Hivern a la Terra

[Extret del Pròleg]
Continues escrivint coses estranyes? em van demanar fa un dies. Per què no escrius una novel·la d'amor? No vaig ser capaç de respondre que em sembla molt més estrany l'amor que no pas l'aparició d'algú que es va morir fa cent cinquanta anys. En aquells moments estava començant a imaginar aquest recull de contes.

“Hivern a la terra” és el títol d'un conte de José María Latorre, recollit al volum Música muerta (2014). L'editorial que el va editar, Valdemar, ha començat a usar des de fa poc el terme “estrany” per adjectivar un gènere que abans se solia etiquetar de terror o de por, o fins i tot de fantàstic. L'ús de “literatura estranya” o de “contes estranys” potser és una traducció dels weird tales del món nord-americà, però explica molt millor a què ens volem referir. Perquè, la veritat, un conte no pot fer por i no diguem ja provocar terror en el lector. Malgrat allò que anomenem la suspensió de la incredulitat, la lectura d'unes quantes pàgines tan sols pot arribar a provocar un plaer intel·lectual relacionat amb l'emoció de la por si es vol, però mai no ens despertarà el terror que sí pot desvetllar l'amenaça real que ens podem trobar al carrer, a la consulta del metge o en una comissaria de policia.

M'ha calgut més de mitja vida com a lector compulsiu de contes de terror per comprendre que mai no sentiré terror quan llegeixo contes de terror. Però sí que puc sentir una fascinació estètica i mental fosca per allò fosc, i especialment una sensació de contacte amb l'estrany, el rar. Una fascinació que tal vegada només és estètica però que em predisposa al contacte amb l'altra banda de la realitat. Això no és nou: el moviment modernista català reivindicava, a finals del XIX, que la funció de l'art és altra alçar el vel de Maia.

Malgrat que la literatura és un art conservador, autorreferencial i posseït per la tradició (això és especialment dramàtic quan parlem de la literatura de gènere), també és cert que hi ha autors decidits a dur el gènere del terror i el fantàstic vers aquest “estrany” que explora noves formes i nous continguts i que prova de crear altres paràmetres estètics. A partir d'un dels filons temàtics i argumentals que va explorar H.P. Lovecraft (un autor discret i no especialment dotat per a la literatura però amb molta repercussió), Thomas Ligotti i d'altres escriptors nord-americans han fet grans esforços per renovar aquesta literatura i dur-la cap a l'estranyesa de la que parlo. Ligotti, al pròleg del seu recull de relats “Noctuary” parla de “ficcions de l'estrany” per explicar la seva obra.

Els contes que s'agrupen sota el títol “Hivern a la Terra” i que tens a la pantalla volen afegir-se a aquesta definició. Allò que s'hi tracta no són fenòmens estranys en sentit literal, si no que més aviat parlen de la sensació d'estranyesa. És per això que recorren als somnis i a una prosa que, malgrat ser narrativa, també busca el to poètic que desmunti la narrativitat. Amb la mateixa intenció hi he inclòs notes sobre com han estat escrits, quines idees o quins somnis hi ha darrera el text: de vegades aquestes notes augmenten l'estranyesa i la confusió, d'altres en canvi, la desmunten. I tampoc no he oblidat que el distanciament de l'humor i la sàtira han estat sempre útils per presentar un món alterat i estrany, però terriblement creïble i versemblant perquè és molt semblant al món que habitem.

Un món definitivament molt estrany.

http://seebook-shop.eu/es/seebook-/52-hivern-a-la-terra-de-lluis-bosch.html