El cos del delicte

Els indicis t'avisen que et fas gran, i de sobte entens que gran no vol dir ni gros ni alt ni savi: vol dir vell. Són petits senyals, de vegades tan subtils i tan petits que no tenen cap importància. No és fins que no se t'acut recapitular i fer una suma de totes aquestes petites pistes que no te n'adones: la xifra que resulta és una xifra prou gran.

El vers de Gil de Biedma on sentencia que la vida iba en serio ja no fa cap gràcia. Les conseqüències d'acumular anys viscuts no es limiten a entendre millor alguns autors ni a entendre'n -per fi!- a d'altres. A la llum dels cinquanta, gairebé tota la literatura em mostra un altre significat, i és com si fins ara hagués llegit amb unes ulleres mal calibrades. Fins i tot una novel·la policíaca com El jutge i el seu botxí ara em diu altres coses. No es tracta que hi afegeixi un altre significat, si no que em temo que he copsat el significat. Quan llegeixo que l'homo sapiens vivia entre trenta i quaranta anys sento una emoció indescriptible.

He començat a fer la llista dels indicis:

• que ahir hi hagués una Lluna immensa em va deixar indiferent. Ni tan sols no em vaig preocupar de mirar-la i a més a més em molestava l'excés d'espectació que va generar. N'hi haurà d'altres, vaig pensar, n'hi deu haver hagut milers abans.
• que al migdia senti l'impuls de mirar o d'escoltar les notícies
• que pensi que la salut és un bé superior als diners i a l'amor
• que reconegui en les notícies i les novetats els ecos nítids de coses que ja han passat abans: la confessió del Jordi Pujol? En fi... la burgesia catalana ha estat fent això mateix des del segle XIX...
• que em quedi tan tranquil i gairebé indiferent quan el Banc de Sabadell em bloqueja la targeta de dèbit. Amb tota la calma del món decideixo canviar d'això que en diuen "entitat" i em passo a Triodos, malgrat que el canvi em deixa més de dues setmanes sense poder pagar amb targeta pels puestus.
• que volti pel carrer a la recerca de tomàquets de veritat enmig de l'agost com si busqués el Graal. I que quan els trobo, fatigat i amarat de suor, els somrigui amb una ganyota victoriosa.
• que, quan recordo les sentències de les meves àvies, pensi que no anaven tan desenfocades ni calia haver-se'n rigut tant.
• que m'interessin poc les novetats del cinema i de la literatura.
• que em demani quins són els ingredients de la Viagra
• que detesti l'hivern i l'estiu
• que gosi dir que he interactuat dues vegades amb persones que havien mort.
• que m'emprenyi el so del telèfon
• que, quan em llevo d'hora, m'agafin ganes de sortir a passejar i que ho faci pels camins que surten de la ciutat i que són menys transitats per les espècies runner i biker. Descobrir-ho ha estat una feina àrdua i metòdica, però molt agraïda.
• que no em llegeixi mai les crítiques literàries de La Vanguardia ni de El País.
• que trobi que les millors cintes del cinema tenen més de trenta anys.
• que desconegui -deliberadament- la major part de la música del segle XXI.
• que compri pa integral.
• que guardi les esqueles dels coneguts i dels familiars, i les fiqui dins de llibres que em semblen significatius o relacionats amb el difunt d'alguna manera que només Jung entendria.
• que em facin por els gossos.
• que se m'hagi desfet la idea que la humanitat avança cap als valors democràtics i cívics de forma inexorable.
• que trobi que Pablo Iglesias i Ada Colau plantegen les úniques propostes realment noves i interessants del paisatge polític.
• que em desvetlli a les set i em vingui la son a les onze.
• que hagi fet emmarcar una fotografia del meu avi republicà, i que pensi en quin lloc caldria penjar la fotografia emmarcada.
• que tot d'una m'agradi més el vi blanc que no pas el vi negre.