Una barca de pesca damunt la platja de Portlligat du un adhesiu: Bilitis. Podria ser l'anunci d'una antiga discoteca difunta, un logo vagament inspirat en el patètic Bocaccio dels burgesets. Potser és un bar d'aquests on ara viuen a força de mojitos. Potser d'aquí a tres anys descobriran el cubalibre.
El meu germà, que és home de moltes inquietuds culturals, va descobrir la música ambiental i l'electrònica: a ell li dec haver descobert Tangerine Dream, i mai no li estaré prou agraït. Em pregunto si jo, a canvi, li he permès descobrir res que ell no hagués descobert abans. Em temo que la resposta és no.
Bilitis em va fer descobrir que al planeta Terra hi ha un fenòmen anomenat homosexualitat femenina, perquè fins llavors jo només sabia que hi havia els mariques, a qui el meu pare anomenava de forma hiperbòlica i amb temor, perquè tenia dos fills mascles. Un cop em va dir prefereixo tenir un fill fatxa que no pas maricón. Li ho perdono: a l'horitzó d'un pare ibèric de mascles ibèrics sempre se li apareix el maleït vaixell pirata de la nau gai.
Ara recordo els acords simples de la banda sonora i de sobte me n'adono que vaig néixer i créixer en un temps trist. Aquesta vella barca damunt la sorra, coberta de pinassa.
Ha, ha... Bilitis d'en Hamilton fou un llibre que intentava intel·lectualitzar els instints més baixos segons expressió dels nostres pares. Hom el podia tenir a la prestatgeria en comptes de sota del llit perquè eren "fotos artístiques"...
ResponEliminaJa ho veus, un il·luminat de Cadaqués va saber convertir "Bilitis" en alguna mena de discoteca. A Catalunya els fenòmens acaben convertits en botigues, La pela és la pela. Fa poc he llegit un nou exemple d'aquesta capacitat botiguera: http://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2013-11-16/ferrovial-asciende-al-hermano-de-junqueras-y-protege-millonarios-contratos-en-cataluna_55198/.
Eliminano he vist la pel·lícula però en algun moment la miraré.
ResponEliminaesmentes l'homosexualitat femenina, i s'ha parlat molt de la masculina... però he llegit i vist molt poca cosa sobre bisexualitat, una forma de ser que em sembla i visc com un "más difícil todavía".
una abraçada, lluís.
El tema de la bisexualitat em du a pensar en una novel·la de ciència ficció de la Ursula K. Le Guin ("La mà esquerra de la foscor") en què les persones poden escollir el gènere en funció de qui s'enamoren, o en la inquietant "Orlando" de la Virginia Woolf. Tots dos textos fan pensar que la bisexualitat podria ser la sexualitat del futur,
Eliminahttp://youtu.be/gQUzzFoEZb8