes d'Amer, però en veient que els sextercis plovien del cel va tapar-se la boca i pensí: Calla, collons, que la pela és la pela i jo també vull anar en BMW, con Sant Lluc Salellas.

Bibliografia: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/24/catalunya/1456332717_002335.html

Germans, aneu-vos-en en pau cap a casa, que ja estem eixamplant la base social. I de passada, mutatis mutandis, el compte corrent.

(Ho he escrit en llenguatge adaptat als cristians, perquè a Catalunya hi ha una àmplia base social que s'estima més dur els seus fills a l'escola cristiano-concertada malgrat que s'hi empari la pederàstia).

Amén. Alea iacta est. Nihil cum veritatis luce dulcius. Videmus nunc per speculum, in aenigmate.