Una història catalana

Escric aquestes línies un vespre fred de tardor, avui és vint-i-sis de novembre. Per què tant de novembre a la meva vida? Vaig néixer en un dia 30 d'aquest mes, i un dia 20, onze anys més tard, va morir el dictador feixista. A la meva vida afectiva el novembre també hi té dates cabdals, i sempre ha estat un mes de canvis. En un 30 de novembre va néixer Mark Twain, i en un altre va morir Oscar Wilde.

El 16 de novembre s'ha commemorat la data en què es considera que va acabar la batalla de l'Ebre, ara fa setanta-cinc anys. El 16 de novembre de fa setanta-cinc anys les tropes feixistes van vèncer la darrera resistència de l'exèrcit democràtic, van creuar el riu i en pocs mesos aquest dolorós territori va entrar en una de les èpoques més fosques que hem viscut. Tan fosca fou que de vegades encara veig ombres i bubotes d'aquell temps pel carrer, com si fossin d'avui.

En un dels escenaris de la batalla es va posar una placa commemorativa. S'havia anunciat l'assistència del senyor Artur Mas a l'acte. Però el senyor Mas no hi va anar. Segons diu el comunicat oficial, Mas no hi va anar perquè plovia. M'ha vingut a la memòria (històrica però només personal) la imatge de Mas en un partit del Barça en què plovia una pluja gèlida, insistent. L'home, embolicat en un abric impermeable, alça el mentó on llu un somriure generós i satisfet, prova de la seva honorable bona forma, envejablement resistent als elements naturals, quasi mitològica.

Però en realitat no m'interessa gaire narrar les anècdotes que relacionen el senyor Mas amb la pluja freda. Ni tampoc sóc un bon comentador de la política, ni un cronista hàbil dels girs argumentals que practica l'home de la Plaça de sant Jaume. Si en sabés, podria plantejar-me algunes hipòtesis interessants per escriure un bon article:

• Podria ser que Mas no anés a l'Ebre perquè aquella guerra fou una guerra espanyola?
• Podríem pensar que no hi va anar perquè no té ganes d'homenatjar uns pobres perdedors?
• Podríem sospitar que Mas sent alguna simpatia per les idees polítiques, socials, religioses i econòmiques del bàndol vencedor?
• Podria ser que aquest home patís de reuma, senzillament, i que evités la pluja per prescripció mèdica?

Però finalment desisteixo de les hipòtesis i la reflexió política. No sóc un periodista, i ho dic tal com raja: a mi m'agrada que en Mas no hagi anat a commemorar el final de la batalla de l'Ebre, perquè la seva presència allà em semblaria un acte proper al sacrilegi. Tot i que tmpoc no sé parlar de qüestions sagrades, no puc evitar pensar que Mas podria representar, en bona mesura, la classe social i els interessos que van creuar l'Ebre fa setanta-cinc anys i van avançar solemnes vers Barcelona, després d'haver arrasat, cremat i exterminat Espanya i la meva classe social.