23 d’ag. 2014

John, Clarence i Fernando dormen a Marçà


Enmig dels pins i a tocar de la jonquera que emmuralla la riera de Fontaubella hi ha les tres tombes, senzilles i cobertes per la pinassa. Dels tres, tan sols en John Cookson va morir aquí, el vuit de novembre del 1938 als vint-i-tres anys. Clarence Kaillin(1) i Fernando Jaffa també foren soldats de la XV Brigada amb base a Marçà, però van salvar la vida i foren repatriats. Van fer vida i família, l'un als Estats Units i l'altre a l'Argentina. Al final de la vida van demanar ser enterrats al costat d'en John i ara el custodien: Clarence a l'esquerra i Fernando a la dreta.


Pocs dies abans de ser retornat a Wisconsin un cop el govern havia decidit prescindir de les Brigades internacionals, el tinent Cookson va morir en un dels capítols de la batalla de l'Ebre. Cookson s'havia guanyat una reputació com a especialista en comunicacions i la seva funció era estendre els cables telefònics entre les posicions de l'exèrcit republicà, que era una de les tasques més arriscades.

Per arribar a les tres tombes menudes no et pots refiar de les indicacions que consten a la guia de Marçà, perquè les de les pistes han estat esborrades i cal esmolar la intuïció. Les trobo a uns dos quilòmetres del poble, sota la impressionant Mola de Colldejou coberta per un núvol que li fa de barret.

Les tres tombes paral·leles i discretes en la penombra dels pins expliquen moltes històries, i si t'hi asseus una estona i pares l'orella pots sentir una història d'amistat i de guerra, de fidelitats, de lluita pels ideals, de mort i de memòria dolorossament insurrecta. I malauradament, també he sentit un conte sobre la vergonya.

Cada passejada que em du als escenaris i als records d'aquells homes i dones que van venir de tots els racons del món perquè sabien que a Espanya hi havia una guerra trascendental m'emociona i em commou. Cap d'ells no va venir a Espanya a provar fortuna, i van anar a la guerra sabent que a les guerres s'hi va a morir si cal.

Que Espanya sigui plena de fosses comunes i enterraments indignes dels qui van donar la vida per la democràcia i la llibertat em sembla trist i lamentable, però no és allò que em parla de la vergonya. Què dirien John, Clarence i Fernando si els fos permès veure per un instant què és el país pel qual van morir? A qui votem, per quines causes ens movem...? Com de mediocres i petits hem fet els nostres somnis... Què dirien de la nostra enorme capacitat per acceptar i conviure amb aquell feixisme que encara campa dins de les cases i pels carrers, que cavalca pels palaus i els parlaments... A quin preu tan miserable hem venut una idea per la qual John Cookson va travessar l'Atlàntic i es va plantar davant la màquina de guerra feixista.

John, Clarence i Fernando van cridar un dia No pasarán en aquest paisatge i jo, agenollat sota els pins que ombregen els seus llits, tan sols mormolo dèbilment No oblidaré, prometo que no oblidaré...

*

Una hora més tard arribo al lloc on Robert Capa va immortalitzar Milton Wolf, el comandant del batalló nord-americà Abraham Lincoln. Després torno avall, i em poso a buscar l'antic camp d'entrenament que algun brigadista irònic va batejar amb el nom de Chabola Valley. Al vespre trobo el Mas d'en Rafel, on hi ha la fossa de 95 soldats republicans morts a les acaballes de la batalla. Són els darrers soldats que defensaren allò que encara no hem sabut guanyar.

___________________________
(1) John Cookson i Clarence Kaillin eren nascuts a Madison (Wisconsin) i amics de la infantesa. Foren dels primers nord-americans que es van embarcar des de Nova York per allistar-se a les brigades internacionals. A la correspondència de Cookson amb la seva família (que Kaillin va recollir i editar), John manifesta una consciència clara del significat de la guerra espanyola en el context d'una Europa assetjada pel feixisme: sap que no ha anat a una guerra dels espanyols si no a una guerra europea -i de la humanitat- que lliura la primera batalla a Espanya. (De Cookson, que era matemàtic, també hi ha documentada correspondència amb Albert Einstein).



1 comentari: